Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca deshidroretinal, n m
ca vitamina A₂ aldehid, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició

Forma aldehídica del 3,4-deshidroretinol, conegut com a vitamina A aldehídica.

ca vitamina B₁, n f
ca aneurina, n f sin. compl.
ca factor antineurític, n m sin. compl.
ca tiamina, n f sin. compl.
ca vitamina antiberi-bèrica, n f sin. compl.
ca vitamina antineurítica, n f sin. compl.
es tiamina, n f
fr thiamine, n f
en thiamine, n
CAS 59-43-8

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definició

Compost heterocíclic amb un nucli tiazòlic i un nucli piramidínic constituent del complex vitamínic B.

Nota

La vitamina B₁és un factor essencial del creixement; és àmpliament difosa en la natura i ocorre en la pellofa de l'arròs, el llevat i els ous, i es troba en les cèl·lules vives en forma de pirofosfat. És una vitamina termolàbil que s'obté de les seves fonts naturals. Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels glúcids, especialment en la descarboxilació dels a-cetoàcids. Normalment, és sintetitzada pel fetge a partir de la cocarboxilasa. La seva carència ocasiona el beri-beri.

ca vitamina C, n f
ca àcid ascòrbic, n m sin. compl.
ca àcid hexurònic, n m sin. compl.
ca factor antiescorbútic, n m sin. compl.
ca vitamina antiescorbútica, n f sin. compl.
es ácido ascórbico, n m
fr acide ascorbique, n m
en ascorbic acid, n
CAS 50-81-7

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia

Definició

Àcid ascòrbic, la deficiència del qual produeix escorbut.

Nota

La vitamina C regula els processos d'oxidoreducció en la cèl·lula gràcies a la seva transformació reversible en àcid deshidroascòrbic. Activa les catalases i altres enzims, posseeix una acció protectora dels endotelis i té influència en l'hematopoesi i en la formació d'anticossos. Se li han atribuït múltiples accions discutibles. Les seves fonts naturals són les fruites i verdures fresques, especialment, kiwis, llimones, taronges, aranges, etc.

ca vitamina E, n f
ca factor antiesterilitat, n m sin. compl.
ca α-tocoferol, n m sin. compl.
ca vitamina antiesterilitat, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició

És el 3,4-dihidro-2,5,7,8-tetrametil-2-(4,8,12-trimetiltridecil)-2H-1-benzopiran-6-ol, de fórmula C₂₉H₅₀O₂. Es troba principalment en oli extret dels grans de blat i en verdures i llegums. Hom coneix vuit composts naturals amb activitat de vitamina E. La seva manca produeix en diversos animals esterilitat, miopatia necrosant i anèmia, mentre que en l'home no ha estat demostrada cap alteració deguda a un dèficit vitamínic E ni, per tant, cap utilitat terapèutica.

ca vitamina K, n f
ca factor antihemorràgic, n m sin. compl.
ca vitamina antihemorràgica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició

Principi dietètic essencial per a la biosíntesi de diversos factors de la coagulació de la sang (protrombina, proconvertina, tromboplastina plasmàtica i factor Stuart). És una vitamina liposoluble present en el greix del fetge de porc, en l'alfals, les fulles de vegetals i molts olis vegetals. És sintetitzada en grans quantitats pels bacteris intestinals. Hom distingeix dues substàncies naturals amb activitat de vitamina K, les vitamines K₁ i K₂. La primera, o fitomenadiona, és la 2-metil-3-fitil-1,4-naftoquinona, que es troba en els vegetals. La vitamina K₂ és la denominació de cada un dels composts anomenats menaquinones, en els quals la cadena lateral fitílica de la fitomenadiona és substituïda per una altra cadena lateral de longitud variable formada per fins a 13 unitats de 5 carbonis; són sintetitzades en particular per bacteris grampositius. Un derivat sintètic és la 2-metil-1,4-naftoquinona, anomenada habitualment menadiona, que és, si més no, tant activa com la fitomenadiona.

ca vitamina A, n f
ca factor antixeroftàlmic, n m sin. compl.
ca factor antixeròtic, n m sin. compl.
ca vitamina antiinfecciosa, n f sin. compl.
ca vitamina antixeroftàlmica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició

Vitamina liposoluble que ocorre en la natura en dues formes, retinol i deshidroretinol, especialment al fetge, l'oli de fetge de bacallà, el llard, el formatge, la llet completa, el rovell d'ou i diverses fruites i verdures. En aquests productes vegetals hi és en forma de carotens α, ß i γ, provitamines A. El dèficit de vitamina A provoca unes inadequades producció i regeneració de la rodopsina (ceguetat nocturna) i alteracions del teixit epitelial (xeroftàlmia, xerosi, queratomalàcia, etc.). Actualment, el nom de vitamina A és donat, de manera genèrica, als composts amb les propietats biològiques del retinol.

ca vitamina B₁, n f
ca aneurina, n f sin. compl.
ca factor antineurític, n m sin. compl.
ca tiamina, n f sin. compl.
ca vitamina antiberi-bèrica, n f sin. compl.
ca vitamina antineurítica, n f sin. compl.
es tiamina, n f
fr thiamine, n f
en thiamine, n
CAS 59-43-8

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Fàrmacs

Definició

Compost heterocíclic amb un nucli tiazòlic i un nucli piramidínic constituent del complex vitamínic B.

Nota

La vitamina B₁és un factor essencial del creixement; és àmpliament difosa en la natura i ocorre en la pellofa de l'arròs, el llevat i els ous, i es troba en les cèl·lules vives en forma de pirofosfat. És una vitamina termolàbil que s'obté de les seves fonts naturals. Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels glúcids, especialment en la descarboxilació dels a-cetoàcids. Normalment, és sintetitzada pel fetge a partir de la cocarboxilasa. La seva carència ocasiona el beri-beri.

ca nicotinamida, n f
ca àcid nicotínic, n m sin. compl.
ca factor antipel·lagra, n m sin. compl.
ca factor PP, n m sin. compl.
ca factor Williams Waterman, n m sin. compl.
ca N-metilnicotinamida, n f sin. compl.
ca niacinamida, n f sin. compl.
ca nicacina, n f sin. compl.
ca vitamina antipel·làgrica, n f sin. compl.
ca vitamina B₃, n f sin. compl.
ca vitamina PP, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definició

Amida de l'àcid nicotínic. En l'organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan. La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridinnucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d'hidrogen. És el precursor del dinucleòtid de nicotinamida i adenina. Es troba en totes les cèl·lules vivents i, en forma lliure, en l'orina dels animals. La seva carència provoca la pel·lagra.

Derivat carboxilat de la piridina. És un precursor de l'NAD i té una acció important en les oxidacions bioquímiques. En són conegudes les propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants, les quals, a més de la seva acció preventiva i terapèutica de la pel·lagra, expliquen la importància i les aplicacions que té en el camp farmacològic com a tractament hipolipemiant. ((àcid nocotínic))

Constituent fonamental dels coenzims NAD (dinucleòtic de nicotinamida i adenina) i NADP (fosfat de dinuceòtid de nicotinamida i adenina), els quals intervenen en múltiples reaccions bioquímiques primordials (glicòlisi anaeròbia, fosforilació oxidativa, oxidació i biosíntesi dels àcids grassos). No és pròpiament una vitamina, car es pot sintetitzar a partir de l'aminoàcid triptòfan, transformació mitjançada per la vitamina B₆ (piridoxina) i la vitamina B₁ (tiamina). La niacina i el triptòfan es troben en aliments proteics d'origen animal (llet, ous, carn) i en alguns aliments vegetals. ((niacina))

Nota

La denominació nicotinamida és la forma catalana corresponent a la DCI.

ca vitamina A, n f
ca factor antixeroftàlmic, n m sin. compl.
ca factor antixeròtic, n m sin. compl.
ca vitamina antiinfecciosa, n f sin. compl.
ca vitamina antixeroftàlmica, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició

Vitamina liposoluble que ocorre en la natura en dues formes, retinol i deshidroretinol, especialment al fetge, l'oli de fetge de bacallà, el llard, el formatge, la llet completa, el rovell d'ou i diverses fruites i verdures. En aquests productes vegetals hi és en forma de carotens α, ß i γ, provitamines A. El dèficit de vitamina A provoca unes inadequades producció i regeneració de la rodopsina (ceguetat nocturna) i alteracions del teixit epitelial (xeroftàlmia, xerosi, queratomalàcia, etc.). Actualment, el nom de vitamina A és donat, de manera genèrica, als composts amb les propietats biològiques del retinol.

ca vitamina B, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició

Cadascun dels membres del complex vitamínic B.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició