Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  termometria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mesura de les temperatures per mitjà d'un termòmetre.
  • ca  termometria, n f

Disciplines de suport > Física

Definició
Estudi de les variacions tèrmiques durant un període determinat.
  • ca  termomètric -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definició
Relatiu o pertanyent al termòmetre o a la temperatura.
  • ca  febre factícia, n f
  • ca  termoneurosi, n f sin. compl.

Salut mental

Definició
Febre no atribuïble a cap malaltia o trastorn orgànic que hom observa en individus amb trastorns neuròtics o alteracions de la personalitat, sovint sense que hom pugui determinar el mecanisme de l'augment de la temperatura. A vegades es tracta d'una febre autoprovocada per la injecció de substàncies pirògenes o per manipulació del termòmetre, associada amb altres lesions autoinduïdes.
  • ca  termoplacentografia, n f

Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Localització de la placenta mitjançant la termografia. Essent molt vascularitzada, la placenta emet més calor que els teixits que l'envolten.
  • ca  termoplàstic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Dit dels materials plàstics que poden ésser ablanits cada vegada que hom se sotmet a una temperatura suficient i que s'endureixen, cada vegada, en refredar-se. N'és un exemple el ciment emprat en determinades pròtesis articulars.
  • ca  termoradioteràpia, n f

Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mètode de tractament per radiacions ionitzants aplicades a òrgans o zones prèviament escalfats amb la idea que així se n'augmenta la radiosensibilitat.
  • ca  termoreceptor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de l'òrgan que reacciona a estímuls tèrmics.
  • ca  termoregulació, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Capacitat d'un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima, entre els quals tenen lloc els processos vitals de manera òptima. L'ésser humà és un animal homeoterm, és a dir, que manté la seva temperatura dins d'uns límits molt estrets, mitjançant l'acció del centre termoregulador, situat en la regió preòptica de l'hipotàlem anterior, el qual estableix un equilibri entre els mecanismes de producció i de dissipació de el calor. La producció de la calor temporal ve determinada per l'exercici muscular i per les reaccions metabòliques. Els mecanismes de dissipació de la calor endògena i de la calor exògena o ambiental són la sudoració, la hiperventilació i la vasodilatació dels plexes subcutanis.
  • ca  termòstat, n m
  • ca  termoregulador, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Regulador que permet de mantenir sensiblement constant la temperatura a l'interior d'algun organisme, d'algun recinte.