Back to top
  • ca  celibat, n m

Cristianisme

Definició
Estat d'una persona que no és casada i s'absté de tenir relacions sexuals per motius religiosos.

Nota

  • El celibat dels sacerdots és obligatori en l'Església catòlica occidental, encara que des de 1983 s'admet la possibilitat d'ordenar homes casats com a diaques permanents, i actualment existeix un moviment a favor del celibat opcional. En les esglésies orientals, sacerdots i diaques poden casar-se abans de ser ordenats, però no després; els bisbes, per altra banda, han de ser cèlibes. En ambdues tradicions, el celibat també és adoptat pels religiosos que fan el vot de castedat. Des de l'època de la Reforma, en què fou condemnat com a mostra de la "justificació per les obres" en tant que oposat a la fe, als ministres protestants no se'ls exigeix el celibat. No obstant això, certes comunitats religioses anglicanes l'exigeixen, com també algunes comunitats ecumèniques, com la de Taizé a França.