Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  zona de Looser, n f
  • ca  anell de reabsorció de Kienböck, n m sin. compl.
  • ca  fissura de Looser, n f sin. compl.
  • ca  fissura de Looser-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  línia de Looser, n f sin. compl.
  • ca  línia de Looser-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Debray, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la clausura, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de la clausura de Debray, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de les fissures múltiples, n f sin. compl.
  • ca  pseudofractura, n f sin. compl.
  • ca  pseudofractura de Looser, n f sin. compl.
  • ca  pseudofractura de Looser-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Debray-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Looser-Debray-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Looser-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Milkman, n f sin. compl.
  • ca  zona de Looser-Milkman, n f sin. compl.
  • ca  zona de reconstrucció de Looser, n f sin. compl.
  • ca  zona de transformació de Looser, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fissura òssia produïda per sobrecàrrega en un os metabòlicament alterat, com és el cas de l'osteomalàcia o el raquitisme.

La zona de Looser no és una veritable fissura o fractura, ja que no hi ha cap traumatisme causal. Es caracteritza radiològicament per una estria clara transversal, de límits borrosos i irregulars, o bé per una osca clara que interromp la cortical òssia i penetra més o menys profundament en el moll de l'os. Sovint són múltiples i simètriques i es localitzen en la coxa, el fèmur, el cúbit, coll de l'omòplat i costelles.

Nota

  • Debray li donà el nom malaltia de la clausura pel fet d'haver-se trobat molt sovint en monges de clausura.
  • ca  zona de transformació de Turck, n f
  • ca  zona de Turck, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Capa de teixit connectiu de la paret intestinal en què són destruïts els bacteris procedents del budell.
  • ca  zona de transició, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Zona de l'equador del cristal·lí que correspon a les fibres mitjanes o intermèdies, les quals es dirigeixen d'un pol a l'altre tot descrivint arcs de concavitat dirigida vers l'eix de l'òrgan.
  • ca  zona de transformació de Turck, n f
  • ca  zona de Turck, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Capa de teixit connectiu de la paret intestinal en què són destruïts els bacteris procedents del budell.
  • ca  zona de Valsalva, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Membrana basilar del conducte coclear.
  • ca  zona orbicular, n f
  • ca  lligament anular de Weber, n m sin. compl.
  • ca  lligament de Weber, n m sin. compl.
  • ca  zona de Weber, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Fascicle de fibres circulars de la part posteroinferior de la càpsula de l'articulació coxofemoral, que envolta parcialment el coll del fèmur.
  • ca  capa basal de Weil, n f
  • ca  capa de Weil, n f sin. compl.
  • ca  capa subodontoblàstica, n f sin. compl.
  • ca  zona basal de Weil, n f sin. compl.
  • ca  zona de Weil, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Capa hialina i prima descrita per Weil, entre la capa odontoblàstica i la polpa dental.
  • ca  zona de Westphal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Zona del cordó posterior de la medul·la lumbar on hom creu que acaben les fibres eferents que determinen el reflex patel·lar.
  • ca  zònula ciliar, n f
  • ca  aparell suspensor del cristal·lí, n m sin. compl.
  • ca  membrana de Zinn, n f sin. compl.
  • ca  zona de Zinn, n f sin. compl.
  • ca  zònula de Zinn, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Sistema de fibres disposades en sentit meridià, des de l'equador del cristal·lí fins a la regió ciliar.
  • ca  zona glomerular, n f
  • ca  zona dels arcs de Renaut, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Capa superficial, relativament prima, del còrtex suprarenal; és formada per cordons cel·lulars doblegats sobre si mateixos.