Back to top
nabí nabí

Ciències de la religió, Islam, Judaisme

  • ca  profeta, n m, f
  • ca  nabí, n m sin. compl.

Ciències de la religió, Islam, Judaisme

Definició
Persona inspirada que creu haver estat enviada pel seu Déu per a proclamar un missatge.

Nota

  • El profeta és, en aquest sentit, el portaveu de Déu. En un sentit més ampli, pot referir-se a qualsevol persona que faci conèixer la voluntat d'una divinitat, sovint determinada per visions, somnis, etc. Així, el profeta ha estat associat amb el sacerdot, el xaman, l'endevinador i el místic. A la Bíblia, el terme al·ludeix a reformadors politicoreligiosos i líders socials. Cal precisar que en l'islam es distingeix el profeta que profetitza en el marc d'una revelació ja existent, del profeta que aporta una nova revelació (rasul). El profeta Muhàmmad és un rasul.
  • La denominació profeta prové del grec prophetes, 'escrutador i intèrpret d'un vaticini'.
  • La denominació nabí és pròpia del judaisme i l'islam.
  • ca  Nadal, n m

Cristianisme

Definició
Festa cristiana que, des del segle IV, commemora el naixement de Jesucrist.

Nota

  • La tradició no aporta una data concreta per a la celebració de Nadal: a les esglésies d'Orient se celebra el 6 de gener i a les d'Occident, el 25 de desembre. En ambdós casos, l'existència prèvia d'una festa pagana de l'any nou que indicava el canvi d'estacions explica la fixació de la festa cristiana. A les celebracions paganes antigues de la 'nova llum', els cristians van proposar-hi dues respostes, l'Epifania i Nadal.
  • ca  nafs, n m

Islam

Definició
Ànima carnal per als musulmans.

Nota

  • El nafs és la respiració que ve de les entranyes, carregada de les passions carnals, per oposició al ruh, que és l'ànima espiritual, que té el seu centre en el cervell i és la marca de Déu en l'home. Dit d'una altra manera, el nafs és l'ego personal que tot musulmà ha de transformar espiritualment.
  • ca  Nagarjuna

Budisme

Definició
Filòsof budista que va viure a l'Índia entre els segles II i III dC.

Nota

  • Se li atribueixen nombroses obres i diverses escoles el consideren un dels seus patriarques.
naixement virginal naixement virginal

Religions indígenes

  • ca  naixement virginal, n m

Religions indígenes

Definició
Creença indígena, a Melanèsia i al nord d'Austràlia, segons la qual les dones poden concebre sense l'assistència dels homes.
  • ca  namaskar

Hinduisme

Definició
Salutació davant de Déu o d'un mestre com a símbol d'obediència.

Nota

  • Sovint s'efectua amb una prostració.
  • ca  Nanak

Sikhisme

Definició
Fundador del sikhisme i el primer dels seus deu mestres, gurus o profetes espirituals.

Nota

  • El guru Nanak (1469-1539) va fundar, després de vint anys de vida missionera predicadora, la ciutat de Kartarpur, on es va dedicar a la meditació, la reflexió religiosa i l'activitat social, juntament amb els seus seguidors. Ell va ser qui va institucionalitzar la fe sikh, sobretot els actes devocionals diaris personals i col·lectius. Per fer-ho es va inspirar en la tradició dels Sants, uns poetes místics del nord de l'Índia que van reaccionar contra el ritualisme, les castes i els bramans -sacerdots- hindús i entre els quals va destacar Kabir. Nanak també va lluitar contra el purdah, la segregació de les dones. Per a Nanak, la vertadera fita del pelegrinatge és el cor de l'ésser humà, que ha de viure en el món sense ser esclavitzat per la il·lusió, l'orgull ni el materialisme. Nanak va establir la tradició que cada guru triés el seu successor.
  • ca  narayana, n m

Hinduisme

Definició
Designació de la divinitat quan es manifesta en l'ésser humà.

Nota

  • La denominació narayana s'utilitza principalment com a designació de Vixnu (Vixnu narayana), el qual assumeix successius avatars.
  • ca  Nataraja

Hinduisme

Definició
Un dels noms amb els quals es coneix Xiva.
naturalisme naturalisme

Religions indígenes

  • ca  naturalisme, n m

Religions indígenes

Definició
Culte primitiu als fenòmens naturals, pel qual hom creu que els rius, els arbres, el sol i la lluna estan dotats d'ànima.