cicle d'exposició
cicle d'exposició
Fotogrametria
- ca cicle d'exposició, n m
- es ciclo de exposición
- en exposure cycle
Fotogrametria
Definició
Període de temps que transcorre entre la presa d'una imatge i el moment en què la càmera està preparada per a una nova presa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cicle de repetició
cicle de repetició
Teledetecció
- ca resolució temporal, n f
- ca cicle de repetició, n m sin. compl.
- es resolución temporal
- es ciclo de repetición sin. compl.
- es frecuencia de cobertura sin. compl.
- en temporal resolution
- en repeat cycle sin. compl.
- en repeat period sin. compl.
Teledetecció
Definició
Interval de temps entre dues passades consecutives del nadir del satèl·lit sobre el mateix punt de la Terra.
No s'aplica a plataformes geoestacionàries, ja que en aquestes plataformes la posició nadiral és permanent.
Quan s'aplica a un sensor satel·litari, la resolució temporal fa referència a l'interval de temps entre dues observacions consecutives del sensor sobre una mateixa zona de les que visita. Les zones objectiu per a considerar la resolució temporal són típicament les nadirals i, en el cas de les òrbites no geoestacionàries, específicament en el pas sobre l'equador, però a la pràctica el concepte se sol estendre a tota l'àrea observada pel sensor.
Malgrat que el concepte sigui aparentment simple, cal mostrar diversos casos per a cobrir la seva definició.
- Per exemple, el sensor SEVIRI de les plataformes MSG permet captar imatges cada 15' (però només en el disc terrestre que observa des de la seva posició, aproximadament a l'encreuament de l'equador i el meridià de Greenwich).
- Un altre exemple tipus és el sensor TM del Landsat-5, que té una resolució temporal nominal de 16 dies i cobreix tot el planeta, però que, per la seva òrbita polar, genera una resolució temporal superior en algunes àrees. En efecte, en els sensors en òrbites polars, fins i tot quan no estan dotats d'apuntament transversal a la traça, una mateixa zona pot arribar a ser observada des de més d'una òrbita per l'encavalcament de les dallades que es produeix en acostar-se el satèl·lit als pols. Cal notar, a més, que si el satèl·lit té alhora una òrbita subrecurrent, aquest fet és desigual en l'espai, ja que les zones nadirals són les menys beneficiades d'aquest augment de la resolució temporal a causa de l'encavalcament entre passades.
. Per exemple, la Catalunya Central es beneficia de dues òrbites Landsat-5, mentre que la ciutat de Girona no, i també hi ha el cas del sensor MODIS, on l'enorme encavalcament entre dallades fa que se li reconegui una resolució temporal entre 1 i 2 dies mentre que la resolució temporal de les plataformes en què està embarcat, el Terra i l'Aqua, és de 16 dies.
- Un tercer exemple tipus és el sensor HRG de l'SPOT-5, que té una resolució temporal de 26 dies, però que, gràcies a la seva capacitat d'apuntament transversal a la traça, pot aconseguir un temps de revisita de fins a 2-3 dies si renuncia a l'observació periòdica de les zones sota la seva línia de nadir.
- Un darrer exemple tipus, de fet un cas extrem de l'anterior, és el d'aquells sistemes amb alta resolució espacial i dallada molt petita, en plataformes en òrbites polars, com l'OSA de l'IKONOS-2, en què la resolució temporal és tan pobra (moltíssims mesos, sovint ni tan sols documentada) que cal renunciar totalment a proporcionar un seguiment continuat de qualsevol punt de la Terra i s'opta per dotar-los de capacitat d'apuntament i usar aquest mecanisme de forma habitual, amb la qual cosa s'obté un alt temps de revisita a costa de no observar mai determinades zones.
Finalment, convé tenir present que, a la pràctica, la resolució temporal també es pot veure reduïda en funció de la freqüència de nuvolositat a la zona en aquells sensors en què la cobertura de núvols és un problema per a l'observació del territori (com els que treballen en les regions del VIS i de l'IR). En les constel·lacions, tant si duen un mateix sensor (com el REIS a la RapidEye) com si duen sensors similars (com els BHRC 60, WV60 i WV110 a la DigitalGlobe), es pot parlar de resolució temporal de constel·lació, ja que aleshores es pot obtenir una observació més freqüent. Si, a més, els satèl·lits o els sensors de la constel·lació tenen capacitat d'apuntament el temps de revisita de constel·lació pot arribar a ser molt baix.
Vegeu temps de revisita.
No s'aplica a plataformes geoestacionàries, ja que en aquestes plataformes la posició nadiral és permanent.
Quan s'aplica a un sensor satel·litari, la resolució temporal fa referència a l'interval de temps entre dues observacions consecutives del sensor sobre una mateixa zona de les que visita. Les zones objectiu per a considerar la resolució temporal són típicament les nadirals i, en el cas de les òrbites no geoestacionàries, específicament en el pas sobre l'equador, però a la pràctica el concepte se sol estendre a tota l'àrea observada pel sensor.
Malgrat que el concepte sigui aparentment simple, cal mostrar diversos casos per a cobrir la seva definició.
- Per exemple, el sensor SEVIRI de les plataformes MSG permet captar imatges cada 15' (però només en el disc terrestre que observa des de la seva posició, aproximadament a l'encreuament de l'equador i el meridià de Greenwich).
- Un altre exemple tipus és el sensor TM del Landsat-5, que té una resolució temporal nominal de 16 dies i cobreix tot el planeta, però que, per la seva òrbita polar, genera una resolució temporal superior en algunes àrees. En efecte, en els sensors en òrbites polars, fins i tot quan no estan dotats d'apuntament transversal a la traça, una mateixa zona pot arribar a ser observada des de més d'una òrbita per l'encavalcament de les dallades que es produeix en acostar-se el satèl·lit als pols. Cal notar, a més, que si el satèl·lit té alhora una òrbita subrecurrent, aquest fet és desigual en l'espai, ja que les zones nadirals són les menys beneficiades d'aquest augment de la resolució temporal a causa de l'encavalcament entre passades.
. Per exemple, la Catalunya Central es beneficia de dues òrbites Landsat-5, mentre que la ciutat de Girona no, i també hi ha el cas del sensor MODIS, on l'enorme encavalcament entre dallades fa que se li reconegui una resolució temporal entre 1 i 2 dies mentre que la resolució temporal de les plataformes en què està embarcat, el Terra i l'Aqua, és de 16 dies.
- Un tercer exemple tipus és el sensor HRG de l'SPOT-5, que té una resolució temporal de 26 dies, però que, gràcies a la seva capacitat d'apuntament transversal a la traça, pot aconseguir un temps de revisita de fins a 2-3 dies si renuncia a l'observació periòdica de les zones sota la seva línia de nadir.
- Un darrer exemple tipus, de fet un cas extrem de l'anterior, és el d'aquells sistemes amb alta resolució espacial i dallada molt petita, en plataformes en òrbites polars, com l'OSA de l'IKONOS-2, en què la resolució temporal és tan pobra (moltíssims mesos, sovint ni tan sols documentada) que cal renunciar totalment a proporcionar un seguiment continuat de qualsevol punt de la Terra i s'opta per dotar-los de capacitat d'apuntament i usar aquest mecanisme de forma habitual, amb la qual cosa s'obté un alt temps de revisita a costa de no observar mai determinades zones.
Finalment, convé tenir present que, a la pràctica, la resolució temporal també es pot veure reduïda en funció de la freqüència de nuvolositat a la zona en aquells sensors en què la cobertura de núvols és un problema per a l'observació del territori (com els que treballen en les regions del VIS i de l'IR). En les constel·lacions, tant si duen un mateix sensor (com el REIS a la RapidEye) com si duen sensors similars (com els BHRC 60, WV60 i WV110 a la DigitalGlobe), es pot parlar de resolució temporal de constel·lació, ja que aleshores es pot obtenir una observació més freqüent. Si, a més, els satèl·lits o els sensors de la constel·lació tenen capacitat d'apuntament el temps de revisita de constel·lació pot arribar a ser molt baix.
Vegeu temps de revisita.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
cicle de vida
cicle de vida
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca cicle de vida, n m
- es ciclo de vida
- en life cycle
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Conjunt d'etapes que constitueixen el procés de desenvolupament del programari o d'implementació d'un sistema.
Nota
-
1. El cicle de vida del programari comprèn diverses etapes, com ara l'anàlisi del domini d'aplicació i l'anàlisi de requeriments, l'especificació, l'establiment de l'arquitectura, la programació o implementació, les proves de validació i la documentació.
2. S'han formulat nombrosos models del cicle de vida del programari, basats en metodologies i aproximacions diverses, per a organitzar i emprendre les diferents tasques que implica cada etapa, entre les quals hi ha els models en cascada, els procediments iteratius i els mètodes formals.
3. Una de les consideracions més importants que cal tenir en compte en el desenvolupament de programari és la tendència a escurçar el cicle de vida per a minimitzar el risc que un producte esdevingui obsolet abans o tot just finalitzat aquest desenvolupament a causa del ritme accelerat de canvi de la tecnologia i de les necessitats de les organitzacions. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
cicle hamiltonià
cicle hamiltonià
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca cicle hamiltonià, n m
- es ciclo hamiltoniano
- en Hamiltonian cycle
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definició
Cicle a través d'una xarxa o d'un graf que passa una sola vegada per tots i cada un dels nodes de la xarxa o del graf, excepte el node origen, que, pel fet de ser també el final, es visita dues vegades.
Nota
-
1. El cicle hamiltonià no és possible en qualsevol graf. Determinar si existeix un cicle hamiltonià en un graf és un problema NP-complet. Un graf que contingui un cicle hamiltonià s'anomena graf hamiltonià.
2. El cicle hamiltonià rep el nom del matemàtic i físic irlandès William Rowan Hamilton. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
CID
CID
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca CID, n m
- ca dispositiu d'injecció per càrrega, n m sin. compl.
- es CID
- es dispositivo de inyección por carga sin. compl.
- en CID
- en charge injection device sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Dispositiu electrònic emprat com a sensor d'imatges en el qual qualsevol píxel és accessible per referència directa (no cal fer-ho seqüencialment) i la seva lectura no implica perdre'n el valor.
CID és l'acrònim de charge injection device ('dispositiu d'injecció per càrrega').
CID és l'acrònim de charge injection device ('dispositiu d'injecció per càrrega').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ciència de la informació espacial
ciència de la informació espacial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca ciència de la informació geogràfica, n f
- ca ciència de la informació espacial, n f sin. compl.
- ca enginyeria de la geoinformació, n f sin. compl.
- es ciencia de la información espacial
- es ciencia de la información geográfica
- es ingeniería de la geoinformación
- en geographic information science
- en geoinformation engineering
- en GIScience
- en spatial information science
- en GIS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Camp de recerca que estudia la teoria i els conceptes subjacents de la informació geogràfica, amb la finalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització dels sistemes d'informació geogràfica i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació geogràfica i la societat.
Nota
- L'any 1992, Michael F. Goodchild va encunyar la sigla GIS per a referir-se a geographic information science amb la intenció de denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels sistemes d'informació geogràfica anava més enllà que el mer desenvolupament de la tecnologia.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ciència de la informació geogràfica
ciència de la informació geogràfica
Teledetecció
- ca ciència de la informació geogràfica, n f
- es ciencia de la información geográfica
- en geographic information science
- en GIScience
Teledetecció
Definició
Ciència que estudia la teoria i els conceptes subjacents a la naturalesa, la formalització i el tractament de la informació geogràfica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ciència de la informació geogràfica
ciència de la informació geogràfica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca ciència de la informació geogràfica, n f
- ca ciència de la informació espacial, n f sin. compl.
- ca enginyeria de la geoinformació, n f sin. compl.
- es ciencia de la información espacial
- es ciencia de la información geográfica
- es ingeniería de la geoinformación
- en geographic information science
- en geoinformation engineering
- en GIScience
- en spatial information science
- en GIS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Camp de recerca que estudia la teoria i els conceptes subjacents de la informació geogràfica, amb la finalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització dels sistemes d'informació geogràfica i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació geogràfica i la societat.
Nota
- L'any 1992, Michael F. Goodchild va encunyar la sigla GIS per a referir-se a geographic information science amb la intenció de denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels sistemes d'informació geogràfica anava més enllà que el mer desenvolupament de la tecnologia.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ciència de la visió
ciència de la visió
Fotogrametria
- ca ciència de la visió, n f
- es ciencia de la visión
- en vision science
Fotogrametria
Definició
Disciplina que s'ocupa de l'estudi de l'estructura del sistema visual, dels processos de visió i de la percepció visual.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cinquena forma normal
cinquena forma normal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca cinquena forma normal, n f
- es quinta forma normal
- en fifth normal form
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Disseny de taula d'una base de dades relacional que, a més de ser en quarta forma normal, compleix la condició que tota dependència d'unió relacional està implicada per les claus candidates de la taula.
Nota
- Una taula en cinquena forma normal no pot ser reconstruïda a partir de taules parcials amb menys camps que la taula original, fet que permet eliminar algunes redundàncies.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
