Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gram negre, n m
  • ca  agram de porc, n m sin. compl.
  • ca  agram negre, n m sin. compl.
  • ca  agram porquí, n m sin. compl.
  • ca  bretuges, n f sin. compl.
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  gram de porc, n m sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  lloraga, n f sin. compl.
  • ca  mà de Crist, n f sin. compl.
  • ca  mà de Maria, n f sin. compl.
  • ca  maduixera borda, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  poteta de colom, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla reptans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.
  • ca  gram, n m
  • ca  agram, n m sin. compl.
  • ca  gram blanc, n m sin. compl.
  • ca  peu de gallina, n m sin. compl.
  • nc  Cynodon dactylon

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 30 cm d'alt, que es fa en marges de camins, camps i llocs trepitjats, a tot arreu dels Països Catalans. També és cultivada com a ornamental. El rizoma en decocció, ha estat emprat com a diürètic i colagog.

Nota

  • La denominació gram prové del llatí gramen-inis 'herba gran'.
  • ca  pota de gat, n f
  • ca  flor de sempredura, n f sin. compl.
  • ca  peu de gat, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Antennaria dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 5 a 25 cm d'alçària, que es fa en pastures, rasos i roquissars de l'alta muntanya. especialment als Pirineus. Les flors, que es cullen a partir de la primavera, en infusió, han estat emprades contra la tos.
  • ca  peu de Hong Kong, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció micòtica del peu que es veu a la Xina.
  • ca  pota de lleó, n f
  • ca  alquemil·la, n f sin. compl.
  • ca  herba botera, n f sin. compl.
  • ca  herba de meligàs, n f sin. compl.
  • ca  meligó montés, n m sin. compl.
  • ca  peu de lleó, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies, que creix en prats humits, vores de rierols de zones de muntanya.

Nota

  • Es troba als Pirineus, les Guilleries i el Montseny.

    Usos tradicionals: Les fulles i les parts aèries, que es recol·lecten quan la planta és florida, a partir de maig, són astringents i diürètiques, i han estat emprades contra la febre, la grip i els dolors reumàtics. En ús extern, en decocció o en pols, també han estat utilitzades per a netejar plagues i per a fer gàrgares.
  • ca  malrubí d'aigua, n m
  • ca  cànem d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  peu de llop, n m sin. compl.
  • nc  Lycopus europaeus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, que habita en marges de rierols, recs i llocs molt humits de Catalunya i del País Valencià. La part aèria, en infusió, ha estat emprada com a antipirètica i antidiabètica. Com a ús extern, també ha estat usada en rentades vaginals.
  • ca  peu de llop, n m
  • ca  licopodi, n m sin. compl.
  • nc  Lycopodium clavatum
  • nc  Lycopus europaeus

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Pteridòfit de la família de les licopodiàcies, que es fa al vessant nord dels Pirineus. Tota la planta, en decocció, ha estat emprada com a diürètica i laxant. Com a ús extern, les espores en forma de pols (pólvores de licopodi) han estat usades per a prevenir les irritacions de la pell.

Nota

  • La denominació licopodi està formada a partir del grec lýkos 'llop' i poús podós 'peu'.
  • ca  malaltia de Deutschländer, n f
  • ca  fractura de Deutschländer, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Steckof, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Steckov, n f sin. compl.
  • ca  osteopatia dinàmica del metatars de Cabot i Vilaseca, n f sin. compl.
  • ca  peu de marxa, n m sin. compl.
  • ca  peu de recluta, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fractura per sobrecàrrega dels segon, tercer i, a vegades, quart metatarsians. D'ordinari queda afectat un sol metatarsià, però a vegades dos al mateix temps, o bé l'afecció és bilateral. Es caracteritza clínicament per un dolor intens amb impotència funcional, que apareix sempre sense cap traumatisme evident i habitualment després d'una caminada excessiva. Inicialment la radiografia pot ésser negativa, però al cap d'unes tres setmanes hom observa un engruiximent periòstic molt notable que engloba una fissura transversal. L'afecció es guareix sempre espontàniament.
Fractura per sobrecàrrega d'un o més metatarsians, que s'observa en homes joves després de caminades prolongades, tal com s'esdevé en la instrucció militar. ((fractura de Deutschländer))
  • ca  peu de Morand, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Peu que té vuit dits.
  • ca  pota de cavall, n f
  • ca  fàrfara, n f sin. compl.
  • ca  peu d'ase, n m sin. compl.
  • ca  peu d'euga, n m sin. compl.
  • ca  peu de cavall, n m sin. compl.
  • ca  peu de mula, n m sin. compl.
  • ca  pota d'euga, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • ca  tussílag, n m sin. compl.
  • ca  ungla d'ase, n f sin. compl.
  • ca  ungla de cavall, n f sin. compl.
  • nc  Tussilago farfara

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, rizomatosa, que creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits de la regió mediterrània del Principat i del País Valencià. Les flors, que es cullen a la primavera, en infusió, han estat emprades amb èxit per combatre la tos.