Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  retenció, n f
  • es  retención
  • fr  rétention
  • en  retention

Salut mental > Psicologia

Definició
Efecte consecutiu persistent d'una excitació, experiència o reacció, sobre la base dels quals poden presentar-se, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.
  • ca  retenció placentària, n f

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Permanència anormal de la placenta després del part o de l'avortament.
  • ca  retenció urinària, n f

Cirurgia > Cirurgia urològica, Traumatologia i ortopèdia, Urologia

Definició
Impossibilitat d'evacuar l'orina de la bufeta urinària. Obeeix a causes molt diverses: traumàtiques (traumatismes de la medul·la espinal, ruptura subperitoneal de la bufeta urinària, ruptura de la uretra membranosa), postoperatòries (afecció uretrocervicoprostàtica desconeguda abans de la intervenció quirúrgica, anestèsia intradural, operacions anoperineals, amputació abdominoperineal del recte) uretrals (uretritis aguda, càlcul enclavat, cossos estranys, retracció uretral), prostàtiques (prostatitis, adenoma prostàtic), vesicals (coàguls, càlculs, cossos estranys, tumors, diverticles grans), pelvianes (fibroma uterí, annexitis, retroversió de l'úter gràvid), etc.
  • ca  incontinència per sobreeiximent, n f
  • ca  incontinència paradoxal, n f sin. compl.
  • ca  retenció urinària paradoxal, n f sin. compl.
  • es  incontinencia por rebosamiento
  • fr  incontinence par regorgement
  • en  overflow incontinence

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Urologia

Definició
Incontinència urinària deguda a la retenció d'orina que ha distès la bufeta al màxim i produït un gran augment de la pressió intravesical. Es presenta en la fase final de l'obstrucció del tracte urinari inferior (adenoma prostàtic de gran volum) i en algunes lesions neurològiques associades amb detrusor acontràctil (neuropatia diabètica, accident vascular cerebral).
  • ca  retenidor, n m
  • ca  tanca, n f sin. compl.
  • es  cierre
  • en  clasp
  • en  retainer

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Peça que serveix per a immobilitzar-ne d'altres. Així, en odontologia, és el nom que rep el dispositiu o fermall que manté les dents o les pròtesis dentals en llur posició apropiada.
Dispositiu que clou o subjecta quelcom, especialment en odontologia. ((tanca))
  • ca  retenidor circumferencial, n m

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Retenidor que encercla més de la meitat d'una dent.
  • ca  barra Kennedy, n f
  • ca  ganxo continu, n m sin. compl.
  • ca  retenidor continu, n m sin. compl.

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Barra lingual secundària, col·locada en el cíngol de les incisives inferiors i utilitzada com a retenidor indirecte en les pròtesis removibles amb extrems lliures; també ajuda a donar una certa estabilitat a les incisives inferiors.
  • ca  retenidor d'Adams, n m

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Ganxo del fil d'acer emprat en ortodòncia per a la fixació i l'estabilització d'una pròtesi.
  • ca  retenidor de barra, n m
  • ca  retenidor de Roach, n m sin. compl.

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Retenidor de contacte punctiforme amb dos o més braços que se situen oposadament entre ells sobre una dent.
  • ca  retenidor de barra, n m
  • ca  retenidor de Roach, n m sin. compl.

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Retenidor de contacte punctiforme amb dos o més braços que se situen oposadament entre ells sobre una dent.