Back to top
  • ca  ualí, n m

Islam

Definició
Personatge de gran desenvolupament espiritual en l'islam.

Nota

  • La denominació ualí significa 'amic de Déu' en àrab i equival al sant cristià. En una accepció més política el terme també pot tenir el sentit de governador d'una regió.
  • El plural de ualí és auliyà en àrab, però també s'utilitza el plural adaptat, ualís.
  • ca  Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya
  • ca  UCIDE sigla

Islam

Definició
Organització religiosa fundada el 1980, integrada per diferents comunitats islàmiques d'Espanya.

Nota

  • La finalitat de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya és el desenvolupament de les activitats religioses específiques de l'islam. Juntament amb la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (FEERI), és cofundadora de la Comissió Islàmica d'Espanya. Generalment s'acostuma a vincular aquesta associació amb països de l'Orient Mitjà.
  • ca  udú

Islam

Definició
Ablució menor, que es fa abans de la pregària i consisteix a rentar-se la cara, les mans i els peus a la sala d'ablució de la mesquita.
  • ca  Unió Evangèlica Baptista Espanyola
  • ca  UEBE sigla

Protestantisme

Definició
Agrupació de les esglésies baptistes espanyoles.

Nota

  • La Unió Evangèlica Baptista Espanyola és membre fundador de la Federació d'Entitats Religioses d'Espanya (FEREDE). Actualment disposa de 150 llocs de culte i té uns 11.000 membres batejats. En l'àmbit català, hi ha la Unió d'Esglésies Baptistes de Catalunya, que forma part de la UEBE i aplega unes 30 esglésies baptistes catalanes.
umbanda umbanda

Religions indígenes

  • ca  umbanda, n m

Religions indígenes

Definició
Religió d'origen afroamericà sorgida al Brasil al començament del segle XX, amb presència d'elements cristians, africans, de l'espiritisme i de l'esoterisme.

Nota

  • L'umbanda té voluntat de religió universal, es basa en el dualisme entre el bé i el mal, i en els seus rituals normalment s'adopten formes extàtiques de possessió.
  • ca  umma, n f

Islam

Definició
Comunitat dels musulmans.

Nota

  • L'umma agrupa tots els creients que respecten l'Alcorà i les seves prescripcions i fan la pregària en direcció a la Meca. La pertinença a l'umma atorga el sentiment de formar part d'un mateix poble que té la mateixa identitat i la mateixa història. L'umma és un tret fonamental de l'islam, que és abans que tot una comunitat. Aquesta característica té moltes referències alcoràniques.
  • La denominació umma prové de l'arrel umm, 'mare'.
  • ca  umra, n f

Islam

Definició
Pelegrinatge menor a la Meca.

Nota

  • L'umra es pot fer en qualsevol moment de l'any i té diverses característiques: l'estat sagrat del pelegrí (ihram) i les seves obligacions del vestit blanc i de puresa; les set voltes al voltant de la Ka'ba saludant la petita pedra negra incrustada en un dels angles; les set voltes entre els dos turonets de Safa i Marua, situats actualment dins el recinte de la gran mesquita, en record d'Agar quan buscava aigua per a Ismael. Quan aquests ritus s'han efectuat, l'umra està acabada. Aquest pelegrinatge menor és sobretot un exercici de pietat personal, no com el pelegrinatge major (hagg), que és una festa celebrada cada any pel conjunt de la comunitat musulmana.
  • ca  unció, n f

Cristianisme

Definició
Acció religiosa consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal que siguin penetrades de la força divina.

Nota

  • La unció sovint es fa amb els objectes que tindran un ús religiós.
unció dels malalts unció dels malalts

Cristianisme

  • ca  unció dels malalts, n f

Cristianisme

Definició
Sagrament que en algunes esglésies s'administra als malalts, en el qual la unció i la imposició de mans van acompanyades de pregàries per demanar l'alleujament de la malaltia i la gràcia divina.
uniat -a uniat -a

Cristianisme ortodox

  • ca  uniat -a, adj

Cristianisme ortodox

Definició
Qualificatiu aplicat sovint a les esglésies orientals catòliques­.

Nota

  • Originàriament, l'adjectiu uniat -a va ser aplicat per l'Església ortodoxa russa a la part de l'Església d'Ucraïna que es va unir a Roma en el sínode de Brest (1596). Aquest qualificatiu es considera inadequat, atès el seu sentit pejoratiu.