Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  actinomicetàcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Antiga família de bacteris integrada per bacteris amb tendència a la formació de filaments curts. En aquest grup s'incloïen els gèneres Actinomices i Bifidobacterium.
  • ca  actinomicetals, n m pl

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Antic ordre de bacteris integrat per cocs o bacils que formen filaments, que en alguns gèneres poden arribar a constituir micelis, i que es troben en el sòl. Comprenien, entre d'altres, actinomices, bifidobacteris, micobacteris, nocàrdies i estreptomices.
  • ca  actinomicètic -a, adj
  • es  actinomicético -ca, adj
  • es  actinomicetáceo -a, adj sin. compl.
  • es  actinomicetal, adj sin. compl.
  • fr  actinomycétique, adj
  • en  actinomycetic, adj

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Relatiu o pertanyent al gènere actinomices, als actinomicets o a les malalties produïdes per aquests organismes.
  • ca  actinomicetina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Substància química obtinguda de bacteris de l'espècie Streptomyces albus i que pot lisar bacteris morts.
  • ca  actinomicetoma, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micetoma produït per microorganismes de l'ordre del actinomicetals.
  • ca  actinomicets, n m pl

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Gran grup de bacteris, sense categoria taxonòmica, que comprèn els bacteris que abans formaven l'ordre dels actinomicetals.
  • ca  actinomicina, n f
  • es  actinomicina, n f
  • fr  actinomycine, n f
  • en  actinomycin, n

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia

Definició
Antibiòtic d'un grup obtingut de diverses espècies d'estreptomices que tenen propietats citotòxiques.

Nota

  • L'actinomicina C i l'actinomicina D s'empren com a antineoplàstics.
  • ca  actinomicina D, n f
  • ca  dactinomicina, n f
  • es  actinomicina D, n f
  • es  dactinomicina, n f
  • fr  actinomycine D, n f
  • fr  dactinomycine, n f
  • en  actinomycin D, n
  • en  dactinomycin, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Fàrmac que inhibeix la transcripció de DNA per mitjà de la unió a les molècules de DNA i la interferència amb l'RNA-polimerasa, usat en quimioteràpia per a tractar diversos càncers.

Nota

  • L'actinomicina D va ser un dels primers antibiòtics en què es va detectar certa activitat anticancerosa. S'ha emprat per al tractament de tumors sòlids en infants, com ara el rabdomiosarcoma o el tumor de Wilms, i el coriocarcinoma. És produïda pel bacteri Streptomyces parvullus.
  • ca  actinomicoma, n m
  • es  actinomicoma
  • fr  actinomycome
  • en  actinomycoma

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Lesió tumoral produïda per bacteris del gènere actinomices.
  • ca  actinomicosi, n f
  • ca  estreptotricosi, n f sin. compl.
  • es  actinomicosis, n f
  • fr  actinomycose, n f
  • en  actinomycosis, n

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definició
Malaltia infecciosa crònica produïda per actinomicets, bacteris de l'ordre dels actinomicetals, grampositius, immòbils, anaerobis o microaeròfils, de creixement lent i no esporulats, l'espècie més comuna dels quals és Actinomyces israelii. Aquest microorganisme forma part de la flora normal de la boca, la faringe i el còlon, per bé que pot envair els teixits contigus en determinades circumstàncies (fractures dels maxil·lars, periodontitis, cirurgia dental) o bé els pulmons per aspiració. Sovint es tracta d'una infecció polimicrobiana o infeccions mixtes amb altres gèrmens acompanyants: estafilococs (S. epidermidis, S. aureus), estreptococs (hemolítics, anaerobis, microaeròfils), enterobacteriàcies, Pseudomonas aeruginosa, bacteroides (B. fragilis, B. melaninogenicus, B. corrodens), fusobacteris, propionibacteris, Leptrotichia buccalis, etc. Les lesions anatomopatològiques són constituïdes per diversos abscessos crònics i trajectes fistulosos que exsuden una secreció purulenta que conté grànuls groguencs, diminuts, anomenats grànuls de sofre, que són masses d'actinomicets, disposats en forma de filaments radials acabats en forma de porra. Precisament el nom de la malaltia prové d'aquesta disposició radiada: fongs de raigs.

Nota

  • La denominació estreptotricosi es considera obsoleta.