Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  proteïnúria selectiva, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Proteïnúria en què el proteïnograma presenta un predomini de l'albúmina, acompanyada de petites quantitats de globulines de baix pes molecular (alfa-2 i transferrina) i d'indicis de gammaglobulina.

És la forma més benigna de proteïnúria i es troba en les síndromes nefròtiques amb lesions glomerulars mínimes.
  • ca  proteïnúria tòxica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia, Toxicologia

Definició
Proteïnúria produïda per alguna intoxicació -accidental, laboral o terapèutica- acompanyada o no d'altres signes de nefritis o nefrosis. El nombre de tòxics que poden produir-la és considerable.
  • ca  proteïnúria tuberculosa, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
L'atribuïda a la toxèmia tuberculosa sense afectació renal.
  • ca  proteïnúria tubular, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Proteïnúria associada a la presència de lesions tubulars significatives.

Les microglobulines són eliminades normalment pel glomèrul i absorbides pel túbul; quan hi ha lesions tubulars importants aquesta absorció no té lloc.
  • ca  proteïnúria vera, n f
  • ca  proteïnúria veritable, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Proteïnúria produïda per una lesió renal, que permet el pas exagerat de les proteïnes sèriques a l'orina.
  • ca  proteïnúria vera, n f
  • ca  proteïnúria veritable, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Nefrologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Proteïnúria produïda per una lesió renal, que permet el pas exagerat de les proteïnes sèriques a l'orina.
  • ca  proteïnúric -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Urologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la proteïnúria.
  • ca  proteo-
  • ca  prot- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Formes prefixades que fan referència a la proteïna.
  • ca  proteobacteris, n m pl
  • ca  bacteris purpuris, n m pl sin. compl.
  • ca  bacteris vermells, n m pl sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Grup de bacteris que és el més gran i fisiològicament més divers de tot el domini dels bacteris. Actualment comprèn cinc subgrups: alfa, beta, gamma, delta i èpsilon. Alguns organismes del grup són fotòtrofs (d'aquí ve el seu nom primer de bacteris purpuris o vermells); això suggereix que l'avantpassat comú del grup deu haver estat un bacteri fotòtrof. Molts bacteris gramnegatius quimiòtrofs pertanyen al grup dels proteobacteris. Els gèneres més coneguts del subgrup alfa són: Rhodospirillum i Rhodopseudomonas (ambdós fotòtrofs), i molts quimiòtrofs com ara Rhizobium, Nitrobacter, Agrobacterium, Aquaspirillum, Acetobacter i algunes espècies de Pseudomonas; del subgrup beta: Rhodocyclus i Rhodoferax (ambdós fotòtrofs), i els quimiòtrofs Spirillum, Nitrosomonas, moltes espècies de Pseudomonas, Bordetella i Neisseria; del subgrup gamma: Chromatium i Thiospirillum (fotòtrofs) i els quimiòtrofs Legionella, Azotobacter, els Pseudomonas fluorescents, Vibrio i tots els bacteris entèrics (Escherichia, Salmonella, etc.); del subgrup delta: Myxococcus, Bdellovibrio i bacteris reductors de sulfat; del subgrup èpsilon: Thiovulum, Campylobacter i Helicobacter. Els grups delta i èpsilon no tenen cap representant fotòtrof.
  • ca  proteoclàstic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Que desdobla les molècules proteiques.