pelegrinatge - Diccionari de religions

Nota

• La pràctica del pelegrinatge, comuna a les diverses religions, es realitza per aconseguir béns espirituals en trobar-se el pelegrí més a prop de la divinitat, per afirmar la pròpia fe, per trobar guariment, o també pel seu atractiu social. Els llocs de pelegrinatge són de diversos tipus i sovint estan relacionats amb fundadors de religions o bé amb un esdeveniment religiós rellevant. Poden ser tombes de sants, llocs en què es troba una relíquia famosa o un objecte sagrat, llocs on es realitzen guaricions "miraculoses", etc.
• En l'hinduisme, és el viatge a un lloc anomenat gual que permet "traspassar" al món diví. Els pelegrinatges resulten especialment propicis quan es fan durant el festival d'un temple, ja que els hindús poden desfer-se del pecat (papa) o karma acumulats, complir un vot o gaudir de l'experiència transformadora del pelegrinatge. A l'Índia hi ha molts centres de pelegrinatge. Alguns són panhindús, com la ciutat de Benarés o el temple de Kanya Kumari, i d'altres són d'interès més local o regional, com el temple de Guruvayur a Kerala. Hi ha set ciutats típiques de pelegrinatge: Ayodhya, Mathura, Hardware, Benarés, Ujjain, Dwarka i Kanchipuram. Els rius sagrats són de mena llocs de pelegrinatge, especialment el Ganges, el Yamuna, el Godvari i el Kaveri.
• En el budisme, segons el Sutra de la Total Extinció (Mahaparinirvana Sutra), Buda mateix va recomanar, poc abans de la seva mort, la visita a quatre grans llocs de pelegrinatge: el parc de Lumbini, on va néixer; Buddh Gaya, amb l'arbre on va ocórrer el seu despertar; el parc de Benarés, on va pronunciar el primer sermó, i finalment el bosquet de la Completa Extinció a Kusinagara. No obstant això, cal precisar que no totes les escoles concedien la mateixa importància als pelegrinatges. Actualment, els pelegrinatges més freqüents continuen essent els de Sarnath, a tocar de Benarés, Buddh Gaya, Ajanta, amb el seu conjunt de monestirs excavats, i Sanchi, on es troben els antics stupa (llocs de "presència" de Buda considerats mitjans auxiliars per a la meditació i símbols de l'estat d'il·luminació).
• En el cristianisme, el pelegrinatge és un viatge individual o col·lectiu a un lloc sagrat o un santuari, per motius religiosos com ara donar gràcies a Déu, demanar ajut, complir una promesa o fer penitència. Es coneixen pelegrinatges a Jerusalem ja al segle IV i va ser una pràctica important a l'edat mitjana, amb grans centres de peregrinació europeus com Roma o Santiago de Compostel·la. Posteriorment va caure en desús, tot i que a partir del segle XIX es va incrementar, en especial a santuaris marians com Lorda (Lourdes) o Fàtima, gràcies a la millora dels mitjans de transport i l'aparició del turisme.
• En l'islam, el pelegrinatge és el viatge ritual (hagg) a la Meca i als llocs propers de Safa i Marua, Arafat, Mina i Muzdalifa. És el cinquè pilar de l'islam.