Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tinció supravital, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tinció de teixits vius separats del cos, practicada abans de la cessació de vida química de les cèl·lules.
  • ca  tinció vital, n f
  • ca  tinció intravital, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tinció d'un teixit mitjançant un colorant que és introduït en un organisme viu.
  • ca  tingibilitat, n f
  • en  tingibility

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Propietat d'ésser tingible.
  • ca  tingible, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Susceptible d'ésser tenyit.
  • ca  tinidazole, n m
  • es  tinidazol, n m
  • fr  tinidazole, n m
  • en  tinidazole, n
  • CAS  19387-91-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Fàrmac antiinfecciós derivat nitroimidazòlic amb propietats similars a les del metronidazole, emprat en el tractament d'infeccions per tricomones, amebes i giàrdies i en la profilaxi i el tractament d'alguns bacteris anaerobis.

Nota

  • La denominació tinidazole és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  autofonia, n f
  • ca  timpanofonia, n f sin. compl.
  • ca  tinnitus auricular, n m sin. compl.
  • ca  zumzeig d'orelles, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Otorrinolaringologia

Definició
Audició de la ressonància de la pròpia veu per trastorns de l'orella mitjana i de les fosses nasals.
  • ca  signe de Leudet, n m
  • ca  tinnitus de Leudet, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

  • ca  tinnitus objectiu, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Tinnitus que s'origina dintre el cos, en la regió òtica, i que poden percebre altres persones.
  • ca  tinnitus vibratori, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia

Definició
Tinnitus que resulta de la transmissió de vibracions que s'originen en els teixits adjacents.
  • ca  matapoll, n m
  • ca  astruc, n m sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  tintorell, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.