Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  terminació nerviosa motora, n f
  • ca  terminació hipolemmal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Terminació de les fibres nervioses somatomotores en la musculatura esquèletica. Les branques nervioses que penetren en el múscul esquelètic formen un plexe intramuscular, del qual surten fibres nervioses, cadascuna destinada a cadascuna de les fibres musculars. Al principi, la fibra nerviosa és mielínica, però abans d'arribar a la fibra muscular corresponent perd la seva beina de mielina, i el seu neurilemma es fon amb el sarcolemma, mentre que la neurita, despullada, acaba per sota d'aquestes estructures en la placa motriu. Aquesta estructura és un acumulament de sarcoplasma amb nuclis abundants i amb l'arborització terminal de la neurita, proveïda en cada petita branca d'un botó final.
  • ca  terminació nerviosa sensitiva, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Cadascuna de les terminacions sensitives: terminacions lliures, terminacions en cèl·lules tàctils i terminacions en corpuscles laminars. Les primeres es troben en l'epiteli pavimentós estratificat, especialment en l'epidermis i en el teixit connectiu i els músculs; la fibra nerviosa perd la seva beina mielítica, es deslliura després del neurilemma i acaba en una arborització terminal o una xarxa terminal; en aquest grup de terminacions nervioses, hi figuren els fusos tendinosos, situats en la unió dels músculs amb els tendons, i els fusos musculars, en la part central dels feixos musculars primaris. Les neurites de les terminacions en cèl·lules tàctils acaben en una xarxa de fibril·les, en els meniscs tàctils d'aquestes cèl·lules (cèl·lules tàctils de Merkel, corpuscles de Meissner). Les terminacions en corpuscles laminars corresponen als corpuscles de Vater-Pacini i els corpuscles de Krause.
  • ca  terminal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a un terme o a una terminació.
  • ca  terminal, adj
  • es  terminal, adj
  • fr  terminal -ale, adj
  • en  terminal, adj

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Dit d'un malalt que pateix una malaltia avançada, progressiva i incurable, en la seva fase agònica o preagònica, amb un pronòstic de vida inferior als 6 mesos i sense probabilitats raonables de respondre a un tractament específic.
  • ca  termini, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa.
  • ca  terminolateral, adj
  • es  terminolateral, adj
  • fr  terminolatérale, adj
  • en  terminolateral, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Cirurgia > Conceptes generals

Definició
Relatiu a un extrem i a un costat.

Nota

  • Per exemple, en una anastomosi terminolateral la part terminal d'un segment del tub digestiu, o de qualsevol altra estructura tubular de l'organisme, s'anastomitza a la part lateral d'un altre.
  • ca  terminoterminal, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu a dos extrems; dit d'un tipus d'anastomosi.
  • ca  termió, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Ió emès per una substància incandescent.
  • ca  termiònica, n f

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Ciència que estudia els fenòmens ocasionats pels termions.
  • ca  vitamina T, n f
  • ca  factor T, n m sin. compl.
  • ca  tegotina, n f sin. compl.
  • ca  termitina, n f sin. compl.
  • ca  vitamina de Goetsch, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Complex de substàncies que promouen el creixement somàtic i acceleren la divisió cel·lular, tot influint en el desenvolupament global d'alguns insectes. Originalment fou aïllada dels tèrmits i, posteriorment, de les lluernes rosses, els llevats i els fongs. Ha estat indicada en casos d'infantilisme o desenvolupament somàtic pobre i, fins i tot, en dispèpsies infantils.