teoria quàntica
teoria quàntica
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
-
ca
teoria de Planck,
n f
-
ca
hipòtesi de Planck,
n f sin. compl.
-
ca
teoria quàntica,
n f sin. compl.
Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definició
Teoria, enunciada per Planck el 1900, que sosté que qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritza efectuï oscil·lacions harmòniques simples només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E=nhv, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i v la freqüència d'oscil·lació.
teoria quimioparasitària
teoria quimioparasitària
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
-
ca
teoria quimioparasitària,
n f
-
ca
teoria de Miller,
n f sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia
Definició
Teoria segons la qual la càries dental seria produïda per gèrmens bucals que, en fer fermentar els hidrocarbonats del menjar, donen lloc a àcids que desmineralitzen l'esmalt.
teoria selectiva
teoria selectiva
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
-
ca
teoria selectiva,
n f
-
es
teoría selectiva,
n f
-
fr
théorie seléctive,
n f
-
en
selective theory,
n
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
Definició
Teoria per a explicar la diversitat del repertori d'anticossos que proposa que la producció d'anticossos específics es desencadena com a conseqüència de la unió dels antígens al BCR dels limfòcits B específics per a aquest antigen, que activen la síntesi en grans quantitats de l'anticòs adequat entre tot el repertori possible preexistent a la cèl·lula.
Nota
-
La teoria selectiva va ser proposada per Niels Jerne i va donar lloc a la teoria de la selecció clonal.
teoria sensoriomotriu
teoria sensoriomotriu
Pediatria, Salut mental
-
ca
teoria sensoriomotriu,
n f
-
ca
teoria de Piaget,
n f sin. compl.
Pediatria, Salut mental
Definició
Durant els primers 18 mesos de vida es produeix una transformació de l'acció en idea. D'antuvi hi ha un pas gradual del tipus de conducta des de la congènita a l'adquirida; després, des de l'activitat centrada en el soma a la centrada en els objectes; finalment, apareixen la conducta intencional i la facultat d'inventiva.
teoria simbiòtica
teoria simbiòtica
Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular
-
ca
teoria simbiòtica,
n f
-
ca
teoria de Schiefferdecker,
n f sin. compl.
Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular
Definició
Entre els teixits de l'organisme hi hauria una mena de simbiosi per la qual els residus metabòlics d'uns actuarien com a estímul de les activitats d'altres.
teoria solidista
teoria solidista
Salut mental
Definició
Denominació genèrica de les teories que atribueixen els fenòmens orgànics als elements figurats.
teoria termodinàmica de l'anestèsia
teoria termodinàmica de l'anestèsia
Anatomia > Citologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
-
ca
teoria termodinàmica de l'anestèsia,
n f
Anatomia > Citologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació
Definició
Teoria segons la qual la interposició de les molècules de la substància anestèsica en la fase cel·lular no aquosa entrebancaria els intercanvis iònics.
teoria termostàtica
teoria termostàtica
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
-
ca
teoria termostàtica,
n f
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
Definició
Els centres cerebrals de la fam i de la sacietat serien sensibles a les variacions de la temperatura corporal. El descens de la temperatura activaria el centre de la fam; l'augment de la temperatura el deprimiria i activaria el de la sacietat.
teoria trialista
teoria trialista
Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia
-
ca
teoria trialista,
n f
-
ca
trialisme,
n m sin. compl.
Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Les cèl·lules hemàtiques procedirien de tres tipus de cèl·lules mare. Oposada a les teories dualista, monofilètica i polifilètica.
teoria unitària
teoria unitària
Malalties i síndromes
Definició
Teoria arcaica segons la qual la malaltia seria essencialment única. Els estats morbosos que hom considera entitats independents no en serien sinó modalitats.