Back to top
fototeràpia fototeràpia

Terapèutica i prevenció > Tècniques

  • ca  fototeràpia, n f
  • es  fototerapia, n f
  • en  phototherapy

Terapèutica i prevenció > Tècniques

Definició
Mètode terapèutic basat en la utilització de radiacions lumíniques, naturals o artificials.
  • ca  fòvea, n f
  • es  fovea, n f
  • en  fovea
  • en  pit

Semiologia > Signes

Definició
Depressió petita en una superfície anatòmica, produïda per una compressió externa.

Nota

  • 1. La fòvea pot ser constitutiva i normal, cicatricial o transitòria.
  • 2. Un exemple de fòvea és el sot que deixa la pressió del dit damunt dels teguments edematosos.
  • ca  fibrosi quística, n f
  • ca  FQ, n f sigla
  • es  fibrosis quística, n f
  • es  FQ, n f sigla
  • en  cystic fibrosis
  • en  CF sigla

Patologia

Definició
Malaltia hereditària autosòmica recessiva, caracteritzada per l'anormalitat de les secrecions de les glàndules exocrines.

Nota

  • El gen responsable de la fibrosi quística, situat a la regió 31 del braç llarg del cromosoma 7, codifica la proteïna reguladora de la conductància transmembrana de la fibrosi quística, la qual regula el transport de clor a través de la membrana de les cèl·lules epitelials exocrines. La conseqüència és una disminució de la secreció d'aigua amb augment de la viscositat de les secrecions exocrines del pulmó, del pàncrees, dels intestins i de les glàndules sexuals.
  • ca  fractura, n f
  • es  fractura, n f
  • en  fracture

Patologia

Definició
Solució de continuïtat d'un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme.

Nota

  • 1. La fractura també es pot deure a una contracció violenta dels músculs que s'hi insereixen o a una osteopatia.
  • 2. La fractura esquelètica s'acompanya de lesions més o menys importants de les parts toves del voltant, músculs, vasos i nervis.
  • 3. El conjunt de les parts interessades pel traumatisme s'anomena focus de fractura.
fractura articular fractura articular

Patologia

  • ca  fractura articular, n f
  • ca  fractura intraarticular, n f sin. compl.
  • es  fractura articular, n f
  • es  fractura intraarticular, n f
  • en  articular fracture
  • en  intraarticular fracture

Patologia

Definició
Fractura que afecta la superfície articular d'un os.
fractura comminuta fractura comminuta

Patologia

  • ca  fractura comminuta, n f
  • es  fractura conminuta, n f
  • en  comminuted fracture

Patologia

Definició
Fractura completa que produeix fragments diversos i petits.

Nota

  • Els fragments produïts en la fractura comminuta s'anomenen resquills.
fractura completa fractura completa

Patologia

  • ca  fractura completa, n f
  • es  fractura completa, n f
  • en  complete fracture

Patologia

Definició
Fractura que presenta dos o més fragments, en la qual la línia de fractura afecta l'os en tota la seva amplària.

Nota

  • La fractura pot ser única (dos fragments), doble (tres fragments), triple (quatre fragments), etc. A vegades, a més dels fragments principals se n'observen d'altres que no comprenen tota l'amplària.
fractura de branca verda fractura de branca verda

Patologia

  • ca  fractura de canya verda, n f
  • ca  fractura de branca verda, n f sin. compl.
  • es  fractura en caña verde, n f
  • es  fractura en tallo verde, n f
  • en  greenstick fracture

Patologia

Definició
Fractura incompleta produïda per flexió, caracteritzada per l'encorbament permanent de l'os, el qual queda angulat, i per l'existència en la seva convexitat d'una fractura incompleta transversal que interessa la cortical.

Nota

  • 1. La fractura de canya verda s'observa en individus joves, correntment infants de tres a deu anys.
  • 2. La cortical, afectada per la fractura de canya verda, queda en flexió pel cantó còncau, però no fracturada.
fractura de canya verda fractura de canya verda

Patologia

  • ca  fractura de canya verda, n f
  • ca  fractura de branca verda, n f sin. compl.
  • es  fractura en caña verde, n f
  • es  fractura en tallo verde, n f
  • en  greenstick fracture

Patologia

Definició
Fractura incompleta produïda per flexió, caracteritzada per l'encorbament permanent de l'os, el qual queda angulat, i per l'existència en la seva convexitat d'una fractura incompleta transversal que interessa la cortical.

Nota

  • 1. La fractura de canya verda s'observa en individus joves, correntment infants de tres a deu anys.
  • 2. La cortical, afectada per la fractura de canya verda, queda en flexió pel cantó còncau, però no fracturada.
fractura de Colles fractura de Colles

Patologia

  • ca  fractura de Colles, n f
  • es  fractura de Colles, n f
  • en  Colles fracture

Patologia

Definició
Fractura juxtaarticular de l'extremitat inferior del radi produïda per hiperextensió, en la qual la línia de fractura és transversal i passa per la metàfisi, amb desviació del fragment distal cap endarrere.

Nota

  • La fractura de Colles és la més freqüent de les fractures juxtaarticulars de l'extremitat inferior del radi.