Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  conducte pronèfric, n m
  • ca  conducte arquinèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul pronèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Nefrologia

Definició
Conducte del pronefre o ronyó primitiu que després passa a ésser el conducte de Wolff o conducte mesonèfric.
  • ca  túbul proximal, n m

Angiologia, Nefrologia

Definició
Túbul excretor del ronyó que s'inicia en el pol urinari del glomèrul renal i acaba en la branca prima descendent de la nansa de Henle. Es compon d'una porció tortuosa, el túbul contort proximal, i una porció recta, el túbul recte. Reabsorbeix al voltant del 50 al 60% d'ultrafiltrat glomerular, per la qual cosa contribueix decisivament al manteniment del volum extracel·lular de l'organisme. El transport d'ions sodi des de la llum tubular fins a les cèl·lules epitelials tubulars es fa de manera passiva per difusió simple, mentre que la sortida d'aquests ions cap a l'espai peritubular i els capil·lars sanguinis es fa activament per mitjà de la bomba Na+K+ATPasa i per intercanvi d'ions potassi. La sortida continuada d'ions sodi cap a l'espai peritubular provoca un flux passiu d'aigua cap a aquell espai. Reabsorbeix gairebé totalment la glucosa i els fosfats i el 80% del bicarbonat filtrat, procés aquest darrer relacionat amb la secreció d'hidrogenions cap a la llum tubular.
  • ca  túbul recte, n m
  • ca  conducte recte, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Porció recta del túbul proximal, situada entre el túbul contort proximal i la branca prima descendent de la nansa de Henle.
  • ca  túbul seminal, n m
  • ca  túbul seminífer, n m sin. compl.

Angiologia, Urologia

Definició
Cadascun dels petits conductes que en nombre de tres a quatre constitueixen cada lobel testicular. Es componen d'una part inicial molt flexuosa (túbul contort) de tipus glandular i d'una part final (túbul recte) que caldria considerar com a pertanyent al sistema excretor, ja que desemboquen en la xarxa testicular de Haller. Els túbuls contorts presenten dues classes de cèl·lules: cèl·lules de Sertoli (cèl·lules de sosteniment i de nutrició) i cèl·lules seminals (productores d'espermatozoides).
  • ca  túbul seminal, n m
  • ca  túbul seminífer, n m sin. compl.

Angiologia, Urologia

Definició
Cadascun dels petits conductes que en nombre de tres a quatre constitueixen cada lobel testicular. Es componen d'una part inicial molt flexuosa (túbul contort) de tipus glandular i d'una part final (túbul recte) que caldria considerar com a pertanyent al sistema excretor, ja que desemboquen en la xarxa testicular de Haller. Els túbuls contorts presenten dues classes de cèl·lules: cèl·lules de Sertoli (cèl·lules de sosteniment i de nutrició) i cèl·lules seminals (productores d'espermatozoides).
  • ca  conducte tiroglòs, n m
  • ca  conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
  • ca  conducte de His, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Vater, n m sin. compl.
  • ca  conducte tirolingual, n m sin. compl.
  • ca  túbul subtraqueal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
  • ca  tubuladura, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Obertura, endoll, etc. tubular, especialment concebut per a acoblar-hi un tub.
  • ca  tubular, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Angiologia

Definició
Que és constituït per tubs.
  • ca  tubular, adj
  • ca  tubiforme, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Angiologia

Definició
Que té forma de tub.
  • ca  tubulina, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular. És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones. Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l'ATP. Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10.000 daltons.