Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  vora espinal de l'omòplat, n f
  • ca  vora interna de l'omòplat, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

  • ca  vora lliure dels llavis, n f
  • en  vermilion border, n

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Part arrodonida de color vermell o rosat dels llavis, que es confon, cap endarrere, amb la mucosa bucal.
  • ca  vora mesentèrica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Vora posterior o adherent del budell prim, on s'insereix el mesenteri.
  • ca  vora orbitonasal del frontal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Vora anterior del frontal, que separa les cares anterior i inferior d'aquest os. En la seva zona mediana presenta l'escotadura nasal i, a cada costat, els arcs orbitaris.
  • ca  vora parietal de l'occipital, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cada una de les dues vores superiors de l'occipital, engranades amb la vora posterior dels parietals.
  • ca  vora parietal del frontal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Vora superior del frontal, articulada amb la vora anterior dels parietals.
  • ca  vora pupil·lar, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Circumferència menor de l'iris, que delimita la pupil·la.
  • ca  vora temporal de l'occipital, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cada una de les dues vores inferiors de l'occipital, dividides en dues parts gairebé iguals per l'apòfisi jugular.
  • ca  vorapaxar, n m
  • es  vorapaxar
  • fr  vorapaxar
  • en  vorapaxar
  • CAS  618385-01-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antiagregant plaquetari
  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.