Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
POBRESA ENERGÈTICA O POBRESA RESIDENCIAL? POBRESA ENERGÈTICA O POBRESA RESIDENCIAL?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  POBRESA ENERGÈTICA O POBRESA RESIDENCIAL?
  • es  pobreza energética (pobresa energètica), n f
  • es  pobreza residencial (pobresa residencial), n f
  • fr  pauvreté due au logement (pobresa residencial), n f
  • fr  pauvreté énergétique (pobresa energètica), n f
  • en  energy poverty (pobresa energètica), n
  • en  fuel poverty(pobresa energètica), n
  • en  shelter poverty (pobresa residencial), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant pobresa energètica com pobresa residencial (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades per a designar situacions de pobresa, encara que tenen significats una mica diferents segons els paràmetres que mesurin:

- La pobresa energètica és la situació d'una persona o una família que tenen dificultats per a pagar els subministraments bàsics d'electricitat, aigua o gas del seu habitatge, com a conseqüència del seu nivell de renda, de la poca eficiència energètica de l'habitatge o dels preus de l'energia. Això es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada (es considera que és adequada quan és igual o superior a 18 ºC a l'hivern).
. L'equivalent castellà és pobreza energética; el francès, pauvreté énergétique, i els anglesos, energy poverty i fuel poverty.

- La pobresa residencial és la situació d'una persona o una família que tenen dificultats per a pagar l'habitatge, entenent que hi ha dificultats quan s'han de destinar més del 40% dels ingressos al pagament de l'habitatge i els subministraments bàsics.
. L'equivalent castellà és pobreza residencial; el francès, pauvreté due au logement, i l'anglès, shelter poverty.

Nota

PODER DUR / PODER SUAU O HARD POWER / SOFT POWER? PODER DUR / PODER SUAU O HARD POWER / SOFT POWER?

Criteris d'especialitat > Política

  • ca  PODER DUR / PODER SUAU O HARD POWER / SOFT POWER?
  • es  poder blando (poder suau), n m
  • es  poder duro (poder dur), n m
  • es  poder no coactivo (poder suau), n m
  • fr  pouvoir de contraindre (poder dur), n m
  • fr  pouvoir de convaincre (poder suau), n m
  • fr  puissance douce (poder suau), n f
  • fr  puissance forte (poder dur), n f
  • en  hard power (poder dur), n
  • en  soft power (poder suau), n

Criteris d'especialitat > Política

Definició
Es considera que la parella d'oposats més adequada en català per a referir-se als termes anglesos hard power i soft power és poder dur i poder suau (noms masculins).

- El poder dur és el poder de coerció que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de la força, l'amenaça de la força o les sancions econòmiques o bé, secundàriament, per mitjà de la denegació d'incentius.
. L'equivalent castellà és poder duro; els francesos, pouvoir de contraindre i puissance forte, i l'anglès, hard power.

- El poder suau és el poder de convicció, seducció o persuasió que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o bé, secundàriament, per mitjà de recursos tangibles com els recursos econòmics.
. Els equivalents castellans són poder blando i poder no coactivo; els francesos, pouvoir de convaincre i puissance douce, i l'anglès, soft power,

Els conceptes de poder dur i poder suau van ser formulats pel politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX.

Els motius de la tria d'aquestes formes catalanes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades a partir dels significats de dur i suau.
(2) S'identifiquen ràpidament amb les formes originals i resulten fàcils d'interpretar també a partir del català.
(3) Estan avalades per la majoria d'especialistes consultats.
(4) Ja es fan servir.

En canvi, es considera innecessari recórrer en català als manlleus *hard power i *soft power, tenint en compte que les alternatives catalanes cobreixen exactament el mateix significat i estan avalades per diversos especialistes.

Nota

POLS O IMPULS? POLS O IMPULS?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  POLS O IMPULS?
  • es  impulso (impuls, pols), n m
  • es  pulso (pols), n m
  • fr  impulsion (pols), n f
  • pt  pulso (pols), n m
  • en  impulse (impuls, pols), n
  • en  pulse (pols), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant pols com impuls (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents:

- Un pols (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor inicial.
. Els motius del Consell Supervisor per a avalar pols, tot i que probablement és un calc de l'anglès pulse, són els següents:
(1) És una forma molt estesa.
(2) Té un significat més ampli que impuls (ja recollit als diccionaris generals).
(3) Es pot considerar un significat creat a partir del significat normatiu de pols com a batec arterial.
. Els equivalents castellans són impulso i pulso; el francès, impulsion; el portuguès, pulso, i els anglesos, impulse i pulse.

- Un impuls (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un pols de durada molt breu, infinitesimal des d'un punt de vista matemàtic. L'impuls, doncs, és un tipus de pols.
. L'equivalent castellà és impulso, i l'anglès, impulse.

Nota

PORNO ALTERNATIU, PORNO FEMINISTA O POSTPORNO? PORNO ALTERNATIU, PORNO FEMINISTA O POSTPORNO?

Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  PORNO ALTERNATIU, PORNO FEMINISTA O POSTPORNO?
  • es  altporn (porno alternatiu), n m
  • es  porno alternativo (porno alternatiu), n m
  • es  porno feminista (porno feminista), n m
  • es  posporno (postporno), n m
  • es  postporno (postporno), n m
  • fr  altporn (porno alternatiu), n m
  • fr  porno alternatif (porno alternatiu), n m
  • fr  porno féministe (porno feminista), n m
  • fr  postporno (postporno), n m
  • fr  alt-porn (porno alternatiu), n m var. ling.
  • fr  post-porno (postporno), n m var. ling.
  • en  alternative porn (porno alternatiu), n
  • en  altporn (porno alternatiu), n
  • en  feminist porn (porno feminista), n
  • en  independent porn (porno alternatiu), n
  • en  indie porn (porno alternatiu), n
  • en  post-porn (postporno), n

Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant porno alternatiu, com porno feminista, com postporno (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, que corresponen a significats diferents i tenen també un abast diferent.

- El porno alternatiu és un porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores, que mostra en els films protagonistes d'edats, tipologies corporals i subcultures diferents. Per exemple, hi poden aparèixer models d'estètica rockera, gòtica, emo o punk, amb personatges tatuats, amb pírcings, escarificacions o amb els cabells acolorits.
. Els equivalents castellans són altporn i porno alternativo; els francesos, altporn (amb la variant alt-porn) i porno alternatif, i els anglesos, alternative porn, altporn, independent porn i indie porn.

- El postporno és un porno reivindicatiu d'influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, que qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d'un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, és a dir buscant el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, minories generalment ignorades.
. Els equivalents castellans són posporno i postporno; el francès, postporno (amb la variant post-porno), i l'equivalent anglès, post-porn.

Pel que fa al porno feminista, és un corrent cinematogràfic vinculat al postporno que presenta un relat d'una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona, com a qüestionament a la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional,
. L'equivalent castellà és porno feminista; el francès, porno féministe, i l'anglès, feminist porn.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de porno alternatiu, porno feminista i postporno al Cercaterm i a la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el porno feminista? I el postporno? Nous termes, altres mirades possibles, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/357/).
PORTABLE, VESTIBLE, DE VESTIR, PER A VESTIR, CONNECTAT -ADA, TECNOLÒGIC -A, DIGITAL O INTEL·LIGENT? PORTABLE, VESTIBLE, DE VESTIR, PER A VESTIR, CONNECTAT -ADA, TECNOLÒGIC -A, DIGITAL O INTEL·LIGENT?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  PORTABLE, VESTIBLE, DE VESTIR, PER A VESTIR, CONNECTAT -ADA, TECNOLÒGIC -A, DIGITAL O INTEL·LIGENT?
  • es  conectado -da (connectat -ada), adj
  • es  de vestir (portable), adj
  • es  tecnológico -ca (connectat -ada), adj
  • fr  vestimentaire (portable), adj
  • en  wearable (connectat -ada), adj
  • en  wearable (portable), adj

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant portable, vestible, de vestir i per a vestir com connectat -ada, tecnològic -a, digital i intel·ligent (tot, formes amb valor d'adjectiu) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès wearable, encara que tenen significats diferents i es fan servir en contextos diferents:

- Un dispositiu, un ordinador o la tecnologia portable, i també amb els sinònims complementaris vestible, de vestir i per a vestir (que es poden considerar calcs de l'anglès), és un element que s'integra en la indumentària.
. L'equivalent castellà és de vestir; el francès vestimentaire, i l'anglès, wearable.

- Una peça d'indumentària o un complement (com ara unes ulleres, un rellotge o un braçalet) connectat o tecnològic, o fins i tot digital o intel·ligent, és un element que incorpora prestacions tecnològiques avançades.
. Els equivalents castellans són conectado -da i tecnológico -ca, i l'anglès, wearable.

En l'àmbit de la tecnologia es donen amb una certa freqüència alguns casos de fluctuació de formes, com ara electrònic / digital / virtual, que es distingeixen segons matisos semàntics no sempre clars.

D'aquesta manera es recullen els dos significats de wearable, que en anglès tant pot fer referència a la tecnologia integrada a la indumentària com a la indumentària que incorpora prestacions tecnològiques.

Nota

PORTAFOLIS, PORTAFOLI, PORTFOLI, PORTFOLIO O DOSSIER?; PORTAFOLIS D'APRENENTATGE O PORTAFOLIS DE DOCÈNCIA? PORTAFOLIS, PORTAFOLI, PORTFOLI, PORTFOLIO O DOSSIER?; PORTAFOLIS D'APRENENTATGE O PORTAFOLIS DE DOCÈNCIA?

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  PORTAFOLIS, PORTAFOLI, PORTFOLI, PORTFOLIO O DOSSIER?; PORTAFOLIS D'APRENENTATGE O PORTAFOLIS DE DOCÈNCIA?
  • es  portafolio (portafolis), n m
  • es  portafolio de aprendizaje (portafolis d'aprenentatge), n m
  • es  portafolio del alumno (portafolis d'aprenentatge), n m
  • es  portafolio docente (portafolis de docència), n m
  • fr  portefeuille (portafolis), n m
  • fr  portefeuille d'apprentissage (portafolis d'aprenentatge), n m
  • fr  portefeuille de compétences (portafolis), n m
  • fr  portefeuille de l'étudiant (portafolis d'aprenentatge), n m
  • fr  portefolio (portafolis), n m
  • fr  portfolio (portafolis), n m
  • fr  portfolio d'enseignement (portafolis de docència), n m
  • fr  portfolio d'apprentissage (portafolis d'aprenentatge), n m var. ling.
  • fr  portfolio de l'étudiant (portafolis d'aprenentatge), n m var. ling.
  • en  learning portfolio (portafolis d'aprenentatge), n
  • en  portfolio (portafolis, portafolis d'aprenentatge), n
  • en  student portfolio (portafolis d'aprenentatge), n
  • en  teaching portfolio (portafolis de docència), n

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals, Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Es considera que les formes adequades per a traduir el manlleu anglès portfolio són portafolis i dossier (noms masculins), i no *portafoli, *portfolio o *portfoli.

Igualment, com a tipus concrets de portafolis, també es consideren formes adequades portafolis d'aprenentatge (amb el sinònim complementari dossier d'aprenentatge) i portafolis de docència (amb el sinònim complementari dossier de docència).

Els motius de la tria de portafolis (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) com a denominació principal són els següents:
(1) Lingüísticament és un compost ben format, que ajunta un verb en tercera persona del present i un nom amb funció de complement directe del verb.
(2) Tot i que no està recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, aquesta forma ja s'utilitza habitualment en català amb el significat recte de cartera o carpeta per a portar documents.
(3) Té una freqüència d'ús elevada en l'àmbit de l'educació.
(4) Les llengües estudiades també han agafat el manlleu (adaptat o sense adaptar), fet que indica la internacionalitat d'aquesta forma.
. L'equivalent castellà és portafolio; els francesos, portefeuille, portefeuille de compétences, portefolio i portfolio, i l'anglès, portfolio.

Pel que fa a dossier (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), se n'ha fet un sinònim complementari pels motius següents:
(1) És la forma normativa amb el significat recte de cartera o carpeta per a documents i amb el significat metonímic de conjunt de documents.
(2) Ja s'havia intentat difondre des de fa uns anys com a alternativa al manlleu portfolio, llavors no acceptat pel Consell Supervisor.
(3) Té un ús molt menor que portafolis en l'àmbit.
(4) No és la forma triada en altres llengües.

En canvi, *portfolio, *portfoli i *portafoli plantegen diversos problemes:
- *Portfolio, el manlleu directe de l'anglès, té l'inconvenient de no fer una adaptació que comporta canvis formals molt menors i que, col·loquialment i per a l'ús recte, ja té una àmplia utilització.
- *Portfoli, únicament amb l'adaptació del segon formant, es una forma híbrida, ja que ajunta una arrel anglesa i un nom català, a banda de presentar una estructura sil·làbica poc habitual en català.
- *Portafoli, adaptació de l'anglès que manté el nom en singular, contradiu la regla establerta per al català de prendre el complement en plural en els compostos de verb+nom que es puguin aplicar a molts referents (perquè el nom és comptable i permet la reiteració).
. Ex.: trencanous, llevataps, para-xocs, saltamarges; però parabrisa, rodamon, gratacel, portaveu

Un portafolis, o el sinònim complementari dossier, és un recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o l'experiència educativa o professional d'algú.

Finalment, pel que fa a portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència, es tracta de tipus concrets de portafolis que fan referència, respectivament, a l'activitat d'un estudiant i a l'activitat d'un docent:

- Un portafolis d'aprenentatge, o el sinònim complementari dossier d'aprenentatge, és un portafolis elaborat per un estudiant amb l'objectiu de demostrar la feina feta durant un període determinat, el progrés d'aprenentatge i el rendiment acadèmic, de manera que li serveixi, alhora, per a l'autoavaluació.
. Els equivalents castellans són portafolio de aprendizaje i portafolio del alumno; els francesos, portefeuille d'apprentissage i portefeuille de l'étudiant, amb les variants portfolio d'apprentissage i portfolio de l'étudiant, i els anglesos, learning portfolio, portfolio i student portfolio.

- Un portafolis de docència, o el sinònim complementari dossier de docència, és un portafolis elaborat per un professor amb l'objectiu de demostrar l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, de manera que serveixi, alhora, per a l'autoavaluació i per a l'avaluació de la institució en què treballa.
. L'equivalent castellà és portafolio docente; el francès, portfolio d'enseignement, i l'anglès, teaching portfolio.

Nota

PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES: CLASSIFICACIÓ PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES: CLASSIFICACIÓ

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

  • ca  PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES: CLASSIFICACIÓ

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

Definició
Les prediccions meteorològiques es classifiquen segons la llargada del període de temps que cobreix la seva informació sobre les condicions meteorològiques que es donaran en una àrea concreta de l'atmosfera.

Així, en un àmbit especialitzat es parla dels tipus de predicció següents, que permeten distingir amb precisió des d'un període de trenta minuts fins a un període de més de deu dies:
- La predicció immediata, que és la predicció meteorològica que té un temps de validesa més curt (situat entre 30 minuts i 2 o 3 hores) i és, també, la més afinada.
. Els equivalents castellans són una predicción inmediata, una previsión inmediata, un pronóstico inmediato i un pronóstico momentáneo; els francesos, une prévision immédiate, une prévision pour l'immédiat i une prévision pour le present, i els anglesos, a nowcast i a nowcasting.
- La predicció a molt curt termini, que té una validesa inferior a 12 hores.
. Els equivalents castellans són una predicción a muy corto plazo, una previsión a muy corto plazo i un pronóstico a muy corto plazo, el francès, une prévision à très courte échéance, i l'anglès, a very short-range forecast.
- La predicció a curt termini, que té una validesa que se situa entre 12 hores i 2 dies.
. Els equivalents castellans són una predicción a corto plazo, una previsión a corto plazo i un pronóstico a corto plazo; el francès, une prévision à courte échéance, i els anglesos, a short-range forecast i a short-term forecast.
- La predicció a mitjà termini, que té una validesa que se situa entre 2 i 10 dies.
. Els equivalents castellans són una predicción a medio plazo, una previsión a medio plazo i un pronóstico a medio plazo: el francès, une prévision à moyenne échéance, i els anglesos, a medium-range forecast i a medium-term forecast.
- La predicció a llarg termini, que és la predicció meteorològica amb un temps de validesa més llarg (més de 10 dies).

Fora d'aquesta classificació segons el període de temps cobert, hi ha més tipus de prediccions que donen prioritat a altres circumstàncies. Per exemple:
- La predicció ampliada, que és una predicció a curt termini o una predicció a mitjà termini feta ocasionalment per a establir la tendència meteorològica d'un període entre tres dies i algunes setmanes.
. Els equivalents castellans són una predicción ampliada, una predicción extendida, un pronóstico ampliado i un pronóstico extendido; els francesos, une prévision à échéance prolongée, une prévision à période prolongée i une prévision étendue, i els anglesos, an extended forecast, an extended-period forecast i an extended-range forecast.
- La predicció operativa, que és una predicció a curt termini o una predicció a mitjà termini feta contínuament les 24 h del dia i cada dia de l'any per a garantir els serveis meteorològics essencials i poder avisar de les situacions meteorològiques de perill.
. L'equivalent castellà és una predicción operativa; els francesos, une prévision d'exploitation, une prévision destinée à des fins d'exploitation i une prévision opérationelle, i l'anglès, an operational forecast.
- La predicció setmanal, que compara determinats valors previstos (especialment de temperatura i precipitació) amb els valors mitjans setmanals, per a un període de temps d'entre 1 i 5 setmanes.
. Els equivalents castellans són una predicción semanal i un pronóstico semanal; el francès, una prévision hebdomadaire, i l'anglès, a weekly forecast.
- La predicció estacional, que compara també determinats valors previstos (especialment de temperatura i precipitació) amb els valors mitjans mensuals o trimestrals, per a un període de temps d'entre 1 i 12 mesos.
. Els equivalents castellans són una predicción estacional, una previsión estacional i un pronóstico estacional; el francès, une prévision saisonnière, i l'anglès, a seasonal forecast.

Nota

  • 1. Tant en el terme de base, predicció meteorològica, com en tots els termes relacionats (predicció immediata, predicció a molt curt termini, predicció setmanal, etc.) es considera prioritari el nucli predicció per davant de previsió i pronòstic, que també són correctes: predicció meteorològica (o previsió meteorològica / pronòstic meteorològic); predicció immediata (o previsió immediata / pronòstic immediat); predicció a molt curt termini (o previsió a molt curt termini / pronòstic a molt curt termini), etc.

    Els motius de la prioritat de predicció són els següents:
    (1) És més ajustat des del punt de vista etimològic, ja que el verb de base és el que correspon més a aquest tipus d'informació meteorològica: predir (d'on deriva predicció) significa, en sentit estricte, 'dir abans que passi', que és exactament del que es tracta. En canvi, previsió ve de preveure ('veure abans que passi') i pronòstic ve de pronosticar ('saber abans que passi').
    (2) És la forma més utilitzada en textos acadèmics i en diccionaris del sector o afins.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de predicció immediata, predicció a molt curt termini, predicció a curt termini, predicció a mitjà termini, predicció a llarg termini, predicció ampliada, predicció setmanal i predicció estacional a la Neoloteca i al Cercaterm.
PREFIXOS NUMERALS GRECS: AMB VOCAL O SENSE? TETRA- O TETR-? PREFIXOS NUMERALS GRECS: AMB VOCAL O SENSE? TETRA- O TETR-?

Criteris d'especialitat > Química, Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

  • ca  PREFIXOS NUMERALS GRECS: AMB VOCAL O SENSE? TETRA- O TETR-?

Criteris d'especialitat > Química, Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos

Definició
Els prefixos numerals grecs de dues síl·labes solen tenir dues formes diferents, amb vocal final o sense. La tria d'una o altra d'aquestes formes depèn de com comenci el lexema a què s'adjunten.
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']


(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ

En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:

Forma prefixada de numeral amb vocal final:

S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)

(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)

Forma prefixada de numeral sense vocal final:

S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)


(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA

En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.

En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.

Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.

Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid

Nota

  • La tendència habitual del català exposada s'aplica, d'una manera general, a totes les formes prefixades del grec, tinguin o no valor numeral.

    Exemple:
    - oligo- / olig- (oligoelement / oligarquia)
    - auto- / aut- (autoimmune / autòpsia)
    - homo- / hom- (homoeròtic / homofòbia, homònim)
    - filo- / fil- (filosofia / filàntrop)

    L'excepcionalitat exposada per a l'àmbit de la química, doncs, es restringeix als casos de formes prefixades numerals.
PRESENTISME LABORAL O PRESENCIALISME LABORAL? PRESENTISME LABORAL O PRESENCIALISME LABORAL?

Criteris d'especialitat > Treball

  • ca  PRESENTISME LABORAL O PRESENCIALISME LABORAL?
  • es  presencialismo laboral (presentisme laboral), n m
  • es  presentismo laboral (presentisme laboral), n m
  • fr  présentéisme (presentisme laboral), n m
  • it  presenzialismo sul lavoro (presentisme laboral), n m
  • en  presenteeism (presentisme laboral), n
  • de  Präsentismus (presentisme laboral), n m

Criteris d'especialitat > Treball

Definició
Es considera que la forma adequada és presentisme laboral (nom masculí), i no *presencialisme laboral.

Els motius de la tria de presentisme laboral (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, creada sobre l'adjectiu present per analogia amb el terme relacionat ja normatiu absentisme laboral (creat al seu torn sobre l'adjectiu absent).
(2) És semànticament transparent.
(3) Es documenta àmpliament en els contextos d'especialitat.
(4) És anàloga a les formes d'altres llengües romàniques.
Ex. [castellà] presentismo laboral; [francès] présentéisme
(5) Té l'aval d'especialistes del sector.

En canvi, *presencialisme laboral presenta problemes:
(1) Trenca el paral·lelisme amb absentisme laboral, tot i que l'origen de la construcció és el mateix: a partir de absent, es crea absentisme; a partir de present, es crea presentisme (l'antònim de absent és present i no presencial).
(2) El significat que en resulta és 'tendència a ser presencial', i no 'tendència a ser present'.

El presentisme laboral és la presència d'un treballador en el seu lloc de treball, sigui en hores de feina o fora de l'horari laboral, sense cap repercussió positiva en la productivitat; en els casos en què el treballador treballa en hores que no li tocaria fer-ho (perquè allarga la jornada laboral, perquè treballa tot i estar malalt, etc.), la causa sol ser la por de perdre la feina.

Nota

  • 1. També s'anomena presentisme una teoria filosòfica que postula que només existeix el present.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de presentisme laboral al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Ser-hi sense produir: el presentisme laboral, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/208/).
PROBLEMA DE SALUT CRÒNIC O CONDICIÓ CRÒNICA? PROBLEMA DE SALUT CRÒNIC O CONDICIÓ CRÒNICA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  PROBLEMA DE SALUT CRÒNIC O CONDICIÓ CRÒNICA?
  • es  condición crónica (problema de salut crònic), n f
  • es  problema de salud crónico (problema de salut crònic), n m
  • fr  condition chronique (problema de salut crònic), n f
  • fr  problème de santé chronique (problema de salut crònic), n m
  • en  chronic condition (problema de salut crònic), n
  • en  long-term condition (problema de salut crònic), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
Es considera que la forma adequada és problema de salut crònic (nom masculí), i no *condició crònica.

Els motius de la tria de problema de salut crònic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Semànticament és una forma adequada.
(2) Té més extensió d'ús que *condició crònica, tant en català com, de manera paral·lela, en les altres llengües estudiades.
(3) Té l'aval dels especialistes que van participar en la sessió de normalització de termes de cronicitat feta el novembre de 2012 al TERMCAT.

En canvi, *condició crònica presenta problemes per la inadequació de la base, condició:
(1) Condició no té el significat específic de 'malaltia o problema de salut' que sí que té l'anglès condition.
(2) Els significats generals de condició no són compatibles amb aquest nou significat, ja que, segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, condició s'aplica a una circumstància exterior o a un conjunt de circumstàncies exteriors que influeixen en l'estat d'una persona, mentre que un problema de salut és intern, a més de ser únic.

Un problema de salut crònic fa referència de manera genèrica a qualsevol problema de salut de curs evolutiu llarg, cosa que inclou malalties (per exemple, la diabetis o l'epilèpsia), discapacitats (per exemple, la ceguesa o la sordesa) i altres complicacions (per exemple, l'al·lèrgia o la hipertensió arterial).

Nota