Back to top
  • ca  corones concèntriques, n f pl
  • es  coronas concéntricas
  • en  donut rings

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Modalitat de càlcul d'àrees d'influència en què l'àrea i els valors de distància de cada corona exclouen les successives corones que conté.

Nota

  • Per exemple, tres corones de 0 a 100, de 100 a 200 i de 200 a 300 m a l'entorn d'un punt.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  corones superposades, n f pl
  • es  coronas superpuestas
  • en  overlapping rings

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Modalitat de càlcul d'àrees d'influència en què l'àrea i els valors de distància de cada corona inclouen acumulativament les successives corones que conté.

Nota

  • Per exemple, tres corones de 0 a 100, de 0 a 200 i de 0 a 300 m a l'entorn d'un punt.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  corònim, n m
  • es  corónimo
  • fr  choronyme
  • it  coronimo
  • en  choronym

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Topònim que designa comarques i territoris extensos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  coronímia, n f
  • es  coronimia
  • fr  choronymie
  • it  coronimia
  • en  choronymy

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Branca de la toponímia que estudia els corònims.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  coropleta, n f
  • es  coropleta
  • fr  choroplèthe
  • it  coropleta
  • en  choropleth

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Cadascuna de les zones individualitzades i tractades amb una trama o un color determinats en un mapa de coropletes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  coroplètic -a, adj
  • es  coroplético -ca
  • fr  choropléthique
  • it  coropletico
  • en  choroplethic

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Relatiu o pertanyent als mapes de coropletes o a les coropletes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  correcció atmosfèrica, n f
  • es  corrección atmosférica
  • en  atmospheric correction

Fotogrametria

Definició
Procés de correcció radiomètrica d'una imatge per a eliminar o atenuar els efectes atmosfèrics produïts per la difusió i l'absorció d'energia en el moment de la presa, amb l'objectiu d'obtenir una representació fidel de la radiància de la superfície.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  correcció atmosfèrica, n f
  • es  corrección atmosférica
  • en  atmospheric correction

Teledetecció > Radiometria

Definició
Conjunt de tècniques que formen part dels processos de correcció radiomètrica destinat a reduir els efectes de l'atmosfera en la captació d'imatges de teledetecció.

Aquests efectes tenen una importància diferent segons la regió espectral en què s'hagin captat les dades, l'estat atmosfèric, etc., però principalment són l'absorció atmosfèrica, la dispersió atmosfèrica, l'emissió atmosfèrica i els efectes d'adjacència. En efecte, a més de l'evident paper de l'objecte observat i, quan es capta reflexió, de les característiques del flux radiatiu que hi acabarà incidint (irradiància solar exoatmosfèrica, o emesa en sensors actius, distància de la Terra al Sol, etc.), el senyal que capta un sensor pot ser fortament influït per altres factors relacionats amb l'atmosfera, com ara la seva composició, la posició de la font energètica, l'angle d'il·luminació que fa que les ones la travessin en un recorregut més o menys llarg (quan es capta reflexió), l'angle de visió (que en tots els casos determina també un recorregut de longitud que influirà en la dada rebuda), etc. Com és lògic, però, si la finalitat de les imatges és l'estudi de l'atmosfera pot ser que no interessi aplicar algunes d'aquestes tècniques de correcció.

El procés de correcció atmosfèrica sol anar precedit de l'aplicació dels paràmetres de calibratge radiomètric; a més, existeixen múltiples aproximacions, fins i tot específiques per a certs sensors.
- Per als sensors tèrmics hi ha diverses tècniques, depenent de si es disposa d'una sola banda espectral (cas en el qual els resultats es beneficien de la combinació de dades espectrals amb dades de vapor d'aigua i de temperatura de l'aire) o de dues o més bandes espectrals (tècnica bicanal, mètodes biangulars amb ATSR, etc.).
- En el cas dels sensors passius que reben dades de l'espectre solar, i partint de la fórmula de la reflectància per a aquest cas, la principal dificultat consisteix a estimar Lu, Ld, τ1 i τ2, cosa que es pot dur a terme amb models físics que intenten tenir en compte el major nombre possible de factors (models de transferència radiativa, llei de Lambert-Beer) o amb models simplificats, que intenten una aproximació possibilista en la major part de situacions. El primer cas pot proporcionar bons resultats si es disposa de tots els paràmetres requerits (per exemple, en alguns models: pressió atmosfèrica, temperatura, densitat d'aigua i d'ozó en 34 nivells verticals de l'atmosfera, percentatge d'aerosols distingint-hi fins a 4 tipus, visibilitat en km, profunditat òptica, etc.). Aquests paràmetres poden ser coneguts de dades de perfils atmosfèrics obtinguts de globus sonda o d'altres satèl·lits (que en alguns casos poden proporcionar-los amb una certa densitat espacial, com, per exemple, el vapor d'aigua o l'ozó del MODIS). Tanmateix, per a usos generals, i sobretot retrospectius, hi ha diversos problemes d'aplicació d'aquesta aproximació, entre els quals podem esmentar l'habitual desconeixement d'aquestes dades per a la majoria d'imatges o la seva disponibilitat només en un punt de la imatge, que potser fins i tot és allunyat del seu àmbit. Quan hi ha aquest problema es pot optar per tipologies de condicions ofertes pels models, però l'arbitrarietat amb què en molts casos s'acaba decidint aquestes condicions pot resultar força problemàtica. Cal esperar que gràcies als moderns satèl·lits, que proporcionen cada cop més dades atmosfèriques i amb més resolució espacial, aquesta aproximació serà cada cop més habitual per a imatges de nova captació. En el segon cas hom aplica tècniques com ara la resta de l'objecte fosc i paràmetres atmosfèrics estàndard, que són aplicables en més situacions i proporcionen resultats més estables, tot i que no tan acurats com en les condicions òptimes dels primers models.

D'altra banda, la disponibilitat de dades obtingudes amb altres sensors considerades ben corregides atmosfèricament, o de dades preses in situ amb radiòmetres de camp de forma simultània a la captació de les imatges pot ajudar substancialment a ajustar millor els models en qualsevol de les anteriors aproximacions, tot i que lògicament aquesta darrera opció no és aplicable en imatges retrospectives i cal disposar de la infraestructura pròpia de la radiometria de camp.

El grau de correcció atmosfèrica aconseguida depèn de la importància dels efectes atmosfèrics, del tipus d'algorisme emprat i del grau de coneixement de la reflectància dels objectes utilitzats com a referència per a efectuar la correcció. En molts casos una bona correcció atmosfèrica necessita estar integrada amb una correcció topogràfica per a obtenir una correcció radiomètrica adequada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  correcció d'il·luminació, n f
  • es  corrección de iluminación
  • en  illumination correction

Teledetecció > Radiometria

Definició
Correcció topogràfica completa.

De vegades, la denominació correcció d'il·luminació s'aplica a aproximacions de la correcció topogràfica que assumeixen que el terreny no presenta relleu i, doncs, només corregeixen l'efecte respecte a una superfície horitzontal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  allisatge d'imatge, n m
  • ca  correcció de camp pla, n f sin. compl.
  • es  alisado de imagen
  • es  corrección de campo plano
  • en  flat-field correction
  • en  flat-fielding

Fotogrametria

Definició
Procediment d'eliminació del soroll patró en un sensor mitjançant l'obtenció de la imatge d'una superfície neutra i homogènia i dividint el resultat entre la imatge que es vol corregir.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8