correcció de la deriva
correcció de la deriva
Fotogrametria
- ca compensació de la deriva, n f
- ca correcció de la deriva, n f sin. compl.
- es compensación de deriva
- es corrección de deriva
- en drift compensation
Fotogrametria
Definició
Compensació de la presa mitjançant el gir al voltant de l'eix de la càmera amb la muntura giroestabilizada per a atenuar l'efecte de deriva de l'aeronau i d'alineació amb la línia de vol.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
correcció diferencial
correcció diferencial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca correcció diferencial, n f
- es corrección diferencial
- en differential correction
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Mètode consistent a corregir les lectures de posició d'un receptor de GPS amb les lectures d'una estació base, que serveix per a augmentar la precisió de les mesures de posicionament amb GPS.
Nota
-
1. La correcció diferencial pot efectuar-se com a postprocessament, obtenint amb posterioritat a les lectures del receptor de GPS els fitxers RINEX de les estacions base, o en temps real, rebent per ràdio les correccions transmeses per les estacions base segons algun dels protocols de GPS diferencial.
2. La correcció diferencial va esdevenir gairebé imprescindible mentre el Departament de Defensa dels Estats Units va aplicar l'anomenada disponibilitat selectiva, que reduïa la precisió dels mesuraments a 25-100 m. Actualment, desapareguda la disponibilitat selectiva, la correcció diferencial ha deixat d'utilitzar-se en la majoria de les aplicacions corrents, i tan sols es fa servir en els mesuraments d'alta precisió. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
correcció gamma
correcció gamma
Fotogrametria
- ca correcció gamma, n f
- es corrección gamma
- en gamma correction
Fotogrametria
Definició
Ajust de la densitat d'una imatge mitjançant la modificació de la distribució però no del rang, que es duu a terme utilitzant una funció gamma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
correcció geomètrica
correcció geomètrica
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- fr correction géométrique
- it correzione geometrica
- en geometric correction
- de geometrische Korrektur
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definició
Transformació que s'aplica a una fotografia, a una imatge o a un mapa amb la finalitat de corregir les distorsions que pugui presentar i conferir-li valor mètric i cartogràfic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
correcció geomètrica
correcció geomètrica
Fotogrametria
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
Fotogrametria
Definició
Correcció dels errors geomètrics sistemàtics i no sistemàtics d'una imatge utilitzant les efemèrides de la plataforma i els paràmetres de distorsió del sensor, que es duu a terme mitjançant una transformació geomètrica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
correcció geomètrica
correcció geomètrica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca correcció geomètrica, n f
- ca georectificació, n f sin. compl.
- es corrección geométrica
- es georrectificación
- en geometric correction
- en georectification
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definició
Procés pel qual s'esmenen els errors de posicionament en dades geogràfiques, especialment en imatges de teledetecció, per a adaptar-les a una geometria plana correcta i per a dur-ne a terme la georeferenciació.
Nota
-
1. La correcció geomètrica d'imatges resol els múltiples errors de posicionament acumulats en una imatge per causes diverses, entre els quals els moviments de la plataforma que transporta el sensor i la pèrdua d'enfocament, com també la curvatura i les diferències d'altitud entre els diferents punts de la superfície terrestre.
2. Els mètodes habituals de correcció geomètrica impliquen l'ús de punts de control per a determinar les funcions polinòmiques (de primer, segon o tercer grau) de transformació de coordenades.
3. El fet que la correcció geomètrica alteri, a més de la posició, l'orientació i l'escala de les cel·les implica que, simultàniament a la transformació de coordenades, també s'efectuï un remostreig de la imatge pel mètode d'interpolació més apropiat en cada cas.
4. La correcció geomètrica també s'aplica a les dades vectorials per a corregir deformacions i efectes de posicionament poc acurat, essent, però, un procés estricte de transformació de coordenades mitjançant mètodes similars d'ajust espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
correcció geomètrica
correcció geomètrica
Teledetecció > Georeferenciació
- ca correcció geomètrica, n f
- es corrección geométrica
- en geometric correction
- en geocorrection sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Procediment que, a través d'un model de correspondència geomètrica, permet obtenir, a partir d'una imatge captada per un sensor, imatges en un sistema de referència horitzontal, que actua com a sistema de destí i que sol ser l'utilitzat en un determinat país, o un de mundial per a dades globals, etc.
La imatge captada pel sensor té un sistema de referència espacial, que actua com a sistema d'origen i que molts cops és establert arbitràriament (d'acord amb la mateixa geometria del ràster: origen (0,0) a algun punt singular com ara una cantonada, dimensió del píxel igual a 1, etc.), o bé és conegut més o menys aproximadament d'acord amb un sistema geocèntric, etc.
En qualsevol cas, la correcció geomètrica és una forma de georeferenciació1 que s'aplica quan la imatge captada no té les característiques geomètriques desitjades, ja que presenta una sèrie de distorsions que cal reconduir cap a les distorsions pròpies i ben conegudes del sistema de referència de destí, típicament les pròpies d'una projecció cartogràfica. Les principals fonts de distorsió que cal reconduir són la perspectiva amb què és captada la imatge (incloses les característiques de l'òptica, si n'hi ha), agreujada per la curvatura de la Terra, el relleu (i, en imatges d'elevada resolució espacial, fins i tot l'altura i morfologia de les construccions humanes o la vegetació), el moviment simultani de rotació terrestre i de la plataforma (avió, òrbita del satèl·lit, etc.) i l'actitud del sensor en l'espai, que, ja sigui involuntàriament o intencionadament, no sempre té una visió perpendicular a la superfície del terreny ni tan sols en el centre de la imatge (capacitat d'apuntament) ni orientada al nord de la projecció cartogràfica desitjada. No totes aquestes distorsions són presents en una mateixa escena (per exemple, en les fotografies aèries la curvatura terrestre no sol ser rellevant, ni tampoc l'orografia en les dades preses des de satèl·lits geoestacionaris), però pràcticament qualsevol sensor que forma imatges a una certa distància de l'objecte d'interès en presenta algunes.
Quan s'utilitza informació orogràfica en la correcció geomètrica per a evitar el desplaçament del relleu el procediment s'anomena ortorectificació, i rectificació en cas contrari.
La correcció geomètrica comporta l'establiment d'un model de correspondència geomètrica, l'ajust del model a través de punts d'ajust (llevat que sigui aplicable la georeferenciació directa), la comprovació de la qualitat geomètrica del model a través de l'RMS (preferentment calculat amb punts de test) i l'aplicació del model per a tots els punts de l'àmbit geogràfic d'interès, generalment a través d'una transformació inversa i del corresponent remostreig.
Els models de correspondència geomètrica que cal aplicar poden ser de concepció física (com en les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres, en les equacions de col·linealitat, en els models orbitals o en els models de funcions racionals -tot i que aquests darrers no són models perfectament rigorosos-, en general d'execució lenta i implementació complexa, però d'elevada exactitud en condicions òptimes), de concepció semiempírica (quan els dos sistemes de referència es poden relacionar amb transformacions geomètriques relativament senzilles, com en els models polinòmics o en les triangulacions de Delaunay, habitualment més ràpids i simples), o mixtos (per exemple, els utilitzats per a corregir imatges en què models físics proporcionen nombrosos punts de control i hom efectua aproximacions locals entre si).
La imatge corregida geomètricament pot ser directament superposada a mapes i a altres imatges, i també és possible integrar-la en processos de creació automàtica de mosaics de diferents imatges. Així mateix, quan la correcció geomètrica s'ha d'aplicar a diverses imatges que comparteixen, ni que sigui parcialment, l'àmbit geogràfic, és possible obtenir una coherència espacial més gran del conjunt utilitzant ajusts en bloc.
Fora de l'àmbit estricte de la teledetecció, els procediments de correcció geomètrica també poden aplicar-se a documents cartogràfics escanejats (mapes topogràfics, ortofotomapes), a bases vectorials (vegeu georeferenciació1) i fins i tot com a procediments genèrics d'adaptació entre sistemes de referència geodèsics (per exemple, l'ICC va establir un protocol d'aquest tipus per a efectuar les conversions entre els sistemes ED50 i ETRS89 per a escales des d'un detall 1:5000 fins a les més generals com a alternativa a procediments clàssics de canvi de dàtum, etc.). En aquestes situacions els models de correspondència geomètrica més emprats són els models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
La imatge captada pel sensor té un sistema de referència espacial, que actua com a sistema d'origen i que molts cops és establert arbitràriament (d'acord amb la mateixa geometria del ràster: origen (0,0) a algun punt singular com ara una cantonada, dimensió del píxel igual a 1, etc.), o bé és conegut més o menys aproximadament d'acord amb un sistema geocèntric, etc.
En qualsevol cas, la correcció geomètrica és una forma de georeferenciació1 que s'aplica quan la imatge captada no té les característiques geomètriques desitjades, ja que presenta una sèrie de distorsions que cal reconduir cap a les distorsions pròpies i ben conegudes del sistema de referència de destí, típicament les pròpies d'una projecció cartogràfica. Les principals fonts de distorsió que cal reconduir són la perspectiva amb què és captada la imatge (incloses les característiques de l'òptica, si n'hi ha), agreujada per la curvatura de la Terra, el relleu (i, en imatges d'elevada resolució espacial, fins i tot l'altura i morfologia de les construccions humanes o la vegetació), el moviment simultani de rotació terrestre i de la plataforma (avió, òrbita del satèl·lit, etc.) i l'actitud del sensor en l'espai, que, ja sigui involuntàriament o intencionadament, no sempre té una visió perpendicular a la superfície del terreny ni tan sols en el centre de la imatge (capacitat d'apuntament) ni orientada al nord de la projecció cartogràfica desitjada. No totes aquestes distorsions són presents en una mateixa escena (per exemple, en les fotografies aèries la curvatura terrestre no sol ser rellevant, ni tampoc l'orografia en les dades preses des de satèl·lits geoestacionaris), però pràcticament qualsevol sensor que forma imatges a una certa distància de l'objecte d'interès en presenta algunes.
Quan s'utilitza informació orogràfica en la correcció geomètrica per a evitar el desplaçament del relleu el procediment s'anomena ortorectificació, i rectificació en cas contrari.
La correcció geomètrica comporta l'establiment d'un model de correspondència geomètrica, l'ajust del model a través de punts d'ajust (llevat que sigui aplicable la georeferenciació directa), la comprovació de la qualitat geomètrica del model a través de l'RMS (preferentment calculat amb punts de test) i l'aplicació del model per a tots els punts de l'àmbit geogràfic d'interès, generalment a través d'una transformació inversa i del corresponent remostreig.
Els models de correspondència geomètrica que cal aplicar poden ser de concepció física (com en les transformacions bidimensionals projectives de 8 paràmetres, en les equacions de col·linealitat, en els models orbitals o en els models de funcions racionals -tot i que aquests darrers no són models perfectament rigorosos-, en general d'execució lenta i implementació complexa, però d'elevada exactitud en condicions òptimes), de concepció semiempírica (quan els dos sistemes de referència es poden relacionar amb transformacions geomètriques relativament senzilles, com en els models polinòmics o en les triangulacions de Delaunay, habitualment més ràpids i simples), o mixtos (per exemple, els utilitzats per a corregir imatges en què models físics proporcionen nombrosos punts de control i hom efectua aproximacions locals entre si).
La imatge corregida geomètricament pot ser directament superposada a mapes i a altres imatges, i també és possible integrar-la en processos de creació automàtica de mosaics de diferents imatges. Així mateix, quan la correcció geomètrica s'ha d'aplicar a diverses imatges que comparteixen, ni que sigui parcialment, l'àmbit geogràfic, és possible obtenir una coherència espacial més gran del conjunt utilitzant ajusts en bloc.
Fora de l'àmbit estricte de la teledetecció, els procediments de correcció geomètrica també poden aplicar-se a documents cartogràfics escanejats (mapes topogràfics, ortofotomapes), a bases vectorials (vegeu georeferenciació1) i fins i tot com a procediments genèrics d'adaptació entre sistemes de referència geodèsics (per exemple, l'ICC va establir un protocol d'aquest tipus per a efectuar les conversions entre els sistemes ED50 i ETRS89 per a escales des d'un detall 1:5000 fins a les més generals com a alternativa a procediments clàssics de canvi de dàtum, etc.). En aquestes situacions els models de correspondència geomètrica més emprats són els models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
correcció radiomètrica
correcció radiomètrica
Fotogrametria
- ca correcció radiomètrica, n f
- es corrección radiométrica
- en radiometric correction
Fotogrametria
Definició
Procés de transformació dels nivells digitals d'una imatge per a aproximar-los als valors hipotètics, en cas que hagin estat modificats per efectes atmosfèrics o pel mal funcionament radiomètric del sensor.
Nota
- La correcció radiomètrica consisteix en la correcció atmosfèrica i en la restauració d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
correcció radiomètrica
correcció radiomètrica
Teledetecció > Radiometria
- ca correcció radiomètrica, n f
- es corrección radiométrica
- en radiometric correction
Teledetecció > Radiometria
Definició
Conversió dels ND captats per un sensor en magnituds físiques d'interès, com ara radiàncies, reflectàncies o temperatures de la superfície.
El procés sol incloure, com a mínim, l'aplicació dels paràmetres de calibratge radiomètric, així com eventuals processos de correcció atmosfèrica, de correcció topogràfica, de correcció de l'emissivitat i de normalització radiomètrica. En alguns casos es pot incloure també la consideració de la BRDF, tot i que són poques les situacions en què sigui possible (vegeu, per exemple, MISR, IRR i CHRIS) sense recórrer simplement al fet que el sensor presenti àmplies dallades sobreposades.
Les correccions radiomètriques són necessàries perquè les imatges captades per sensors remots presenten uns valors que no són únicament funció de la natura de l'objecte observat, sinó que també poden ser fortament influïts per altres factors, com ara la posició de la font energètica que fa que les ones travessin més o menys atmosfera (quan es capta reflexió), la geometria de captació (angle d'incidència i angle de visió), l'estat atmosfèric, etc. També poden servir per a l'eliminació de bandat o d'altres artefactes o errors que presenti el sensor (pèrdua de línies, píxels amb captació defectuosa, errors de polarització creuada, etc.). La complexitat de la correcció radiomètrica fa que en els models que pretenguin ser aplicables de manera generalitzada calgui assumir algunes simplificacions.
Per exemple, un model de correcció radiomètrica per a obtenir reflectàncies de píxels terrestres il·luminats de forma directa per la llum solar és
R = π[Ls − La]d2/(E0·τ1·μs·τ2), on La és la radiància de la constant de luminància de la resta de l'objecte fosc i els altres paràmetres, descrits a reflectància, s'obtenen o es calculen a partir de les dades de la imatge (Ls), de les seves metadades (d), d'un MDE de la zona coberta per la imatge (μs) o de paràmetres solars i atmosfèrics estàndard (E0, τ1 i τ2).
El procés sol incloure, com a mínim, l'aplicació dels paràmetres de calibratge radiomètric, així com eventuals processos de correcció atmosfèrica, de correcció topogràfica, de correcció de l'emissivitat i de normalització radiomètrica. En alguns casos es pot incloure també la consideració de la BRDF, tot i que són poques les situacions en què sigui possible (vegeu, per exemple, MISR, IRR i CHRIS) sense recórrer simplement al fet que el sensor presenti àmplies dallades sobreposades.
Les correccions radiomètriques són necessàries perquè les imatges captades per sensors remots presenten uns valors que no són únicament funció de la natura de l'objecte observat, sinó que també poden ser fortament influïts per altres factors, com ara la posició de la font energètica que fa que les ones travessin més o menys atmosfera (quan es capta reflexió), la geometria de captació (angle d'incidència i angle de visió), l'estat atmosfèric, etc. També poden servir per a l'eliminació de bandat o d'altres artefactes o errors que presenti el sensor (pèrdua de línies, píxels amb captació defectuosa, errors de polarització creuada, etc.). La complexitat de la correcció radiomètrica fa que en els models que pretenguin ser aplicables de manera generalitzada calgui assumir algunes simplificacions.
Per exemple, un model de correcció radiomètrica per a obtenir reflectàncies de píxels terrestres il·luminats de forma directa per la llum solar és
R = π[Ls − La]d2/(E0·τ1·μs·τ2), on La és la radiància de la constant de luminància de la resta de l'objecte fosc i els altres paràmetres, descrits a reflectància, s'obtenen o es calculen a partir de les dades de la imatge (Ls), de les seves metadades (d), d'un MDE de la zona coberta per la imatge (μs) o de paràmetres solars i atmosfèrics estàndard (E0, τ1 i τ2).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
correcció topogràfica
correcció topogràfica
Teledetecció > Radiometria
- ca correcció topogràfica, n f
- es corrección topográfica
- en topographic effect
Teledetecció > Radiometria
Definició
Part de la correcció radiomètrica destinada a corregir l'efecte topogràfic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
