Back to top
  • ca  úlcera, n f
  • ca  nafra, n f sin. compl.
  • ca  plaga, n f sin. compl.
  • es  úlcera, n f
  • en  ulcer

Patologia

Definició
Solució de continuïtat de la pell o de la mucosa, amb pèrdua de substància, causada per un procés necròtic d'escassa o nul·la tendència a la cicatrització.

Nota

  • Una pèrdua de substància traumàtica no és una úlcera, però si s'infecta pot convertir-s'hi.
nanòmetre nanòmetre

Unitats de mesura

  • ca  nanòmetre, n m
  • es  nanómetro, n m
  • en  nanometer
  • sbl  nm

Unitats de mesura

Definició
Unitat de longitud del sistema internacional d'unitats equivalent a la milmilionèsima part d'un metre.
  • ca  rinofaringe, n f
  • ca  càvum, n m sin. compl.
  • ca  nasofaringe, n f sin. compl.
  • es  cavum, n m
  • es  nasofaringe, n f
  • es  rinofaringe, n f
  • en  cavum
  • en  nasopharynx
  • en  rhinopharynx

Anatomia

Definició
Part de la faringe situada darrere les fosses nasals, per damunt del vel del paladar.

Nota

  • La rinofaringe presenta una paret superior, anomenada volta faríngia, ocupada per l'amígdala faríngia; a la paret anterior hi ha els orificis posteriors de les fosses nasals, anomenats coanes, i a les laterals, l'orifici faringi de la trompa d'Eustaqui.
nasofaringi -íngia nasofaringi -íngia

Anatomia

  • ca  rinofaringi -íngia, adj
  • ca  nasofaringi -íngia, adj sin. compl.
  • es  nasofaríngeo -a, adj
  • es  rinofaríngeo -a, adj
  • en  nasopharyngeal
  • en  rhinopharyngeal

Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent a la rinofaringe.
nasofaringi -íngia nasofaringi -íngia

Anatomia

  • ca  rinofaringi -íngia, adj
  • ca  nasofaringi -íngia, adj sin. compl.
  • es  nasofaríngeo -a, adj
  • es  rinofaríngeo -a, adj
  • en  nasopharyngeal
  • en  rhinopharyngeal

Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent al nas i a la faringe alhora.
necrosi òssia asèptica necrosi òssia asèptica

Patologia

  • ca  osteocondrosi, n f
  • ca  apofisitis, n f sin. compl.
  • ca  epifisitis, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia asèptica, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia avascular, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia epifisial, n f sin. compl.
  • ca  osteocondritis, n f sin. compl.
  • ca  osteonecrosi asèptica, n f sin. compl.
  • es  necrosis isquémica, n f
  • es  necrosis isquémica epifisaria, n f
  • es  osteocondrosis, n f
  • en  osteochondrosis

Patologia

Definició
Afecció òssia caracteritzada per una alteració del procés normal de creixement dels ossos, que ocorre en els centres d'ossificació primaris o secundaris d'un os determinat.
necrosi òssia avascular necrosi òssia avascular

Patologia

  • ca  osteocondrosi, n f
  • ca  apofisitis, n f sin. compl.
  • ca  epifisitis, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia asèptica, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia avascular, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia epifisial, n f sin. compl.
  • ca  osteocondritis, n f sin. compl.
  • ca  osteonecrosi asèptica, n f sin. compl.
  • es  necrosis isquémica, n f
  • es  necrosis isquémica epifisaria, n f
  • es  osteocondrosis, n f
  • en  osteochondrosis

Patologia

Definició
Afecció òssia caracteritzada per una alteració del procés normal de creixement dels ossos, que ocorre en els centres d'ossificació primaris o secundaris d'un os determinat.
necrosi òssia epifisial necrosi òssia epifisial

Patologia

  • ca  osteocondrosi, n f
  • ca  apofisitis, n f sin. compl.
  • ca  epifisitis, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia asèptica, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia avascular, n f sin. compl.
  • ca  necrosi òssia epifisial, n f sin. compl.
  • ca  osteocondritis, n f sin. compl.
  • ca  osteonecrosi asèptica, n f sin. compl.
  • es  necrosis isquémica, n f
  • es  necrosis isquémica epifisaria, n f
  • es  osteocondrosis, n f
  • en  osteochondrosis

Patologia

Definició
Afecció òssia caracteritzada per una alteració del procés normal de creixement dels ossos, que ocorre en els centres d'ossificació primaris o secundaris d'un os determinat.
neoplàsia neoplàsia

Semiologia > Signes

  • ca  tumor, n m
  • ca  neoplàsia, n f sin. compl.
  • es  neoplasia, n f
  • es  tumor, n m
  • en  tumor

Semiologia > Signes

Definició
Massa de teixit nou que creix per mitjà de la multiplicació progressiva de les seves cèl·lules, de forma autònoma i independent dels teixits normals que l'envolten.

Nota

  • Convé distingir el tumor d'altres neoformacions cel·lulars, com la del creixement embrionari, la regeneració tissular i la hiperplàsia.
  • ca  neoplàsia, n f
  • es  neoplasia, n f
  • en  neoplasia

Patologia

Definició
Formació d'un teixit nou, anormal, especialment de caràcter tumoral, benigne o maligne.