Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  trastorn, n m
  • ca  taràxia, n f sin. compl.
  • es  trastorno, n m
  • fr  complainte, n f
  • fr  trouble, n f
  • en  complaint, n
  • en  disorder, n
  • en  disturbance, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia

Definició
Qualsevol alteració en sentit morbós.

Nota

  • La denominació taràxia prové del grec táraxis 'trastorn'.
  • ca  trastorn afectiu, n m
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m sin. compl.
  • ca  trastorn de l'humor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Denominació genèrica dels trastorns mentals en què predomina una alteració de l'humor o de l'afectivitat, ja sigui en el sentit de la depressió (acompanyada o no d'ansietat) o en el de l'eufòria. Aquests casos solen anar acompanyats del nivell general d'activitat; inclou des de depressió lleu a greu, episodis maníacs o hipomaníacs, trastorns bipolars (tant maníacs com depressius) i trastorns de l'humor persistents (ciclotímia, distímia).
  • ca  malaltia d'Asperberger, n f
  • ca  trastorn d'Asperberger, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Pediatria, Salut mental

Definició
Trastorn mental de la primera infància manifestat per una alteració greu i persistent de la interacció social i el desenvolupament de patrons de comportament, interessos i activitats restrictives i repetitives, sense greus trastorns del llenguatge infantil. Es pot confondre amb l'autisme infantil.
  • ca  trastorn de caràcter, n m

Malalties i síndromes, Salut mental

Definició
Alteració de la personalitat caracteritzada per trastorns de conducta, respostes emocionals socialment no acceptables, sentiments d'angoixa i altres signes i símptomes característics de la neurosi.
  • ca  trastorn de conducta, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Tipus d'anomalia de la conducta caracteritzat per actes impulsius antisocials.
  • ca  trastorn de conducta associat amb el son REM, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Parasòmnia caracteritzada per la pèrdua intermitent de l'atonia muscular del son REM, amb conductes complexes, com és el cas de parlar, colpejar a tort i a dret, espeternegar o saltar del llit, amb la possibilitat d'autolesionar-se inconscientment i amb amnèsia total del fenomen succeït. Es presenta preferentment en homes a partir de la seixantena. En alguns individus s'associa amb lesions isquèmiques del mesencèfal o de la protuberància anular, atròfia olivopontocerebel·losa, hemorràgia subaracnoidal, síndrome de Guillain-Barré o demència senil.
  • ca  trastorn de Hey, n m
  • en  Hey's derangement

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Denominació obsoleta d'una alteració traumàtica del genoll, sense traducció radiològica convencional, caracteritzada per una impossibilitat de fer l'extensió activa o passiva de l'articulació. Corresponia a una ruptura meniscal interna amb lesió lligamentosa o sense.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo, n m
  • es  trastorno del espectro autista, n m
  • es  TEA, n m sigla
  • fr  autisme, n m
  • fr  trouble du spectre autistique, n m
  • fr  TSA, n m sigla
  • en  autism, n
  • en  autism spectrum disorder, n
  • en  ASD, n sigla

.FITXA REVISADA, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • ca  trastorn afectiu, n m
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m sin. compl.
  • ca  trastorn de l'humor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Denominació genèrica dels trastorns mentals en què predomina una alteració de l'humor o de l'afectivitat, ja sigui en el sentit de la depressió (acompanyada o no d'ansietat) o en el de l'eufòria. Aquests casos solen anar acompanyats del nivell general d'activitat; inclou des de depressió lleu a greu, episodis maníacs o hipomaníacs, trastorns bipolars (tant maníacs com depressius) i trastorns de l'humor persistents (ciclotímia, distímia).
  • ca  trastorn afectiu, n m
  • ca  trastorn de l'estat d'ànim, n m sin. compl.
  • ca  trastorn de l'humor, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Denominació genèrica dels trastorns mentals en què predomina una alteració de l'humor o de l'afectivitat, ja sigui en el sentit de la depressió (acompanyada o no d'ansietat) o en el de l'eufòria. Aquests casos solen anar acompanyats del nivell general d'activitat; inclou des de depressió lleu a greu, episodis maníacs o hipomaníacs, trastorns bipolars (tant maníacs com depressius) i trastorns de l'humor persistents (ciclotímia, distímia).