hinduisme - Diccionari de religions

Nota

• L'hinduisme és una religió desenvolupada sobre una base mitològica, no té ni fundador ni tampoc un cànon uniforme. S'hi poden distingir nombroses tradicions locals de culte i credo, però són comunes a tot l'hinduisme la doctrina del karma i la fe en la revelació de la divinitat en els Veda, les seves escriptures sagrades. Des de la penetració a l'Índia dels pobles indoaris hi va haver vidents (rishi), sants i avatars, els descobriments espirituals dels quals van quedar registrats a la sruti i van proporcionar la base i el contingut per a la vida dels hindús. Els indoaris, en entrar en contacte amb les cultures de l'Índia meridional, es van obrir a la saviesa d'aquestes cultures, que, d'aquesta manera, van entrar també en el sanatana dharma. A grans trets, la història de l'hinduisme se sol dividir en tres grans etapes: el vedisme, un llarg període que va des del 1500 al 800 aC; el bramanisme, que s'estén durant la resta del primer mil·lenni igualment abans de Crist, i l'hinduisme pròpiament dit, plenament establert a partir del segle VI dC.
• La denominació sanatana dharma, 'religió eterna', és la forma que s'utilitza a l'Índia per a anomenar el complex religiós de l'hinduisme, ja que es considera que en aquesta tradició s'assumeixen tots els aspectes de la veritat transmesos a través dels segles. La denominació hinduisme és pròpia d'Occident.