Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  traçador, n m
  • ca  marcador radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • ca  traçador radioactiu, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Substància que conté un núclid radioactiu (radionúclid) i permet de seguir l'evolució d'una altra (fàrmac) amb la qual està mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla (radiofàrmac). El procés d'introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge, i hom diu aleshores que el compost en el qual s'ha introduït el traçador és marcat.
  • ca  traçador isotòpic, n m

Farmacologia, Oncologia i radioteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Radionúclid que forma part d'un radiofàrmac.
  • ca  traçador, n m
  • ca  marcador radioactiu, n m sin. compl.
  • ca  radiotraçador, n m sin. compl.
  • ca  traçador radioactiu, n m sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Substància que conté un núclid radioactiu (radionúclid) i permet de seguir l'evolució d'una altra (fàrmac) amb la qual està mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla (radiofàrmac). El procés d'introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge, i hom diu aleshores que el compost en el qual s'ha introduït el traçador és marcat.
  • ca  traçat, n m
  • es  trazado
  • fr  tracé
  • en  tracing

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Conjunt de les línies d'un gràfic resultant de l'enregistrament de fenòmens o processos elèctrics (traçat electrocardiogràfic, per exemple) o mecànics (traçat dels moviments de la mandíbula, per exemple).
  • ca  tracció, n f
  • es  tracción
  • fr  traction
  • en  traction

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d'on procedeix l'esforç.
  • ca  tracció ambulatòria, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tracció exercida mitjançant un embenat adequat que permet al malalt de deambular i moure's en cas de fractures de membres.
  • ca  tracció axial, n f

Anatomia

Definició
Tracció d'un cos exercida segons l'eix d'un canal (per exemple, el canal pelvià en el part) pel qual el cos convé que avanci.
  • ca  tracció de Bryant, n f

Pediatria, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tracció exercida sobre una extremitat inferior col·locada verticalment, mitjançant un embenat adhesiu, emprada especialment en fractures del fèmur en infants.
  • ca  extensió de Buck, n f
  • ca  tracció de Buck, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tracció d'una cama trencada mitjançant un pes que actua a través d'un material adherit a la pell; alçant els peus del llit, el cos serveix de contrapès.
  • ca  tracció de Russell, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Fisioteràpia

Definició
Tracció de l'articulació del genoll, exercida mitjançant una bena circular aplicada sota mateix de l'articulació.