Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  pesta pulmonar, n f
  • ca  pesta pneumònica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definició
Forma poc freqüent de pesta, amb un quadre de pneumònia bilateral o broncopneumònia. És molt greu i presenta febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa.
  • ca  pesta septicèmica, n f
  • ca  pesta fulminant, n f sin. compl.
  • ca  pesta major, n f sin. compl.

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Forma poc freqüent de pesta, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort.
  • ca  pestanya, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part estreta i sortint o rebava a la vora d'una estructura.
  • ca  cili, n m
  • ca  pestanya vibràtil, n f sin. compl.
  • la  cilium

Anatomia > Citologia

Definició
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix del pol apical d'alguns tipus cel·lulars, tant d'éssers unicel·lulars com d'éssers pluricel·lulars, animals o vegetals. Els cilis solen ésser nombrosos i molt curts (5-15 µ de llargada i 0,1-0,3 µ de diàmetre). La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèl·lula, en el corpuscle basal. La tija ciliar és recoberta per la membrana cel·lular. La ultraestructura del corpuscle basal és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a l'altura de la seva part mitjana, comporta nou parelles de microtúbuls perifèrics laterals més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima. Les funcions del cili són la contracció i la conducció. Amb la primera, el moviment coordinat dels cilis permet el desplaçament dels protists ciliats i el transport de mucositats i partícules per la superfície dels epitelis ciliats. Amb la segona, els cilis, mitjançant la membrana cel·lular que els embolica, transmeten impulsos del medi a l'interior. Sembla que la contracció del cili va lligada als seus dos microtúbuls centrals.

Nota

  • La denominació pestanya vibràtil s'usava antigament.
  • ca  parpelleig, n m
  • ca  pestanyeig, n m sin. compl.
  • es  parpadeo

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Acció de parpellejar.
  • ca  pesticida, n m
  • ca  plaguicida, n m sin. compl.
  • es  pesticida, n m
  • es  plaguicida, n m
  • fr  pesticide, n m
  • fr  produit pesticide, n m
  • en  pecticide, n
  • en  pest control product, n

Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària, Toxicologia

Definició
Metzina emprada per a destruir plagues de qualsevol espècie; inclou fungicides, herbicides, insecticides, etc.

Nota

  • Els pesticides destinats específicament a les plantes són els productes fitosanitaris.
  • ca  pestífer -a, adj
  • ca  pestilencial, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Que causa o propaga la pesta.
  • ca  pestilència, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Qualsevol malaltia epidèmica, contagiosa i virulenta, especialment la pesta.
  • ca  pestilència, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Epidèmia d'alguna d'aquestes malalties.
  • ca  pestilencial, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Que té la natura o les qualitats de la pesta.