xiisme - Diccionari de religions

Nota

• El xiisme va néixer de la divisió de musulmans després de la mort del profeta Muhàmmad. Segons els xiïtes, Muhàmmad havia designat Alí com a successor legítim però tota la comunitat no va reconèixer aquesta reivindicació i va triar Abu Bakr, sogre de Muhàmmad, com a primer califa, succeït posteriorment per Umar i Utman. Després de l'assassinat d'Utman, Alí va ser proclamat califa pels seus partidaris, però Muawiya, governador de Síria i del clan omeia (com Utman), es va oposar a Alí, que al final va ser assassinat el 661. Després de la mort d'Alí, Muawiya va fundar la dinastia omeia, que representava el sunnisme, i va triar Damasc com a capital; també va treure del poder el primer fill d'Alí, Hassan, i el segon, Hussayn, que va morir en una batalla contra els omeies a Karbala (Iraq) l'any 680. La mort de Hussayn, considerada pels xiïtes com un martiri i un sacrifici (celebrats a la festa de l'Aixura), ha donat un to místic als xiïtes i els ha dut durant la història a la lluita violenta contra la injustícia, fins i tot amb el sacrifici de la seva vida. El xiisme es basa en la fe en els imams, considerats entitats divines i infal·libles. Segons les branques del xiisme, es compten dotze imams (imamites) o set (ismaïlites): els uns i els altres esperen la vinguda d'un messies (mahdí), que és l'imam amagat que tornarà a la terra al final dels temps per restablir la justícia. El títol d'imam va ser donat, durant la revolució islàmica de l'Iran del 1979, a Khomeini, com a guia religiós i polític; també tenia el títol jeràrquic d'aiatol·là, que és el més elevat en el xiisme. De fet, el xiisme, contràriament al sunnisme, té clergat. Actualment els xiïtes representen un 10% dels musulmans del món, i es troben a l'Iran (on representen el 80% de la població), a l'Iraq (60%) i també a l'Aràbia Saudita, el Iemen, Jordània, el Pakistan (on són més del 20%) i l'Afganistan.