fonamentalisme
fonamentalisme
- ca fonamentalisme, n m
Ciències de la religió
Definició
Actitud que consisteix a interpretar literalment els textos sagrats considerats com els fonaments d'una religió i que ataca les desviacions o interpretacions no literals i crítiques d'aquesta doctrina.
Nota
- La denominació fonamentalisme es va aplicar per primer cop, a principis del segle XX, a un moviment ultraconservador sorgit al segle XIX entre els evangèlics dels Estats Units d'Amèrica, que s'oposaven al modernisme i a l'evolucionisme del protestantisme liberal perquè "soscavaven els fonaments de la fe bíblica". Aquest moviment es limitava a una lectura literal de la Bíblia (resurrecció física, creació del món en set dies, etc.). Posteriorment, el concepte de fonamentalisme es va aplicar a actituds i moviments semblants dins l'islam, que fan una lectura literal de l'Alcorà i rebutgen qualsevol interpretació adaptada a la societat moderna. La majoria de les tradicions religioses tenen derivacions o branques interpretatives de caire fonamentalista (judaisme, hinduisme, budisme).
