Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  rotigotina, n f
  • es  rotigotina, n f
  • fr  rotigotine, n f
  • en  rotigotine, n
  • CAS  99755-59-6

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fàrmac antiparkinsonià que activa els receptors dopaminèrgics del nucli estriat.

Nota

  • La rotigotina s'empra en el tractament de la malaltia de Parkinson i en la síndrome de les cames inquietes. També té efectes antidepressius, per la qual cosa s'estudia el seu potencial com a antidepressiu. És d'origen sintètic.

    La denominació rotigotina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  ròtula, n f
  • ca  cassoleta, n f sin. compl.
  • ca  patel·la, n f sin. compl.
  • es  rótula
  • fr  rotule
  • en  kneecap
  • en  kneepan
  • en  whirlbone

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os parió, triangular, d'uns 5 cm de diàmetre, comprès en el tendó d'inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.
Os considerat com a sesamoide, triangular, aplanat, situat entre les fibres del tendó del quàdriceps, a la part anterior del genoll. S'articula amb els còndils femorals. Presenta un punt d'ossificació primitiu entre els 2 i els 5 anys. ((ròtula, de la taula dels ossos))

Nota

  • La denominació ròtula prové del llatí rotula 'roda petita'.
  • ca  ròtula bipartida, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Anomalia que consisteix en la divisió de la ròtula en dues parts desiguals, unides per teixit cartilaginós. El fragment més petit és superoextern.
  • ca  ròtula cubital, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Petit os sesamoide observat rares vegades en la superfície d'extensió de l'articulació del colze.
  • ca  ròtula tripartida, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Anomalia rotular, molt més rara que la ròtula bipartida, caracteritzada per dos fragments petits, superiors, units a la resta de l'os.
  • ca  rotular, adj
  • ca  patel·lar, adj sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent a la ròtula.

Nota

  • La denominació patel·lar prové del llatí patella 'plat petit' i, per extensió, 'ròtula'.
  • ca  roure reboll, n m
  • ca  roure de fulla ampla, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Q. pyrenaica) de fins a 20 m d'alt, que als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa. L'escorça ha estat emprada amb les mateixes orientacions que les del roure de fulla petita.
  • ca  roure de fulla petita, n m
  • ca  roure valencià, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Q. faginea), de fins a 15 m d'alçària, que es fa en contrades muntanyenques poc plujoses de les comarques de ponent i centre meridional de Catalunya. L'escorça, en infusió ha estat emprada com a astringent i, en decocció, per netejar nafres i ferides i contra els penellons.
  • ca  roure pènol, n m
  • ca  pènol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Q. robur o Q. pedunculata) de fins a 45 m d'alçària, que creix en zones de muntanya en sòls profunds i humits de la Vall d'Aran i la Garrotxa. L'escorça en infusió ha estat utilitzada com a astringent i contra les hemorràgies. Com a ús extern, en decocció, també ha estat usada amb les mateixes indicacions que el roure de fulla petita.
  • ca  roure reboll, n m
  • ca  roure de fulla ampla, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Q. pyrenaica) de fins a 20 m d'alt, que als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa. L'escorça ha estat emprada amb les mateixes orientacions que les del roure de fulla petita.