Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pseudoneoplàsia, n f
  • ca  pseudotumor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia

Definició
Engrandiment d'una part d'un òrgan, de naturalesa no neoplàstica, provocada generalment per una fibrosi inflamatòria.
  • ca  pseudoneoplàsia cerebroespinal, n f

Anatomia patològica, Neurologia

Definició
Nom donat a unes masses constituïdes per una matriu central amorfa, hialina, vagament condroide i mineralitzada, envoltada d'histiòcits disposats en forma de palissada i de cèl·lules gegants de cos estrany, que hom pot observar al cervell, la medul·la espinal o l'espai epidural. A vegades presenten focus de metaplàsia òssia. És considerada una lesió no neoplàstica, però pot estendre's localment i produir la destrucció de la base del crani i alteracions neurofisiològiques greus.
  • ca  neuroma traumàtic, n m
  • ca  neuroglioma traumàtic, n m sin. compl.
  • ca  neuroma fals, n m sin. compl.
  • ca  pseudoneuroma, n m sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia vascular, Cirurgia > Neurocirurgia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Proliferació exuberant, no neoplàstica, d'un nervi consecutiva a una lesió traumàtica o a una intervenció quirúrgica. Col·locats en contacte els dos extrems seccionats d'un nervi, al cap de 3 o 4 dies apareix una proliferació de les cèl·lules de Schwann i del neurilemma, que verifica la unió del nervi, però el restabliment funcional precisa que els axons de l'extrem proximal penetrin en les beines buides de l'extrem distal, la qual cosa s'esdevé en determinades condicions i lentament. Si existeix una separació suficient entre els dos caps del nervi seccionat, els extrems proximals no la poden franquejar i es perden anàrquicament en una proliferació d'axons, cèl·lules de Schwann i fibroblasts que constitueix el neuroma. El neuroma traumàtic més freqüent és el de l'amputació. Una forma rara de neuroma traumàtic és l'observada en els dits rudimentaris de les mans (supernumeraris).
  • ca  pseudonistagme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Oftalmologia

Definició
Conjunt de moviments oscil·latoris exagerats que es produeixen en el moment de fixar la mirada.
  • ca  pseudoobstrucció, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia

Definició
Afecció que simula una obstrucció.
  • ca  síndrome d'Ogilvie, n f
  • ca  dilatació aguda idiopàtica del còlon, n f sin. compl.
  • ca  ili colònic, n m sin. compl.
  • ca  obstrucció colònica falsa, n f sin. compl.
  • ca  pseudoobstrucció del còlon, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Piulachs-Hederich, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Piulachs-Hederich, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Gastroenterologia

Definició
Varietat de pseudooclusió intestinal, caracteritzada per una dilatació considerable del cec i del còlon dret, que hom observa en malalts vells i allitats, afectats d'una malaltia sistèmica o d'un traumatisme o d'una operació quirúrgica.

Nota

  • Va ser descrit per Pere Piulachs i Hermann Hederich, dos cirurgians de Barcelona, a l'Acta Médica Hispánica, el 1947, com a dilatació aguda del còlon, però en la literatura anglosaxona no es va conèixer fins que la va descriure també, en el British Journal of Surgery, el 1948, William Ogilvie, un cirurgià anglès nascut a Chile que, probablement desconeixent la publicació anterior, la va convertir en el terme més conegut avui en dia arreu del món.

    La malaltia de Hirscprung és l'epònim amb què es coneixen els seus sinònims: "megacòlon agangliònic", "megacòlon aganglionar" o "megacòlon congènit".
  • ca  pseudooclusió, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia

Definició
Afecció que simula una oclusió.
  • ca  pseudopalustre, adj

Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Semblant al paludisme, a la crisi pseudopalustre.
  • ca  pseudopapil·ledema, n m

Anatomia, Oftalmologia

Definició
Elevació anormal de la papil·la òptica que es pot veure en la hipermetropia molt accentuada.
  • ca  pseudoparàlisi, n f
  • ca  pseudoplegia, n f sin. compl.
  • es  seudoparálisis
  • fr  pseudoparalysie
  • en  pseudoparalysis

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Pèrdua aparent de la força muscular, sense paràlisi veritable, produïda per una inhibició voluntària de la motilitat davant el dolor, una incoordinació motora o qualsevol altra causa.