Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  falangeta, n f
  • ca  falange distal, n f sin. compl.
  • ca  falange unguial, n f sin. compl.
  • ca  tercera falange, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Podologia

Definició
Falange tercera i més petita dels dits de la mà o del peu.
Falangeta; acaba amb una tuberositat que és el suport de l'ungla. ((falange unguial))
  • ca  terciari -ària, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Tercer en ordre o grau. S'aplica sobretot a un dels períodes evolutius de la sífilis.
  • ca  terciari -ària, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Dit de cadascun dels àtoms de carboni saturats, els quals, en una estructura complexa, es troben units a tres altres àtoms de carboni. Dit, també, d'alguns grups funcionals, com ara l'hidroxil, quan van units a un carboni terciari.
  • ca  terciarisme, n m
  • es  terciarismo
  • fr  tertiarisme
  • en  tertiarism

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Conjunt de símptomes que caracteritzen la sífilis terciària.
  • ca  tercigràvida, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Dit de la dona embarassada per tercera vegada.
  • ca  terciogènit -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Relatiu o pertanyent als terciogènits.
  • ca  terciogènit -a, n m, f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Pediatria

Definició
Fill tercer.
  • ca  tercípara, adj
  • es  tercípara
  • en  tertipara

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Dit de la dona que pareix o ha parit per tercera vegada.
  • ca  terconazole, n m
  • es  terconazol
  • fr  terconazole
  • en  terconazole
  • CAS  67915-31-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antifúngic
  • ca  terebè, n m
  • es  terebeno
  • en  terebene

Farmacologia, Pneumologia, Urologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Mescla d'hidrocarburs terpènics, constituïda principalment per dipentè i terpinè, que hom obté per tractament amb àcid sulfúric de l'oli de trementina. Ha estat emprat com a expectorant i antisèptic de les vies respiratòries i urinàries, i també en el tractament tòpic de ferides gangrenoses.