fonamentalisme islàmic - Diccionari de religions

Nota

• Per als grups fonamentalistes islàmics, els únics referents en la vida quotidiana han de ser l'Alcorà i la sunna, sense cap tipus d'interpretació doctrinal o institucional. Aquestes tendències literalistes presenten moltes facetes, que abasten l'àmbit intel·lectual, el social i fins i tot el polític, que és l'aspecte que ha tingut més difusió i el que es manifesta amb més bel·ligerància. Aquest islamisme polític també inclou grups de diverses orientacions, no només de dretes (generalment reaccionaris o integristes), sinó també d'esquerres, que es poden oposar entre ells, tant per qüestions doctrinals com per la manera d'actuar. Es tracta de moviments neotradicionalistes que volen frenar el canvi social en nom d'una concepció legalista i puritana de l'islam. Tot i que el fonamentalisme islàmic hagi existit en diverses èpoques de la història islàmica (el moviment almohade al segle XII al Magrib i el wahhabisme al segle XVIII a Aràbia), actualment es compten més grups d'arrel fonamentalista: Germans Musulmans, salafisme, Hamàs, Hezbol·là, gihad, Front Islàmic de Salvació i Grup Islàmic Armat (fundats a Algèria el 1989 i el 1991, respectivament, per establir una república islàmica per mitjans violents), talibans, Al-Qaeda, etc. A vegades, com en aquest últim cas, el fonamentalisme islàmic ha derivat en terrorisme, que instrumentalitza l'islam per justificar l'ús de la violència armada. És incorrecte fer servir l'expressió "terrorisme islàmic" perquè barreja una realitat violenta, motivada per raons polítiques i econòmiques, amb la religió, que no és el motor d'aquesta violència.