Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  tubercle cuneïforme, n m
  • ca  tubercle de Morgagni, n m sin. compl.
  • ca  tubercle de Wrisberg, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Eminència arrodonida situada a l'extrem posterior del plec aritenoepiglòtic, davant del tubercle corniculat, que correspon a l'elevació de la mucosa produïda pel cartílag cuneïforme.
  • ca  nòdul d'Aranzi, n m
  • ca  cos d'Aranzi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Bianchi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul de Kerckring, n m sin. compl.
  • ca  tubercle d'Aranzi, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Angiologia, Cardiologia

Definició
Formació fibrocartilaginosa de la vora lliure de les vàlvules sigmoides o semilunars de l'orifici aòrtic del cor.
  • ca  tubercle de Babes, n m
  • ca  tubercle ràbic, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Cadascuna de les masses cel·lulars situades al voltant de neurones degenerades del bulb i dels ganglis raquidis que han estat descrites en casos de ràbia i altres tipus d'encefalitis.
  • ca  cúspide de Carabelli, n f
  • ca  signe de Carabelli, n m sin. compl.
  • ca  tubercle de Carabelli, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Una cinquena o suplementària cúspide existent, a vegades, a la cinquena molar del maxil·lar superior.
Tubercle mamil·liforme que s'observa sovint a la cara interna de la primera molar permanent superior, tot formant una mena de cúspide supernumerària. [tubercle de Carabelli]
  • ca  tubercle de Chassaignac, n m
  • ca  tubercle carotidi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Tubercle anterior de l'apòfisi transversa de la sisena vèrtebra cervical, que constitueix un bon punt de referència per a la lligadura de la caròtide primitiva.
  • ca  tubercle de Farre, n m

Anatomia > Histologia, Gastroenterologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Epònim obsolet per a designar els nòduls de teixit cancerós de la superfície del fetge.
  • ca  tubercle accessori, n m
  • ca  apòfisi accessòria de les vèrtebres lumbars, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi belemnoide, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi estiloide, n f sin. compl.
  • ca  estiloide, n f sin. compl.
  • ca  procés accessori de les vèrtebres lumbars, n m sin. compl.
  • ca  tubercle de Gegenbaur, n m sin. compl.
  • ca  tubercle inferior de Humphrey, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Eminència òssia inconstant situada a la part posterior de l'arrel de les apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars.
  • ca  tubercle del tibial anterior, n m
  • ca  tubercle de Gerdy, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Eminència més o menys desenvolupada de l'extrem superior de la tíbia, on s'insereixen el tibial anterior i el tensor de la fàscia lata.
  • ca  xancre de Ghon, n m
  • ca  focus de Ghon, n m sin. compl.
  • ca  infiltrat primari, n m sin. compl.
  • ca  lesió de Ghon, n f sin. compl.
  • ca  node de Küss, n m sin. compl.
  • ca  tubercle de Ghon, n m sin. compl.
  • ca  xancre d'inoculació de Ghon, n m sin. compl.
  • ca  xancre tuberculós, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definició
Lesió primària de la tuberculosi pulmonar, caracteritzada per un focus circumscrit més o menys gros, situat especialment en un dels lòbuls inferiors dels pulmons.
  • ca  tubercle anterior del pàncrees, n m
  • ca  tubercle de Grégoire, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Tubercle anterior de l'escotadura de la vora superior de l'istme del pàncrees.