sífilis latent
sífilis latent
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Infecció luètica que no dona manifestacions morboses particulars en les fases intermèdies successives als períodes primari i secundari. En alguns casos, l'estat asimptomàtic es manté indefinidament; en d'altres, l'evolució és cap al període terciari.
sífilis meningovascular
sífilis meningovascular
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
-
ca
sífilis meningovascular,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definició
Forma de sífilis terciària que cursa amb meningitis crònica i focus múltiples de vasculitis sifilítica cerebral.
sífilis no venèria
sífilis no venèria
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria
-
ca
sífilis endèmica,
n f
-
ca
begel
sin. compl.
-
ca
dichuchwa
sin. compl.
-
ca
frenga
sin. compl.
-
ca
njovera
sin. compl.
-
ca
sífilis no venèria,
n f sin. compl.
-
ca
siti
sin. compl.
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria
Definició
Infecció crònica, no venèria, de la infància, produïda per l'espiroqueta Treponema pallidum endemicum, bacteri que no presenta diferències morfològiques ni antigèniques evidents amb el Treponema pallidum. Es transmet per contacte directe no sexual o indirectament per l'ús d'estris compartits. La primera manifestació és una lesió de la mucosa oral amb adenopatia regional, seguida d'un període de latència variable, i de la formació ulterior de gomes cutànies i osteïtis i periostitis de les estructures nasofaríngies. És especialment freqüent en regions subtropicals àrides de l'Àfrica, Aràbia, els Balcans i la Mediterrània oriental.
sífilis primària
sífilis primària
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
sífilis primària,
n f
-
ca
protosífilis,
n f sin. compl.
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Comprèn el xancre d'inoculació, que apareix aproximadament a les 3 setmanes del contagi (interval de 10 a 90 dies). Pot ésser genital o extragenital, únic o múltiple. Representa alhora el lloc del contagi, la porta d'entrada, la localització primitiva de la infecció i el punt de disseminació. S'acompanya d'adenopaties regionals.
sífilis quaternària
sífilis quaternària
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
sífilis quaternària,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Nom donat per alguns autors al conjunt de lesions viscerals, nervioses i mucoses d'origen sifilític, d'ordinari escleroses, indelebles i inguaribles.
Nota
-
La denominació es considera obsoleta.
sífilis secundària
sífilis secundària
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
sífilis secundària,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Període secundari de la sífilis, que s'inicia al cap de 2 a 8 setmanes de malaltia, caracteritzat per l'aparició d'un exantema generalitzat, en forma de sifílides maculoses (rosèola sifilítica) i papuloses i, menys freqüentment, pustuloses i ulceroses. En les mucoses de l'anus, la boca i la faringe s'observen sovint infiltracions inflamatòries papuloses, grisenques, que són les anomenades plaques mucoses, les quals poden ésser francament hipertròfiques i formar masses fungoses denominades condilomes plans. Hi ha manifestacions generals de malaltia infecciosa i limfadenopaties generalitzades.
sífilis tardana benigna
sífilis tardana benigna
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
sífilis tardana benigna,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Modalitat de sífilis terciària caracteritzada per l'aparició de sifílides noduloulceratives i gomes esquelètiques, pulmonars, gàstriques, intestinals, hepàtiques i renals.
sífilis terciària
sífilis terciària
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
sífilis terciària,
n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Període d'instauració lenta i progressiva de la malaltia, caracteritzat habitualment per la combinació de lesions granulomatoses i endoarteritis de vasos petits. Es produeix entre 4 i 25 anys després de la infecció inicial. Hom en distingeix les varietats següents: sífilis tardana benigna o gomosa, sífilis cardiovascular i sífilis del sistema nerviós central o neurosífilis.
sifilisme
sifilisme
Microbiologia i patologia infecciosa
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Estat sifilític.
sifilisme
sifilisme
Microbiologia i patologia infecciosa
Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Aptitud per a contreure la sífilis.