Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  veu, n f
  • es  voz
  • fr  voix
  • en  voice

Otorrinolaringologia

Definició
So que es produeix a la laringe pel pas de l'aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte; i el que profereix l'home quan parla, canta, crida, etc, considerat com a posseïdor d'unes qualitats determinades.
  • ca  veu amfòrica, n f
  • ca  veu cavernosa, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Ressonància especial de la veu percebuda en l'auscultació del tòrax, en casos de cavitat o caverna del pulmó.
  • ca  veu bitonal, n f
  • ca  difonia, n f sin. compl.
  • ca  diftòngia, n f sin. compl.
  • ca  diplofonia, n f sin. compl.
  • ca  veu doble, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Veu consistent en l'emissió simultània de dos sons de diferent to durant la fonació. Es presenta en cas de paràlisi unilateral de les cordes vocals.

Nota

  • La denominació diftòngia està formada a partir de di- 'dos cops' i del grec phthóngos 'so'.
  • ca  veu blanca, n f

Otorrinolaringologia

Definició
Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt. És pròpia dels nens i de les dones.
  • ca  veu blanca, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Veu humana (dona, infant, castrat) de registre més agut.
  • ca  broncofonia, n f
  • ca  bronquilòquia, n f sin. compl.
  • ca  pectorofonia, n f sin. compl.
  • ca  veu bronquial, n f sin. compl.
  • ca  veu tubària, n f sin. compl.

Pneumologia

Definició
Ressonància de la veu en zones toràciques on normalment no ressona; indica condensació pulmonar.
  • ca  veu amfòrica, n f
  • ca  veu cavernosa, n f sin. compl.

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Ressonància especial de la veu percebuda en l'auscultació del tòrax, en casos de cavitat o caverna del pulmó.
  • ca  veu de bandes, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia

Definició
Veu emesa per la vibració dels plecs vestibulars i que es produeix per una alteració dels plecs vocals.
  • ca  egofonia, n f
  • ca  caprilòquia, n f sin. compl.
  • ca  tragofonia, n f sin. compl.
  • ca  veu de cabra, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Pneumologia

Definició
Varietat de broncofonia consistent en veu tremolosa, semblant a un esbiec; hom la sent en auscultar el tòrax en el límit superior d'un embassament pleural i en alguns casos de condensació pulmonar.

Nota

  • La denominació egofonia està formada a partir del grec aíx -aigós 'cabra' i de -fonia.
  • La denominació tragofonia està formada a partir del grec trágos 'boc' i phoné 'veu'.
  • ca  falset, n m
  • ca  veu de cap, n f sin. compl.
  • ca  veu de falset, n f sin. compl.
  • es  falsete
  • fr  fausset

Otorrinolaringologia

Definició
Veu artificiosament aguda.