sagrament - Diccionari de religions

Nota

• En un sentit més específicament cristià, els sagraments són els signes o forces visibles de la gràcia invisible. Generalment són rituals associats a situacions o moments importants de la vida, com ara el naixement, el matrimoni o els àpats, i sovint es consideren instituïts per Jesucrist. Els sagraments de l'Església van quedar reduïts a set, ja des de l'edat mitjana, a partir de l'enumeració feta per Pere Lombard (ca. 1100-1160): baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni. L'Església ortodoxa oriental i la catòlica mantenen aquest nombre, si bé cadascuna els dona una interpretació teològica diferent. L'Església anglicana reconeix oficialment el baptisme i l'eucaristia, que generalment també han conservat, amb diverses formes d'administració i interpretació, les esglésies protestants. Algunes denominacions reformades van conservar el nom de sagrament, mentre que d'altres van aplicar la denominació ordenança al baptisme i al sant sopar. La diferència no és solament nominal, sinó que les primeres creuen que els sagraments són portadors de la gràcia divina, i les altres que es tracta de ritus de testimoni, confessió de fe o commemoració solemne, si bé coincideixen a considerar-los instituïts per Jesucrist.