Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  triangle palatal, n m
  • ca  trígon palatí, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Triangle limitat pel diàmetre transvers màxim del paladar i les línies que uneixen els extrems d'aquest diàmetre amb el punt alveolar.
  • ca  triangle de Grocco, n m
  • ca  matitat triangular de Grocco, n f sin. compl.
  • ca  signe de Grocco, n m sin. compl.
  • ca  signe de Rauchfuss, n m sin. compl.
  • ca  triangle de Korányi, n m sin. compl.
  • ca  triangle de Rauchfuss, n m sin. compl.
  • ca  triangle paravertebral, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Pneumologia

Definició
Zona de matitat paravertebral, contralateral, que hom detecta en els embassaments pleurals considerables. Té una forma triangular amb la base inferior i el vèrtex superior, oposat al vèrtex inferior del triangle de Garland de l'altre costat. El formen la línia mediana posterior del cos i la línia corba de Damoiseau quan passa al costat oposat.
Signe d'embassament pleural consistent en una zona triangular de matitat a l'esquena, al costat sa. ((signe de Rauchfuss))
  • ca  triangle protuberancial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
El triangle superior del rombe format pel sòl del quart ventricle, corresponent a la cara posterior de la protuberància anular.
  • ca  triangle isquiobulbar, n m
  • ca  triangle de la talla, n m sin. compl.
  • ca  triangle pubouretral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels dos triangles rectangles adossats formats per un costat comú corresponent als músculs bulbocavernosos, pel múscul isquiocavernós i pel transvers del perineu. També és anomenat triangle de la talla pel fet que era la zona d'abordatge de la bufeta en l'operació anomenada talla lateralitzada.
  • ca  triangle subcallós, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Espai triangular que separa el cos bollat del cos fimbriat; el rodet del cos callós en forma la base.
  • ca  triangle submaxil·lar, n m
  • ca  triangle digàstric, n m sin. compl.
  • ca  trígon submandibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Regió triangular del coll limitada per la vora inferior de la branca del maxil·lar inferior, pel ventre anterior del múscul digàstric, i pel múscul estilohioidal i el ventre posterior del digàstric. Conté la glàndula submaxil·lar.
  • ca  triangle submentonià, n m
  • ca  trígon submentonià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Limitat pel ventre anterior del múscul digàstric de cada costat i per l'os hioide, forma el seu sòl el múscul milohioidal.
  • ca  triangle suboccipital, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Àrea triangular del clatell limitada pels músculs oblic major, oblic menor i recte posterior major del cap.
  • ca  triangle subpineal d'Obersteiner, n m
  • ca  triangle d'Obersteiner, n m sin. compl.
  • ca  triangle subpineal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petita depressió triangular entre els tubercles quadrigeminats anteriors, en la qual hi ha la glàndula pineal.
  • ca  triangle subpineal d'Obersteiner, n m
  • ca  triangle d'Obersteiner, n m sin. compl.
  • ca  triangle subpineal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petita depressió triangular entre els tubercles quadrigeminats anteriors, en la qual hi ha la glàndula pineal.