eix x
eix x
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca eix x, n m
- es eje x
- en x-axis
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Eix horitzontal d'un sistema de coordenades planes, que en l'espai geogràfic correspon aproximadament a la direcció est-oest.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
eix y
eix y
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca eix y, n m
- es eje y
- en y-axis
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Eix vertical d'un sistema de coordenades planes, que en l'espai geogràfic correspon aproximadament a la direcció nord-sud.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
eix z
eix z
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca eix z, n m
- es eje z
- en z-axis
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Eix vertical d'un sistema de coordenades esfèriques, perpendicular al pla de l'equador, que passa pel centre i els pols de l'esfera.
Nota
- En l'espai geogràfic, l'eix z correspon a l'eix vertical d'un sistema de coordenades geocèntric.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
eix z
eix z
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca eix z, n m
- es eje z
- en z-axis
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Eix vertical d'un un sistema de coordenades planes de tres dimensions, perpendicular al pla determinat pels eixos x i y.
Nota
- En l'espai geogràfic, l'eix z sol correspondre a l'altitud mesurada respecte al dàtum vertical escollit.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
eixos fiducials
eixos fiducials
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca eixos fiducials, n m pl
- es ejes fiduciales
- fr droite radiale
- it linee fiduciali
- en fiducial axes
- de Treuhandachse
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Conjunt de línies traçades sobre una fotografia aèria que uneixen les marques o els senyals fiducials oposats.
Nota
- La intersecció dels eixos fiducials determina el punt principal del fotograma.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
EKOR
EKOR
Teledetecció > Sensors
- ca EKOR, n m
Teledetecció > Sensors
Definició
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit Cosmos-1870.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda S [3.125 GHz]). El satèl·lit transportava dos radars d'obertura sintètica, un a cada costat de la plataforma. Les seves escenes tenien una resolució espacial al nadir entre 20 i 25 m i una cobertura territorial d'uns 20 km (dallada per radar d'obertura sintètica). La plataforma en què estava embarcat presentava capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 250 km.
El nom d'aquest instrument significa 'espasa', en rus.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda S [3.125 GHz]). El satèl·lit transportava dos radars d'obertura sintètica, un a cada costat de la plataforma. Les seves escenes tenien una resolució espacial al nadir entre 20 i 25 m i una cobertura territorial d'uns 20 km (dallada per radar d'obertura sintètica). La plataforma en què estava embarcat presentava capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 250 km.
El nom d'aquest instrument significa 'espasa', en rus.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EKOR-A
EKOR-A
Teledetecció > Sensors
- ca EKOR-A, n m
Teledetecció > Sensors
Definició
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit Almaz-1 destinat majoritàriament a l'oceanografia (estudi de la distribució i la dinàmica dels corrents marins, avaluació dels vents i huracans de la superfície dels oceans, variació de la cobertura del gel durant les diferents estacions, etc.), a la geologia (estructura de les formacions geològiques i a l'activitat volcànica), a la cartografia i a la geofísica.
Permetia obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda S [3.125 GHz]). El satèl·lit transportava dos radars d'obertura sintètica, un a cada costat de la plataforma. Les seves escenes tenien una resolució espacial al nadir entre 10 i 15 m i una cobertura territorial de 40 km (dallada per radar d'obertura sintètica). La plataforma en què estava embarcat presentava capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 350 km.
El nom EKOR significa 'espasa', en rus.
Permetia obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda S [3.125 GHz]). El satèl·lit transportava dos radars d'obertura sintètica, un a cada costat de la plataforma. Les seves escenes tenien una resolució espacial al nadir entre 10 i 15 m i una cobertura territorial de 40 km (dallada per radar d'obertura sintètica). La plataforma en què estava embarcat presentava capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 350 km.
El nom EKOR significa 'espasa', en rus.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Electrically Scanning Microwave Radiometer
Electrically Scanning Microwave Radiometer
Teledetecció > Sensors
- ca ESMR, n m
- ca Electrically Scanning Microwave Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Electrically Scanning Microwave Radiometer, 'radiòmetre de microones d'escaneig elèctric'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-5 i Nimbus-6), destinat majoritàriament a l'estudi del contingut d'aigua dels núvols i del gel oceànic.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda K [19.36 GHz] al Nimbus-5 i banda Ka [37 GHz] al Nimbus-6, en aquest cas amb polaritzacions V i H), amb una resolució espacial al nadir de 25000 m al Nimbus-5 i de 20000 m al Nimbus-6. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de 3100 km al Nimbus-5 i de 1270 km al Nimbus-6.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-5 i Nimbus-6), destinat majoritàriament a l'estudi del contingut d'aigua dels núvols i del gel oceànic.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda K [19.36 GHz] al Nimbus-5 i banda Ka [37 GHz] al Nimbus-6, en aquest cas amb polaritzacions V i H), amb una resolució espacial al nadir de 25000 m al Nimbus-5 i de 20000 m al Nimbus-6. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de 3100 km al Nimbus-5 i de 1270 km al Nimbus-6.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Electro
Electro
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Electro, n m
- ca Geostationary Operational Meteorological Satellite, n m sin. compl.
- ca GOMS, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits de teledetecció d'òrbita geoestacionària, a una altitud nominal de 36000 km, gestionada per l'NPO Maixinostroienia i destinada a observacions meteorològiques des de la posició 76 °E.
- El satèl·lit Electro-1, també denominat GOMS-N1, va ser el primer satèl·lit meteorològic experimental de Rússia. Va ser llançat el 31 d'octubre de 1994 i, tot i que mai va estar totalment en funcionament a causa de problemes tècnics, va ser operatiu fins al novembre de 2000.
- El satèl·lit següent, l'Electro-L N1, també denominat GOMS-N2, llançat el 20 de gener de 2011, és el primer de la sèrie Electro-L, formada per 4 satèl·lits més, l'Electro-L N2 a Electro-L N5.
- El satèl·lit Electro-L N2 va ser llançat l'11 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Electro-L N3 està previst que sigui llançat l'any 2018; l'Electro-L N4, l'any 2020, i l'Electro-L N5, l'any 2022.
La sèrie continuarà amb els satèl·lits Electro-M N1, Electro-M N2 i Electro-M N3, amb data prevista de llançament a partir del 2025.
Principals sensors: STR (Electro-1), MSU-GS (Electro-L N1 i Electro-L N2).
- El satèl·lit Electro-1, també denominat GOMS-N1, va ser el primer satèl·lit meteorològic experimental de Rússia. Va ser llançat el 31 d'octubre de 1994 i, tot i que mai va estar totalment en funcionament a causa de problemes tècnics, va ser operatiu fins al novembre de 2000.
- El satèl·lit següent, l'Electro-L N1, també denominat GOMS-N2, llançat el 20 de gener de 2011, és el primer de la sèrie Electro-L, formada per 4 satèl·lits més, l'Electro-L N2 a Electro-L N5.
- El satèl·lit Electro-L N2 va ser llançat l'11 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Electro-L N3 està previst que sigui llançat l'any 2018; l'Electro-L N4, l'any 2020, i l'Electro-L N5, l'any 2022.
La sèrie continuarà amb els satèl·lits Electro-M N1, Electro-M N2 i Electro-M N3, amb data prevista de llançament a partir del 2025.
Principals sensors: STR (Electro-1), MSU-GS (Electro-L N1 i Electro-L N2).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Electro-Optical Camera
Electro-Optical Camera
Teledetecció > Sensors
- ca EOC, n f
- ca Electro-Optical Camera, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Electro-Optical Camera, 'càmera electroòptica'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-1 destinat majoritàriament a l'obtenció de cartografia de Corea.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [510,730 nm] amb una resolució espacial al nadir de 6.6 m i una cobertura territorial d'uns 17 km (dallada). La plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 1400 km.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit KOMPSAT-1 destinat majoritàriament a l'obtenció de cartografia de Corea.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [510,730 nm] amb una resolució espacial al nadir de 6.6 m i una cobertura territorial d'uns 17 km (dallada). La plataforma presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça amb un camp d'observació de 1400 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
