Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  circumferència màxima, n f
  • ca  cercle màxim, n m sin. compl.
  • es  circunferencia máxima
  • fr  grand cercle
  • it  cerchio massimo
  • en  great circle
  • de  Grosskreis

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definició
Circumferència sobre una superfície esfèrica determinada per un pla que passa pel centre de l'esfera.

Nota

  • Si considerem la Terra esfèrica, el camí més curt entre dos punts de la superfície terrestre és sempre un arc de circumferència màxima. Només sobre un mapa de projecció gnomònica aquest camí queda representat per un segment de línia recta. Tots els meridians, així com l'equador, constitueixen circumferències màximes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  circumferència menor, n f
  • ca  cercle menor, n m sin. compl.
  • es  circunferencia menor
  • fr  petit cercle
  • it  cerchio minore
  • en  small circle
  • de  Kleinkreis

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definició
Circumferència sobre una superfície esfèrica determinada per un pla que no passa pel centre de l'esfera.

Nota

  • Si considerem la Terra esfèrica, tots els paral·lels, exceptuant l'equador, són circumferències menors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  meridià, n m
  • ca  circumferència meridiana, n f sin. compl.
  • es  circunferencia meridiana
  • es  meridiano
  • fr  méridien
  • it  meridiano
  • en  meridian
  • de  Meridian

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definició
Qualsevol semicircumferència màxima de l'esfera terrestre que va de pol a pol, els punts de la qual tenen la mateixa longitud geogràfica.

Nota

  • 1. Els meridians són numerats de 0° a 180° cap a l'est o l'oest a partir del meridià inicial o d'origen.

    2. Sovint s'accepta també com a meridià la circumferència màxima sencera que, de fet, comprendria un meridià, pròpiament dit, i el seu antimeridià.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  circumferència meridiana, n f
  • es  circunferencia meridiana
  • fr  circonférence méridienne
  • it  circonferenza meridiana
  • en  meridian circle
  • de  Meridiankreis

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definició
Circumferència màxima sobre l'esfera constituïda per un meridià i el seu antimeridià.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  CLAES, n m
  • ca  Cryogenic Limb Array Etalon Spectrometer, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Cryogenic Limb Array Etalon Spectrometer.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit UARS destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (CF2Cl2, CF4, CFCl3, CH4, ClO, ClONO2, CO2, H2O, HCl, HNO3, N2O, NO, NO2, O3 i temperatura) a una altitud entre 10 i 60 km.

Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [3500 nm; 6000 nm; 8000 nm] i l'IRol [12700 nm], en 4 bandes amb una resolució espacial vertical de 2500 m.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  classe d'objectes, n f
  • ca  classe, n f sin. compl.
  • es  clase
  • es  clase de objetos
  • en  class
  • en  object class

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Patró de definició d'un tipus d'objecte en un llenguatge de programació orientat a objectes o en una base de dades orientada a objectes.

Nota

  • 1. Una classe d'objectes serveix per a crear objectes que comparteixen la mateixa estructura i el mateix comportament funcional.

    2. Les subclasses hereten automàticament les propietats i mètodes de les classes superiors i s'actualitzen a mesura que aquestes canvien. Això permet gestionar les modificacions de forma ràpida i còmoda i minimitza els costos de manteniment.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  classe, n f
  • es  clase
  • en  class

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definició
Conjunt d'individus agrupats segons valors iguals o semblants dels seus atributs.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  classe, n f
  • ca  categoria, n f sin. compl.
  • es  categoría
  • es  clase
  • en  category
  • en  class

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica

Definició
Cada una de les entrades de la llegenda d'un mapa temàtic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  classe, n f
  • ca  zona, n f sin. compl.
  • es  clase
  • es  zona
  • en  class
  • en  zone

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Conjunt de totes les cel·les d'un ràster, contigües o no, que tenen el mateix valor.

Nota

  • Segons alguns autors, zona és sinònim de classe, encara que es tracta d'un ús impropi del terme zona.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  agrupament, n m
  • ca  classe, n f
  • es  clase
  • es  conglomerado
  • en  class
  • en  cluster

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definició
Cadascuna de les agrupacions d'individus que resulta d'una anàlisi d'agrupaments.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8