Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  serotip, n m
  • ca  serotipus, n m sin. compl.
  • ca  serovar, n f sin. compl.
  • es  serotipo, n m
  • fr  sérotype, n m
  • fr  sérovar, n f
  • fr  type sérologique, n m
  • en  serotype, n
  • en  serovar, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Categoria taxonòmica subespecífica que s'aplica a les soques d'un microorganisme que presenten característiques antigèniques distintives.

Nota

  • El terme serotip i els seus sinònims deriven del fet que, inicialment, per a identificar les diferents soques de microorganismes s'usaven antisèrums específics.
  • ca  beri-beri, n m
  • ca  hipovitaminosi B1, n f sin. compl.
  • ca  ignipedites, n m sin. compl.
  • ca  kakke, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Ceilan, n f sin. compl.
  • ca  paraplegia mefítica, n f sin. compl.
  • ca  perneiras, n f pl sin. compl.
  • ca  serotisi perniciosa endèmica, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia endèmica de l'Índia, la Xina, Indonèsia, el Japó i les Filipines, causada per un dèficit de tiamina (vitamina B1); és pròpia de les poblacions que s'alimenten gairebé exclusivament d'arròs blanc, o sigui, d'arròs privat de la pellofa i la testa (a la testa hi ha el complex vitamínic B). Clínicament es caracteritza per trastorns motors, sensitius, circulatoris i secretors. L'observació de formes pures i greus és excepcional.

Nota

  • La denominació beri-beri prové del singalès beri 'debilitat extrema'.
  • La denominació paraplegia mefítica s'usava antigament.
  • La denominació ignipedites està formada a partir del llatí ignis 'foc' i pes pedis 'peu'.
  • La denominació kakke prové del japonès.
  • La denominació perneiras prové del portuguès del Brasil.
  • La denominació serotisi perniciosa endèmica es considera obsoleta.
  • ca  serotonina, n f
  • ca  enteramina, n f sin. compl.
  • ca  hidroxitriptamina, n f sin. compl.
  • ca  trombocitina, n f sin. compl.
  • ca  trombotonina, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Neurologia

Definició
3-(2-aminoetil)-1H-indol-5-ol, de fórmula C10H12N2O, amina amb forta activitat vasoconstrictora, present en l'escala animal que va dels celenterats als vertebrats, en els bacteris i en moltes plantes. Prové biosintèticament del triptòfan i és produïda sobretot per les plaquetes. Es troba en alta concentració a la mucosa intestinal, al sistema nerviós central i a la glàndula pineal. Entre altres propietats fisiològiques, té les d'inhibir la secreció gàstrica, estimular la musculatura llisa i la secreció d'hormones per part de la hipòfisi, i actuar com a neurotransmissor. Els inhibidors de la monoaminaoxidasa incrementen els seus efectes.
  • ca  serotonina, n f
  • ca  5-hidroxitriptamina, n f sin. compl.
  • es  5-hidroxitriptamina, n f
  • es  serotonina, n f
  • fr  5-hydroxytriptamine, n f
  • fr  sérotonine, n f
  • en  5-hydroxytryptamine, n
  • en  serotonin, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Amina vasoactiva que es troba als grànuls dels mastòcits i a les plaquetes i que provoca la contracció del múscul llis, l'increment de la permeabilitat capil·lar i la vasoconstricció dels vasos sanguinis de calibre gran.

Nota

  • La serotonina actua també com a neurotransmissor del sistema nerviós central.
  • ca  serotoninèrgic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Que és estimulat per serotonina.
  • ca  serotoninèrgic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Que conté serotonina.
  • ca  serotoninèrgic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Relatiu o pertanyent a les cèl·lules que secreten serotonina.
  • ca  hidrotòrax, n m
  • ca  hidropleura, n f sin. compl.
  • ca  serotòrax, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Pneumologia

Definició
Embassament de serositat a la cavitat pleural sense caràcters inflamatoris. Sol ésser conseqüència d'insuficiència cardíaca, de nefropatia o de compressió mediastínica.
  • ca  serotoxina, n f

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Toxina que es forma en el sèrum quan és tractat amb diverses substàncies, com caolí, sulfat de bari, etc.
  • ca  serotoxina, n f

Immunologia

Definició
Substància que hom suposa que es formaria en el sèrum i intervindria en el xoc anafilàctic, anafilotoxina.