Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  septe rectovaginal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia, Urologia

Definició
Làmina prima que separa la porció superior de la cara posterior de la vagina de la cara anterior del recte.
  • ca  septe secundari, n m
  • ca  septe secundari de Born, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Septe embrionari format a la dreta del septe primari que creix en direcció a la paret auricular anterior, per tal de circumscriure el forat oval secundari. Després s'apropa al septe primari i s'hi uneix per tal de formar el limbe del forat oval. L'espai existent entre la vàlvula del forat oval i el limbe del forat oval és el forat oval secundari o definitiu.
  • ca  septe secundari, n m
  • ca  septe secundari de Born, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Septe embrionari format a la dreta del septe primari que creix en direcció a la paret auricular anterior, per tal de circumscriure el forat oval secundari. Després s'apropa al septe primari i s'hi uneix per tal de formar el limbe del forat oval. L'espai existent entre la vàlvula del forat oval i el limbe del forat oval és el forat oval secundari o definitiu.
  • ca  septe primari, n m
  • ca  septe superior de His, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Septe embrionari que divideix l'aurícula comuna en aurícula dreta i esquerra, bé que per la presència del forat oval la separació interauricular és incompleta.
  • ca  sèptul testicular, n m
  • ca  septe testicular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascuna de les làmines de separació dels lobels testiculars, que surten del cos de Highmore i es dirigeixen a l'albugínia.
  • ca  septe lúcid, n m
  • ca  septe pel·lúcid, n m sin. compl.
  • ca  septe transparent, n m sin. compl.
  • la  septum lucidum

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Làmina nerviosa prima, vertical i mediana, les cares de la qual contribueixen a formar la paret interna de la porció frontal dels ventricles laterals.
  • ca  diafragma, n m
  • ca  diazoma, n m sin. compl.
  • ca  septe transvers, n m sin. compl.
  • es  diafragma
  • fr  diaphragme
  • en  diaphragm
  • en  midriff
  • TA  diaphragma

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Envà musculomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d'aponeuròtica central en forma de trèvol, anomenada centre frènic. És travessat, mitjançant tres hiats, per l'esòfag (hiat esofàgic) amb els dos nervis pneumogàstrics, per l'aorta i el conducte toràcic (orifici aòrtic) i per la vena cava inferior (orifici de la vena cava inferior). Presenta també altres orificis secundaris que donen pas a vasos i nervis: gran simpàtic, esplàncnics major i menor i vena lumbar ascendent, la qual en arribar al tòrax es converteix en la vena àziga major, a la dreta, i en l'àziga menor, a l'esquerra. És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però també intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit.
Origen, apèndix xifoide, sis últims cartílags costals, quatre últimes costelles, vèrtebres lumbars, lligaments arquejats laterals; inserció, centre frènic; innervació, frènic i fibres dels sis darrers intercostals; acció, augmenta la capacitat toràcica en la inspiració. ((diafragma, fitxa duplicada))

Nota

  • La denominació diafragma prové del grec diáphragma 'envà, paret'.
  • La denominació septe transvers s'usava antigament.
  • La denominació diazoma provó del grec diázoma 'allò que és posat al voltant'.
  • ca  cresta ampul·lar, n f
  • ca  cresta acústica, n f sin. compl.
  • ca  septe transvers, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cresta sensorial situada a l'ampul·la de cada conducte semicircular.
  • ca  septe transvers, n m

Anatomia > Embriologia

Definició
Massa de teixit connectiu embrionari existent entre el fons de la cavitat pericardíaca i el conducte vitel·lí. Constitueix l'esbós anterior o ventral del diafragma, que formarà el diafragma primari i, ulteriorment, el centre frènic de l'adult.
  • ca  septe uretrovaginal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Septe fibrós, dens, de coalescència entre la meitat inferior de la cara anterior de la vagina i la uretra.