Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  vibrió del còlera, n m
  • ca  espiril de Finkler-Prior, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(V. cholerae) És l'espècie tipus del gènere. És aerobi, té forma de vírgula i és molt mòbil gràcies a un flagel polar únic. Inclou 4 biotips: V. cholerae, el biotip clàssic; V. eltor, el biotip El Tor, que, amb el V. cholerae, són els anomenats vibrions colèrics, pel fet de produir el quadre clàssic del còlera; V. proteus i V. albensis, que reben el nom de vibrions no colèrics, pel fet que són agents etiològics de gastroenteritis menys greus. Tots quatre biotips posseeixen un antigen H o flagel·lar i 6 grups antigènics 0 o somàtics, numerats de 01 a 06. El serogrup 01 conté tres factors antigènics, A, B i C; el factor A és específic del grup i els factors B i C ho són del tipus. Els biotips cholerae i eltor són aglutinats per l'antisèrum 01, mentre que els proteus i albinensis no, per la qual cosa també són dits vibrions no aglutinables (vibrions NAG); en canvi, són aglutinats pels antisèrums 02 al 06.

Nota

  • La denominació espiril de Finkler-Prio es considera obsoleta.
  • ca  vibrió del còlera asiàtic, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(V. cholerae asiaticae) És l'agent etiològic del còlera asiàtic humà i posseeix l'antigen somàtic 01.
  • ca  vibrió del còlera no 01, n m

Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Cadascun dels vibrions no colèrics, no aglutinables per l'antisèrum 01.
  • ca  vibrió dels esputs, n m
  • nc  Campylobacter sputorum
  • nc  Vibrio sputorum

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definició
Vibrió que es troba algunes vegades en el solc gingival humà.
  • ca  vibrió parahemolític, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
(V. parahemolyticus) Vibrió aerobi, corb i immòbil, que viu a les aigües costaneres dels climes temperats i contamina els crustacis. Actualment, hom n'admet dos biotips: el parahemolític pròpiament dit, que provoca gastroenteritis si hom ingereix animals marins contaminats; i el V. alginolyticus, aïllat de lesions oculars, òtiques o de les extremitats en individus en contacte amb el mar. Ambdós biotips presenten tres components antigènics principals: antigen H o flagel·lar, antigen K o capsular i antigen 0 o somàtic.
  • ca  bacil de Ghon-Sachs, n m
  • ca  bacil de Sachs, n m sin. compl.
  • ca  vibrió sèptic, n m sin. compl.
  • nc  Clostridium septicum

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Bacteri grampositiu que es troba a l'edema maligne d'alguns animals, en ferides de guerra i en algunes apendicitis. Produeix una exotoxina hemolítica letal.
  • ca  vibriocida, adj

Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Dit de l'agent que destrueix els vibrions.
  • ca  vibrionàcia, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Individu de la família de les vibrionàcies.
  • ca  vibrionàcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Família de bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, molt semblants als membres de la família de les enterobacteriàcies, dels quals es diferencien pel fet d'ésser oxidasapositius. Comprèn tres gèneres d'importància mèdica: Vibrio, Aeromonas i Plesiomonas.
  • ca  vibriosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció produïda per vibrions.