Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
- ca radiomuscular, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia, Traumatologia i ortopèdia
Definició
.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Física
- ca radiomutació, n f
- es radiomutación, n f
- fr radiomutation, n f
- en radiomutation, n
.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Física
Definició
Anatomia patològica, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
- ca radionecrosi, n f
Anatomia patològica, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Malalties i síndromes, Neurologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
- ca radioneuritis, n f
Malalties i síndromes, Neurologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
- ca radionitrogen, n m
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
- ca radionúclid, n m
- ca isòtop radioactiu, n m sin. compl.
- ca núclid radioactiu, n m sin. compl.
- ca radioisòtop, n m sin. compl.
- ca radiotraçador, n m sin. compl.
- es radionucleido
- es radionúclido
- fr radionuclide
- en radionuclide
Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Entre els núclids d'un element químic, uns són estables i d'altres són inestables. Si la proporció de protons i neutrons no permet l'estat d'equilibri, el nucli tendeix a desintegrar-se tot emetent una radiació nuclear del tipus alfa, beta o gamma. És el cas dels radionúclids, que constitueixen l'element bàsic de la medicina nuclear. Cada radionúclid és caracteritzat pel seu període de semidesintegració o període radioactiu o semivida (temps necessari per a la desintegració de la meitat d'una mostra qualsevol).
El descobriment de la radioactivitat artificial o induïda i els progressos en la fabricació d'acceleradors de partícules necessaris per a produir transformacions nuclears permeten la preparació a gran escala de radionúclids artificials. Tots els radionúclids emprats en medicina són artificials i són produïts mitjançant el bombardeig dels nuclis d'elements químics estables amb neutrons (reactor nuclear) o amb d'altres partícules (accelerador lineal i ciclotó).
Tant en les exploracions diagnòstiques (gammagrafia, tomografia per emissió de fotó simple, tomografia per emissió de positrons) com en les aplicacions terapèutiques, rarament s'empra un radionúclid aïllat, sinó que el radionúclid forma part d'una molècula o preparat més complex anomenat radiofàrmac.
En les exploracions diagnòstiques, es tendeix a utilitzar radionúclids amb una període de semidesintegració curt, de l'ordre de vàries hores, amb emissió de radiació gamma i sense emissió beta. Pel que fa a l'ús terapèutic es fan servir radionúclids emissors de radiacions gamma i beta; les partícules gamma permeten de seguir el radionúclid en el seu viatge per l'organisme, mentre que les partícules beta, que posseeixen una penetració menor, consenteixen l'administració de radiacions a l'òrgan diana suficients per a assolir l'efecte terapèutic desitjat. Hi ha un altre grup de radionúclids, emissors de positrons, que presenten un període de semidesintegració ultracurt, emprats en la tomografia per emissió de positrons.
Disciplines de suport > Física
- ca radioopac -a, adj
- ca radiodens -a, adj sin. compl.
Disciplines de suport > Física
Definició
Disciplines de suport > Física
- ca radioopacitat, n f
- en radio-opacity
- en radiopacity
Disciplines de suport > Física
Definició
Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia
- ca radiopalmar, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia
Definició
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca radiopalmar, adj
Anatomia > Òrgans i sistemes
