Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  plasmocitoide, n m

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Varietat de limfoma limfocític ben diferenciat amb els trets plasmocitoides.
  • ca  plasmocitoide, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Semblant a un plasmòcit.
  • ca  plasmocitoma, n m
  • ca  mieloma solitari, n m sin. compl.
  • ca  tumor de cèl·lules plasmàtiques, n m sin. compl.
  • es  mieloma solitario, n m
  • es  plasmocitoma, n m
  • fr  plasmocytome, n m
  • en  plasmacytoma, n
  • en  plasmocytoma, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Proliferació aïllada de cèl·lules plasmàtiques situada en un os o en altres localitzacions extramedul·lars.
  • ca  plasmocitoma extramedul·lar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definició
Plasmocitoma localitzat fora de la medul·la òssia.
  • ca  plasmocitosi, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència d'un excés de plasmòcits a la sang o als teixits.
  • ca  plasmocitosi circumorificial, n f
  • ca  plasmoacantoma, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Odontoestomatologia

Definició
Malaltia semblant a la balanopostitis crònica benigna circumscrita plasmocel·lular que es localitza a la mucosa bucal, els llavis, la llengua i les galtes.
  • ca  plasmodesma, n m

Anatomia > Citologia

Definició
Filament citoplasmàtic que posa en comunicació els protoplasmes de dues cèl·lules adjacents.
  • ca  plasmodi, n m
  • ca  paràsit malàric, n m sin. compl.
  • ca  plasmòdium, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de protists (Plasmodium sp) intracel·lulars, de la classe dels esporozous, ordre dels hemosporidis; és paràsit dels eritròcits i agent causal de les diverses formes del paludisme. Inclou més de 100 espècies, la gran majoria de les quals afecten ocells, rèptils i primats, i només quatre a persones: P. vivax, P. falciparum, P. malariae i P. ovale. Segueix un cicle evolutiu molt complex, constituït essencialment per una fase asexuada humana, que comprèn una fase exoeritrocítica i una fase eritrocítica, i per una fase sexuada que s'efectua fora de l'home en mosquits anòfels. Les espècies més conegudes que parasiten els animals són les següents: P. brasiliensis, P. canis, P. danielewskyi, P. equi, P. gallinaceum, P. knowlesi, P. kochi, P. richenowi, P. schwetzi, P. vassali.

Nota

  • La denominació plasmodi està formada a partir del grec plasma cosa 'formada' i eidos 'aparença'.
  • ca  plasmodi de la malària, n m
  • ca  hematozoari de Laveran, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(P. malariae) Agent causal de la malària quartana. Envaeix eritròcits, els qual presenten granulacions de Ziemann. El trofozoït inicial és un anell gruixut amb una massa cromatínica gran. L'esquizont conté de 6 a 12 merozoïts. Els gametòcits són petits, rodons o ovalats.
  • ca  plasmodi falcípar, n m

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(P. falciparum, també anomenat P. aethiopicum, P. immaculatum, P. praecox, P. tenue). És l'agent causal de l'anomenada febre perniciosa tropical o malària terçana. Envaeix tota mena d'eritròcits, els quals presenten granulacions de Maurer. El trofozoït inicial té una aparença anular fina. L'esquizont madur conté de 6 a 32 merozoïts. Els gametòcits tenen forma de banda o de mitja lluna i són més llargs que les hematies.