Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pancreatoncus, n m

Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Tumor pancreàtic.
  • ca  pancreatopatia, n f
  • ca  pancreopatia, n f sin. compl.
  • es  pancreatopatía
  • en  pancreatopathy

Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Denominació genèrica de les malalties del pàncrees.
  • ca  pancreatotomia, n f
  • es  pancreatotomía, n f
  • fr  pancréatotomie, n f
  • en  pancreatotomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Incisió quirúrgica del pàncrees.
  • ca  pancreatotròpic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Que s'adreça al pàncrees; que té afinitat per al pàncrees.
  • ca  pàncrees, n m
  • es  páncreas, n m
  • fr  pancréas, n m
  • en  pancreas, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Glàndula voluminosa de secreció endocrina i exocrina situada a l'abdomen entre el duodè i la melsa que secreta suc pancreàtic, insulina, glucagó, gastrina i altres pèptids vasoactius.

Nota

  • El pàncrees té quatre parts: el cap, l'istme, el cos i la cua. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.

    La denominació pàncrees està formada a partir del grec pân 'tot' i kréas 'carn'.
  • ca  pàncrees, n m
  • ca  glàndula salival abdominal, n f sin. compl.
  • ca  lletada, n f sin. compl.
  • es  páncreas
  • fr  pancréas
  • en  pancreas

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Glàndula voluminosa annexa al duodè, de direcció aproximadament transversal, situada en posició retroperitoneal en la porció superior de l'abdomen, davant de la columna vertebral lumbar, darrere de l'estómac, entre la melsa, que correspon al seu extrem esquerre, i la nansa duodenal, que engloba en la seva concavitat tot el seu extrem dret. Hom en distingeix quatre parts: el cap (extrem dret o porció vertical), l'istme (coll), el cos i la cua (extrem esquerre). El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel colèdoc, i presenta en la seva extremitat inferointerna una eminència anomenada procés uncinat o ganxo del pàncrees. L'istme està comprimit entre el tronc celíac per dalt i l'artèria mesentèrica superior per baix. La cara posterior del cap està en relació directa amb les venes esplènica, mesentèrica superior i porta. Histològicament és una glàndula mixta, exocrina i endocrina. Les secrecions exocrines (suc pancreàtic) es formen en els àcins i són vessades a un sistema canalicular que desemboca en dos conductes excretors principals, conducte de Wirsung i conducte de Santorini, que acaben en la segona porció del duodè. El pàncrees endocrí el formen els illots de Langerhans, els quals secreten fonamentalment insulina i glucagó, però també gastrina i, probablement, altres pèptids vasoactius.

Nota

  • La denominació pàncrees està formada a partir del grec pân 'tot' i kréas 'carn'.
  • ca  pàncrees ectòpic, n m
  • ca  pàncrees aberrant, n m sin. compl.
  • ca  pàncrees heterotòpic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Node de teixit pancreàtic desenvolupat anòmalament en un altre lloc de l'aparell digestiu o, fins i tot, en llocs més distants. Les localitzacions més freqüents són la paret de l'estómac, del duodè o del jejú, gairebé sempre en la submucosa. Altres localitzacions són el diverticle de Meckel, l'ili, la vesícula biliar, el còlon, la melsa, el fetge, els conductes biliars, el mesenteri, l'epíploon, l'ampul·la de Vater i el pulmó. En una tercera part dels casos conté cèl·lules insulars.
  • ca  glàndula d'Aselli, n f
  • ca  pàncrees d'Aselli, n m sin. compl.

Veterinària

Definició
Gran nòdul limfàtic situat davant de l'aorta abdominal de molts animals mamífers petits.
  • ca  pàncrees dorsal, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Esbós embrionari pancreàtic dorsal, més voluminós que el pàncrees ventral, que és una evaginació de la paret del duodè, situada enfront del si hepàtic. Posseeix un conducte excretor propi, el conducte pancreàtic dorsal. Origina la porció cranial del cap del pàncrees, el cos i la cua, i la part del conducte de Wirsung corresponent al cos i a la cua.
  • ca  pàncrees ectòpic, n m
  • ca  pàncrees aberrant, n m sin. compl.
  • ca  pàncrees heterotòpic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Node de teixit pancreàtic desenvolupat anòmalament en un altre lloc de l'aparell digestiu o, fins i tot, en llocs més distants. Les localitzacions més freqüents són la paret de l'estómac, del duodè o del jejú, gairebé sempre en la submucosa. Altres localitzacions són el diverticle de Meckel, l'ili, la vesícula biliar, el còlon, la melsa, el fetge, els conductes biliars, el mesenteri, l'epíploon, l'ampul·la de Vater i el pulmó. En una tercera part dels casos conté cèl·lules insulars.