Back to top
  • ca  rakaa, n f

Islam

Definició
Conjunt de gestos i paraules que componen un cicle complet dintre de l'oració islàmica.

Nota

  • Cada rakaa es compon de diversos elements: 1) la posició dempeus, en la qual el fidel orientat cap a la Meca alça les mans a l'alçadal de les orelles i, després d'haver dit "Allah akbar" ('Déu és el més gran'), les ajunta sobre el pit; 2) la recitació de la primera sura de l'Alcorà (fatiha) i altres versicles; 3) la inclinació del cos, amb les mans als genolls, mentre es diu una fórmula piadosa; 4) la posició vertical amb els palmells endavant, a l'alçada de les orelles; 5) la prostració, tocant a terra amb el front, mentre es pronuncia "Allah akbar"; 6) l'acte de quedar-se assegut sobre els talons mentre es pronuncia la mateixa fórmula i es fa alguna rememoració; i 7) la segona prostració, amb la qual es completa la rakaa. Per tant, l'oració no és només mental i verbal, sinó també física, implica tot l'ésser. Les diverses posicions del cos representen els graus de reconeixement de la presència divina. Cadascuna de les cinc pregàries rituals consta d'un nombre concret de rakaas: la de la matinada en té dues; la del migdia i la de la mitja tarda en tenen quatre; la de la posta de sol (Magrib) en té tres, i la de la nit, quatre.