Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  alprostadil, n m
  • es  alprostadil
  • fr  alprostadil
  • en  alprostadil
  • CAS  745-65-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
autacoide; prostaglandina; vasodilatador
  • ca  alquè, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble. Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie etilènica. El més simple dels alquens és l'etilè o etè.
  • ca  pota de lleó, n f
  • ca  alquemil·la, n f sin. compl.
  • ca  herba botera, n f sin. compl.
  • ca  herba de meligàs, n f sin. compl.
  • ca  meligó montés, n m sin. compl.
  • ca  peu de lleó, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies, que creix en prats humits, vores de rierols de zones de muntanya.

Nota

  • Es troba als Pirineus, les Guilleries i el Montseny.

    Usos tradicionals: Les fulles i les parts aèries, que es recol·lecten quan la planta és florida, a partir de maig, són astringents i diürètiques, i han estat emprades contra la febre, la grip i els dolors reumàtics. En ús extern, en decocció o en pols, també han estat utilitzades per a netejar plagues i per a fer gàrgares.
  • ca  alquemil·la alpina, n f
  • ca  herba desinflamatòria, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  te de roca, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla alpina

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Plana policàrpica vivaç que es fa en zones muntanyoses i contrades silísiques i més o menys plujoses del litoral mediterrani.

Nota

  • La planta sencera de l'alquemil·la alpina, que es cull florida, en infusió, ha estat emprada contra el mal de ventre.
  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  fesol bord, n m sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  orval fi, n m sin. compl.
  • nc  Physalis alkekengi
  • nc  Physalis grancheti

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Urologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta monocàrpica o anual de la família de les solanàcies, que es fa en terres cultivades o incultes, marges i erms una mica humits i frescals de la muntanya mitjana, tant de Catalunya com del País Valencià.

Nota

  • Les fulles i les tiges de l'alquenquengi, que es cullen a l'estiu, i els fruits, que maduren entre agost i setembre, han estat emprats en decocció per estimular la diüresi, contra el mal de pedra i com a laxants suaus.
  • ca  alquí, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple. El més simple dels alquins és l'acetilè o etí.
  • ca  alquil, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Per extensió (especialment en oposició a aril), qualsevol dels radicals que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic.
  • ca  alquil, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Designació genèrica dels radicals que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un hidrocarbur alifàtic saturat.
  • ca  alquilació, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
En química orgànica, introducció d'un grup alquil en una molècula orgànica. L'alquilació pot tenir lloc sobre un carboni, un nitrogen o un sofre. Els principals reactius alquilants són els halurs i els sulfats d'alquil, més rarament les olefines i els alcohols, i, en casos particulars, el diazometà.
  • ca  alquilamina, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Amina que conté un radical alquil.