Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum, n m
- ca dàtum de control horitzontal, n m
- ca dàtum de referència, n m
- ca dàtum horitzontal, n m
- es datum
- es datum de control horizontal
- es datum de referencia
- es datum horizontal
- en datum
- en horizontal control datum
- en horizontal datum
- en reference datum
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
-
1. Un dàtum es defineix per un punt fonamental, el dàtum pròpiament dit, que implica un el·lipsoide de referència determinat i que es caracteritza pel fet de ser un punt real sobre la superfície terrestre en el qual la normal del geoide terrestre coincideix amb la normal de l'el·lipsoide de referència.
2. Un dàtum s'especifica habitualment per mitjà de cinc paràmetres: la latitud i longitud del punt (de vegades també l'altitud), l'azimut d'una línia des del punt, que serveix per a indicar l'orientació dels eixos de coordenades x i y, i els dos paràmetres (semieix major i aplatament) que defineixen l'el·lipsoide de referència. Les especificacions més modernes indiquen la posició i l'orientació del punt com a funcions de les desviacions del meridià i de la primera vertical, més la separació geoide-el·lipsoide i els dos paràmetres que defineixen l'el·lipsoide de referència.
3. Cada projecció cartogràfica i el sistema de coordenades planes corresponent es basen en un dàtum determinat. Diferents països i zones de la Terra utilitzen dàtums diferents per a ajustar millor el sistema de referència a les particularitats de la forma de la superfície terrestre en la seva àrea. Alguns dels més coneguts i emprats són el European Datum 1950 (ED50), el North American Datum of 1927 (NAD27), el North American Datum of 1983 (NAD83) i el World Geodetic System 1984 (WGS84), l'únic que actualment proporciona un sistema de referència global.
4. La denominació dàtum de referència, que per comoditat s'abreuja a dàtum, es limita al sentit específic de dàtum que serveix per a mesurar posicions sobre la superfície terrestre, enteses generalment com a posicions en dues dimensions, ja sigui en coordenades geogràfiques o planes. Per aquest motiu s'anomena també dàtum horitzontal o dàtum de control horitzontal, el qual, en tant que necessàriament geodèsic, és sempre un dàtum geodèsic horitzontal. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Georeferenciació
- ca dàtum horitzontal, n m
- ca dàtum, n m sin. compl.
- es datum horizontal
- es datum sin. compl.
- en horizontal datum
- en datum sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Habitualment un el·lipsoide terrestre ben ajustat al geoide en un cert dàtum presenta diferències verticals menors a 100 m. Hi ha definits centenars de dàtums horitzontals, de manera que un mateix punt de la Terra pot tenir diferents coordenades geogràfiques (longitud i latitud) segons el dàtum horitzontal en què aquestes coordenades siguin donades.
Vegeu també dàtum vertical i sistema de referència horitzontal.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum local, n m
- es datum local
- en local datum
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
-
1. La validesa d'un dàtum local és limitada a una àrea determinada, més o menys extensa, de la superfície terrestre, per a la qual s'ha escollit el punt origen de coordenades que millor ajusta el sistema de referència a les particularitats de la forma de la superfície terrestre en aquella àrea.
2. Un dàtum local especifica l'el·lipsoide de referència emprat (semieix major i aplatament), la posició del punt origen de coordenades sobre la superfície de l'el·lipsoide i l'orientació dels eixos de coordenades x i y relativa a l'el·lipsoide.
3. Són exemples de dàtums geodèsics horitzontals locals el European Datum 1950 (ED50) i el North American Datum of 1927 (NAD 1927), entre molts d'altres. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum mareal, n m
- es datum mareal
- en tidal datum
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
- El dàtum mareal tradicionalment ha estat el tipus de dàtum vertical més emprat en geodèsia, cartografia i topografia.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum tridimensional, n m
- es datum tridimensional
- en tridimensional datum
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum unidimensional, n m
- es datum unidimensional
- en one-dimensional datum
- en unidimensional datum
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
- És un exemple de dàtum unidimensional un dàtum vertical.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca dàtum vertical, n m
- es datum vertical
- en datum level
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
- Els dàtums verticals poden ser mareals o geodèsics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Georeferenciació
- ca dàtum vertical, n m
- es datum vertical
- en vertical datum
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Es pot prendre com a referència, per exemple, el nivell mitjà del mar a una certa zona. Existeixen dos tipus de dàtums verticals principals: els geoidals i els el·lipsoidals. Les altures referides al geoide en un cert punt s'anomenen altituds ortomètriques (simbolitzades per H) i són les que usualment es troben representades a les cartes topogràfiques. En les cartes nàutiques, i per motius de seguretat en la navegació, hom pot indicar les batimetries en referència a la marea més baixa. Les altituds referides a un el·lipsoide terrestre s'anomenen altituds el·lipsoidals (simbolitzades per h).
Vegeu també dàtum horitzontal i sistema de referència vertical.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca DB2
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca administrador de bases de dades, n m
- ca DBA, n m sigla
- es administrador de bases de datos
- es DBA sigla
- en database administrator
- en DBA sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Nota
- La sigla DBA correspon a l'equivalent anglès database administrator.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8