kharigisme - Diccionari de religions

Nota

• El kharigisme és la branca minoritària de l'islam, si es compara amb el sunnisme i el xiisme. Etimològicament, els kharigites són 'els que surten' o 'els que es rebel·len'. Durant la batalla de Siffin (658 dC), que oposava Alí, cosí i gendre del profeta Muhàmmad, i Muawiya, governador de Síria del clan omeia, els kharigites van rebutjar participar en el combat, la qual cosa va fer que Alí acceptés la proposta d'arbitratge que va portar a la nominació de Muawiya com a califa. A partir d'aquí els kharigites es van oposar tant a Alí com a Muawiya, és a dir, tant als xiïtes (que representaven els objectius polítics de la família del Profeta) com als sunnites (que representaven els interessos del consell tradicional, o sigui, de l'aristocràcia àrab). Insistien en la via democràtica, és a dir, en la possibilitat que qualsevol musulmà pogués ser nomenat califa si tenia les qualitats religioses i morals necessàries. Aquesta doctrina va ser seguida per molts musulmans no àrabs que es resistien a la dominació àrab. Actualment queden pocs kharigites, uns centenars de milers, repartits pel nord d'Àfrica (Algèria, Tunísia, Líbia), Tanzània i Oman. El kharigisme, la branca principal del qual és l'ibadisme, és conegut pel seu puritanisme i radicalisme: el luxe, el tabac, la música i el joc estan prohibits, i recomana una interpretació literal de l'Alcorà.