Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ultrafiltrat, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Líquid que ha passat a través d'un ultrafiltre.
  • ca  ultrafiltre, n m

Recerca, metodologia i estadística, Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Membrana semipermeable emprada com a filtre per a separar col·loides; que permet la ultrafiltració.
  • ca  ultramicroanàlisi, n f

Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Branca de l'anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l'ordre del microgram (10-6 g).
  • ca  ultravisible, adj
  • ca  ultramicroscòpic -a, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

  • ca  ultramicròtom, n m

Anatomia > Histologia, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Micròtom d'alta precisió, emprat en el processament de les mostres a estudiar amb el microscopi electrònic de transmissió, amb el qual hom pot arribar a fer talls de 200 Å.
  • ca  ultramicrotomia, n f
  • es  ultramicrotomía, n f
  • fr  ultramicrotomie, n f
  • en  ultramicrotomy, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Mètode en què es talla el material en làmines extremament fines per a ser observades amb un microscopi electrònic de transmissó.
  • ca  infraroig, n m
  • ca  ultraroig -oja, adj sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic que comprèn l'interval que va des de la llum visible fins a les microones. Els raigs pertanyents a aquesta regió de l'espectre tenen una longitud d'ona compresa entre 0,75 i 1.000 µ; són la base de la termografia i són emprats en terapèutica física i en anàlisi de molècules.
  • ca  ultrasò, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d'ones mecàniques longitudinals, però d'una freqüència superior a la màxima audible, que és de 20.000 Hz per a l'orella humana. Deixant de banda la seva utilització en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de la profunditat del mar, etc, s'empra en la coagulació d'aerosols, en l'activació de reaccions químiques i pels seus efectes mecànics en diferents terapèutiques, si bé a dosi excessiva pot produir cremades.
  • ca  ultrasonor -a, adj
  • ca  ultrasònic -a, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definició
Relatiu o pertanyent als ultrasons.
  • ca  ecografia, n f
  • ca  sonografia, n f sin. compl.
  • ca  ultrasonografia, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tècnica de diagnòstic per la imatge fonamentada en la visualització d'estructures del cos per mitjà de l'enregistrament de les ones rebudes per reflexió de les ones ultrasòniques que hom havia dirigit cap a l'interior dels teixits. El mètode permet diferenciar el component líquid, sòlid o mixt d'una massa i, d'aquesta manera, coneixent prèviament el patró ecogràfic de cada òrgan, hom pot distingir les variacions patològiques de l'òrgan estudiat. Constitueix una prova diagnòstica àmpliament usada en les afeccions del fetge, vies biliars, pàncrees, ronyons, bufeta urinària, úter i annexos, pròstata, testicles, cor, aparell locomotor, mamelles, tiroide, etc. A part de la modalitat convencional o externa, modernament s'han generalitzat tècniques ecogràfiques endocavitàries: endovaginal, endorectal, endoscòpia digestiva, intraoperatòria i, fins i tot, intravascular. És usada també com a guia de procediments intervencionistes: biòpsies, drenatges.

Nota

  • La denominació ecografia està formada a partir de eco-1 i del grec grápho 'escriure'.